CoroDelantal MACA + CoroDelantal de Madrid

Processó harmònica (recorregut sonor)La primera processó harmònica va tindre lloc en 2012 a Nova York, on vaig viure gràcies a la Beca Fulbright. Allí em vaig adonar que les persones vivien fora de si i que la societat capitalista les obligava a sobreviure i a oblidar-se de qui són realment. Així que vaig buscar una manera de conscienciar-les i ajudar-les a pensar mitjançant una sèrie de preguntes, i mitjançant un interval sonor cantat o tocat per totes les persones que formen part d'aquest passeig.

En aquest dia comptarem amb el CoroDelantal del MACA junt al CoroDelantal de Madrid.

¡Uneix-te amb la teua veu o el teua instrument! A les 18:00 a la porta del museu.

El saxòfon contemporani en el MACA pel grup Lumina Ensemble. Amb el compositor Eneko Vadillo

Naix a Màlaga on completa els seus primers estudis de música en Composició, direcció d'Orquestra, Piano i anàlisi. Finalitza els seus estudis de composició, composició electroacústica i Orquestració en el Reial Conservatori Superior de Música de Madrid amb Antón García Abril i Zulema de la Cruz, obtenint Premi Fi de carrera i Premi Flora Prieto. Les seves obres han estat interpretades per diversos festivals i ensembles: Aleph de París, Taim Granada, Orquestra Filharmònica de Màlaga, Orquestra Filharmònica de la BBC, Nouvel Ensemble Moderne de Montreal, ASKO Ensemble Amsterdam o l'Orquestra Sinfònica de Sevilla, entre altres.

Durant l'any 2004 - 2005 ha estat professor convidant d'anàlisi i composició en el Conservatori Superior de Música de Tenerife. És Catedràtic de Composició, Anàlisi i Orquestració del Reial Conservatori Superior de Música "Victoria Eugenia" de Granada.

Presentació del projecte a càrrec dels seus autors.

Baix dels frescos del Reial Monestir de Santa Clara de Toro (Zamora), apareix inscrita la rúbrica de Teresa Díez: «TERESA DIEÇ ME FECIT». Autora o possible promotora d'un dels escassos murals del període gòtic espanyol (segle XIV) firmats per una dona, i dedicats, en aquest cas, a l'efígie de Santa Catalina d'Alexandria. La beata la qual «llegenda daurada» narra com en el seu martiri va desmontar una roda dentada amb la seua pròpia fe, abans de ser decapitada per l'emperador Majenci (306-312).

L'artista Susana Guerrero, en col·laboració amb els cineastes Mario-Paul Martínez i Vicente J. Pérez, recupera l'obra d'aquesta enigmàtica figura de l'art sacre, així com la seua interpretació del martiri de Santa Catalina, en un projecte que aúna el mitjà audiovisual i la instal·lació escultòrica. Per una banda, comptant amb un curtmetratge documental que aborda la trajectòria de Guerrero i els imaginaris mitològics i culturals que la vinculen a aquestes figures importants de la Història de l'Art. I, per altra banda, comptant amb una sèrie d'instal·lacions escultòriques realitzades per la mateixa Susana Guerrero, com a resultat d'aquestes investigacions sobre Santa Catalina i Díez (i aquesta connexió entre segles i dones artistes sobre la qual s'investiga).

El documental Guerrero. La cabeza entre las manos, segueix els processos de creació d'aquestes i altres obres de l'artista. Acompanyant-la en el seu propi estudi de treball (Elx), en els tallers de fundició i soldadura de la Facultat de Belles Arts (Altea), o en els terrenys on recull materials, mentre reflexiona, també, sobre el seu propi treball: com les seues estades a Grècia i a Mèxic van obrir els ulls a la importància dels mits i les tradicions populars; com els ritus desenvolupen una part essencial dels seus processos artístics; o com el treball amb l'ordinari, suposa una «antropologia de l'experiència», clau, per aproximar-se a la seua obra. L'acompanyaran en aquestes reflexions, el crític d'art i membre de l'Acadèmia Nordamericana de la Llengua Espanyola, Joaquín Badajoz (Cuba/ Nova York), El director de la galeria 532 Gallery, Thomas Jaeckel (Nova York), i la directora del Museu d'Art Contemporani d'Alacant (Alacant), Rosa María Castells.

