El Festival Internacional de Cine d'Alacant ha donat a conéixer hui la programació de la 3ª edició de la secció 'Fashion Cinema', una de les activitats que genera gran expectació entre els amants del cine, el vestuari i la moda. En aquesta edició, el programa destaca per incloure exposicions, meses redones i encontres amb destacats professionals del sector, que permetran als assistents adentrarse en el fascinant món del vestuari cinematogràfic, un component essencial que defineix la identitat dels personatges i contribuïx al desenvolupament de les històries.

En aquesta edició, el MACA torna a ser la seu d'aquesta secció, que acollirà totes les seues activitats. En aquesta edició, el programa servirà com a aparador per a explorar l'herència i la influència del reconegut dissenyador de vestuari Paco Delgado, a través d'exposicions i activitats interactives que permetran conéixer més de prop el seu procés creatiu i el seu impacte en el cine contemporani.

Exposicions

Dins de la programació de 'Fashion Cinema', es duran a terme tres exposicions en el MACA. La primera d'elles, titulada 'Empremtes de cine', rend homenatge a Paco Delgado i al seu destacat treball en pel·lícules com 'Els Miserables', 'La Noia Danesa' i 'Blancanieves'. Aquesta mostra, que compta amb la col·laboració del Museu del Calçat d'Elda, presenta una col·lecció de sabates inspirades en les seues pel·lícules més icòniques, mostrant com el calçat també conta històries en la gran pantalla.

La segona exposició, 'De la Pantalla al Maniquí', inclou tres vestits inspirats en les creacions de Paco Delgado per a les pel·lícules esmentades. Aquests vestits, elaborats per Tatiana Furukina, directora de l'escola Art Costura, donen vida als personatges de les pel·lícules, convidant als assistents a un recorregut tèxtil per l'art de contar històries a través del vestuari.

La tercera mostra, 'Paco Delgado: El traç del personatge', permet als visitants adentrarse en el procés creatiu del dissenyador a través dels seus esbossos. L'exposició, realitzada pels alumnes de l'Institut IES El Pla, revela com el dibuix i el color es convertixen en elements clau per a la construcció dels personatges i les emocions que transmeten en la pantalla.

Activitats

El programa d'activitats de 'Fashion Cinema' començarà el dimarts 20 de maig a les 18:00 hores amb la mesa redona 'Vestir el cine: Mirada des de l'estilisme, la tècnica i la empremta de les marques de moda'. Aquesta charla abordarà el vestuari cinematogràfic des de diverses perspectives: la labor de l'estilisme, els aspectes tècnics darrere de cada peça i la influència de les marques de moda en la pantalla. Participaran destacats professionals del sector, com Natalia Bengoechea, estilista i desenvolupadora de projectes de moda; Alejandro Navas, tècnic audiovisual de vestuari; i José Antonio Molla, fundador i CEO de marques de moda i calçat. La mesa serà moderada per Manuela Laguna, directora de l'agència de comunicació de moda Manela Laguna.

El dimecres 21 de maig a les 18:00 hores, es celebrarà la masterclass 'La influència del vestuari: "El poder de la imatge personal". En aquesta charla, la dissenyadora Darsy explorarà com el vestuari pot influir en la construcció de la imatge personal i en la forma en què ens comuniquem amb el món. La classe abordarà el poder del disseny per a contar històries, definir identitats i transformar percepcions.

El dijous 22 de maig, a les 18:00 hores, serà el torn de la mesa redona 'Pisades d'autor: Creativitat, indústria i cine en el món del calçat'. Aquest encontre reunirà a professionals del disseny i la fabricació de calçat per a parlar sobre el paper del calçat com a objecte creatiu, producte industrial i element narratiu en el cine. Intervendran Vicente Pastor, president de la Fundació Ficia; Carmen García, gerent de desenvolupament de negocis de Chie Mihara; i Pepe Amat, director creatiu de calçats Magrit. La mesa serà moderada per Andrea Paños, directora del Museu del Calçat d'Elda.