Les peces escultòriques que acompanyen i s'exhibeixen junt a aquest vídeo, ens parlen del cos seccionat de Santa Catalina, reescrivint-lo com una descabellada que sobreviu a la seua decapitació. Una reconstrucció del seu cos a través de la seua llegenda, els seus atributs i els seus martiris, traduïts poètica i simbòlicament en estructures de metall brodades de pencas d'agave, en ceràmiques esmaltades i carns de cables trençats: un «objecte de fe» amb el qual invocar el poder d'aquesta figura sacra.

Visita guiada amb vermut per al públic general recorrent les sales i les obres de les dones artistes.

Tradicionalment, s'ha considerat la dona com una ciutadana de segona classe en el món de la cultura. Esta posició es basava en una estadística recolzada en un nombre, molt limitat, de dones que havien destacat en l'àmbit de la literatura, el pensament i en les arts plàstiques. Esta idea es desmorona davant una simple consideració, i és les reduïdes oportunitats de poder desenvolupar els seus talents personals que tenien.

Ens centrarem en Pamen Pereira, Esther Ferrer, Soledad Sevilla i Ángeles Marco, atentes a les preocupacions plàstiques de la seua generació i dominades pel seu context sociocultural.

D'elles coneixerem no sols la seua obra sinó també la seua vida, amb la intenció de despertar una nova mirada, que reconega el treball de la dona en la superació dels rols i models imposats en la història de l'art dominats pel sexe masculí.

Entrada lliure fins a completar aforament.

Un grup d'experimentació vocal que va nàixer a Nova York en 2011 i va continuar a Madrid des de final de 2012. En 2025 compleix la seua 5ª edició en el MACA. Inventat i dirigit per Sonia Megías, a mode de laboratori per a desenvolupar les partitures rares, el cor opera a través de performances col·lectives que esborren la frontera entre les arts. No és necessari llegir música. Les reunions són diversos dimarts al mes i la seua durada és de 2 hores.

Taula rodona sobre vulnerabilitat amb motiu de l'Exposició de Henri Cartier-Bresson.

Participen:

Juan Antonio Roche, professor de la Universitat d'Alacant, Departament de Sociologia I

Cristina Guirao, professora de la Universitat de Múrcia, Departament de Sociologia

Juan Manuel Zaragoza, Universitat de Múrcia, Departament de Filosofia

Conferència de Jorge Pulla, professor de la Universitat d'Alacant, Departament de Comunicació i Psicologia Social amb motiu de l'Exposició de Henri Cartier-Bresson.

S'inspira per lo quotidià del viure. El teatre físic es converteix en un eix central. L'absurditat, la poesia i la fisicalitat es combinen narrativament. L'humor i la transformació són parts essencials de les seues peces. Nadine ha desenvolupat el seu treball amb companyies i coreògrafs a Canadà, Alemanya, i també des de la seua plataforma amb seu a Barcelona.

[gallery link="file" columns="2" ids="29725,29728,29731,29734"]

"El meu treball es basa en l'exploració de l'abstracció de la dansa o del moviment, posant-ho en una situació concreta que ho converteix en quelcom més conceptual. Això em permet emfatitzar els sentiments i les emocions dels intèrprets en l'escenari. El moviment pot semblar molt abstracte, però com a humans, usem quelcom molt tangible que és el nostre cos. L'enllaç entre el real i la imaginació és quelcom fonamental en la meva investigació.

Com a intèrprets, tenim l'oportunitat de jugar amb aquesta fina línia on res és completament ni l'un ni l'altre, aleshores crec aquest concepte en els cossos, i també en l'espai. Els nostres cossos acaben sent petits en l'espai, però la nostra imaginació ens dona l'oportunitat d'anar més allà de les nostres fronteres físiques i acabar amb els límits. La nostra ment té un poder subestimat i és una eina meravellosa que fa que tot allò que connectes amb el teu cos es convertisca en un altre camí per a buscar i aconseguir la virtuositat. Però requereix temps per a aconseguir-ho; de fet, el concepte del temps també és quelcom amb el qual m'agrada jugar. Sento molta adrenalina quan vull velocitat perquè com a intèrpret, puc sentir l'esforç i la complexitat del camí que porta a això. Però s'ha de gestionar bé per a no desaparèixer en això: per a emfatitzar-ho, necessites tenir silencis i moments de lentitud en el cos, la qual cosa és encara més poderosa i també difícil d'acceptar i aconseguir. Com a creadora i artista, quan trobes un concepte amb el qual jugar, sempre és important jugar també amb el seu oposat. Et dona un major rang d'oportunitats i deixa que el teu cos i la teva ment mostren la bellesa del moviment a través d'un simple gest".

Paüra naix d'aquesta tempesta col·lectiva, en aquesta situació on la por ocupa bona part del nostre dia a dia. Sorgeix també tractant d'imaginar el que vindrà i suposant que poc a poc les aigües s'aniran calmant i recuperarem parcel·les de vida que des de fa mesos s'han tornat invisibles. Tenim el desig que, en eixa volta al món que coneixíem, la por no s'haja apoderat del nostre ser.

Existixen tants tipus de pors com persones hi ha en el món. El nostre objectiu no és presentar un ventall de tots i cadascun d'ells, sinó utilitzar-los com a trampolí per a saltar al buit i desplegar les ales de l'humor en eixe vol.

Paüra s'submergix en el món de la comèdia per a abordar el tema de la por des d'eixe punt de vista. També podríem parlar de tragicomèdia, o de comèdia amb tints melodramàtics; en fi, eixa barreja de gèneres que naixen del més profund de cada persona, on el plor i la rialla es donen la mà, i s'entrellaçen sorprenent-se entre ells per la seua contínua correlació.

La Companyia Lucas Escobedo naix en 2011 després de l'estrena de la seua primera creació en solitari, Boiiiing. El seu principal impulsor és Lucas Escobedo, artista alacantí multidisciplinar que beu tant del món circense com del teatre.

La Banda és una proposta de carrer, per a totes les edats, amb música original de Raquel Molano, escenografia de Luis Crespo, vestuari de Ana Esteban, dramaturgia de Lucas Escobedo, coreografia de Asun Noales i direcció escènica de Escobedo i Noales.

La Banda és una peça de dansa i circ i és el primer espectacle de carrer que estrena la Companyia OtraDanza.

La Banda és una família nòmada i caòtica. Cinc divertits personatges, que no poden ser més diferents i diversos entre si, però que es complementen a la perfecció.

La Banda trenca motlles, ix de qualsevol estructura o limitació. Són equip, treballen units, es divertixen, compartixen coneixement i experiència, són distints però poden i saben entendre's.

En aquesta metàfora de treball en equip, representada per La Banda, reivindicam un espai per a compartir, trobant el sentit d'estar, viure i conviure, des de lo xicotet, subtil i senzill. Compartir, connectar, adaptar, reinventar, són les paraules clau i pautes implícites en La Banda.

Coreografia, música, dramaturgia, interpretació, acrobàcia, malabarisme, dansa i circ retroalimentant-se. Busquem un lloc comú des de lo que ens fa ser diferents, ser individus genuïns, viatjant sempre en lo transcultural, la innovació i el mestissatge. Des de camins diferents i nous: passat, present, experiència i reflexió.

Cinc intèrprets, dos homes i tres dones, per a una coreografia creada des de lo corpori, lo tangible, la pell… el cos parla i la ment reacciona. Amb una dramaturgia clarament coral ensalçant el valor de La Banda, de la unió, com la suma de moltes individualitats, posant en valor les riqueses que cada individu aporta al grup. Un univers sonor que, a través de guitarres desgarrades, sons electrònics i veus gamberres, viatja entre la tensió i la tendresa, entre escenes surrealistes i lúdiques. Un vestuari amb sabor del passat, però amb una visió molt actual i contemporània. Una escenografia que ens desplaça per l'espai, un espai comú que es transforma i es convertix en un membre més de l'equip. Tots aquests elements formen La Banda, una peça construïda des de l'humor i la fisicalitat.

Direcció i Coreografia

Asun Noales

Direcció Escènica

Asun Noales | Lucas Escobedo

Intèrprets

Marta Santacatalina | Anna Sagrera | Carla Sisteré | Aarón Vázquez | Jorge Castro

Assistent

Carmela García

Becaris

Dahiana Betancour

Escenografia

Luis Crespo

Vestuari

Ana Esteban

Compositor

Raquel Molano

Música

Producció i enginyeria musical: Oscar Guzmán.

Gravació en estudi: Raquel Molano (teclat i veu), Oscar Guzmán (guitarra rítmica i baix), Toni Mateos (bateria) i Miguel Ángel Varela (guitarra solista).