Les activitats de 'Fashion Cinema' finalitzaran el divendres 23 de maig a les 17:30 hores amb la projecció de la pel·lícula 'La Noia Danesa', on Paco Delgado va ser nominat al Premi Oscar i al Premi BAFTA pel seu disseny de vestuari. Aquesta pel·lícula dramàtica, basada en fets reals, relata la història d'Einar i Gerda Wegener, una parella d'artistes danesos, i la transformació d'Einar en la dona que passaria a anomenar-se Lili Elbe.

[gallery link="file" columns="4" ids="43186,43189,43192,43183,43174,43177,43180"]

Xerrada-taller "Afroconciència", sobre el projecte ¿I tu per què eres negre? i taller per a fer una obra col·lectiva. El poder de contar les nostres pròpies històries.

En la primera part, Rubén H. Bermúdez compartirà el procés creatiu darrere del seu projecte 'I tu, ¿per què eres negre?', des de com va sorgir la idea fins a la seua transformació en llibre, exposició i peça audiovisual. Parlarem del desig de contar, de les dubtes, els bloquejos, l'arxiu familiar, els secrets dels processos creatius i l'impuls de convertir l'experiència personal en quelcom col·lectiu. Serà una xerrada íntima i oberta, amb fragments d'obra, referències creuades i idees que conviden a fer.

En la segona part, crearem una xicoteta pel·lícula col·lectiva en temps real, inspirant-nos en el procés de 'A tots ens agrada el plàtan'. Pensarem juntes de què volem parlar, ens repartirem tasques, ens gravarem amb el que tinguem a mà i muntarem quelcom. Un exercici pràctic per a gaudir, contar-se i aprendre a gestionar un procés creatiu.

Biografia

En 2014 va iniciar el projecte 'I tu, ¿per què eres negre?'. Des de llavors ha publicat un fotollibre amb el mateix nom (2017) i ha dirigit una pel·lícula ('A tots ens agrada el plàtan', 2021). La seua obra forma part de la col·lecció del Museu Nacional d'Art Reina Sofía.

És cofundador i responsable de comunicació de 'Conciència Afro', una proposta cultural fundada en 2016 centrada en reivindicar, celebrar i difondre les realitats i coneixements de la comunitat negra, africana i afrodescendent des d'Espanya.

Elvira Dyangani, Directora del MACBA : "La Barcelona anticolonial i la possibilitat d'un planeta negre". Coordina Isabel Tejeda

Altres museus, altres mirades, és un cicle de conferències en les que els directors de museus expliquen la història i el propòsit de la institució que representen i la seua singularitat dins del context espanyol de museus d'art contemporani.

Descobreix el creuament entre música i art visual en el Taller de músiques gràfiques, un laboratori creatiu on el so i la imatge es comuniquen entre si. Este espai és una invitació al joc, l'experimentació i la imaginació col·lectiva, en el qual participants de totes les edats i nivells descobreixen formes úniques d'expressió mitjançant partitures gràfiques.

Cada sessió és única i diferent, al llarg del taller exploraràs com dibuixar la música i com interpretar sonorament obres visuals, amb exemples inspiradors d'artistes i compositors que han treballat en aquesta frontera artística. Mitjançant dinàmiques participatives, aprendràs a crear les teues pròpies partitures gràfiques i a fer-les sonar de maneres sorprenents.

Es recomana portar material de dibuix propi. No és necessària formació prèvia.

Projecció de les pel·lícules d'animació de "Contes de fades i fàbules" de Lotte Reiniger.

Imaginar el FUTUR amb SEMPERE

Venim de la sessió anterior, MutaPlantas, molt contentes amb la sensació d'haver descobert el concepte de "mits de futur", "Cansades ja de les mitologies passades, proposem una mitologia futura, per a somiar amb…" deiem en la relatoría anterior. I això ens va empényer a continuar en aquesta sessió amb aquesta idea, perquè parlar de futurs desitjables és una actitud proactiva cap al canvi, i si la fabulació de l'origen mítico de les coses ajuda a entendre el present, imaginar retroactivament el camí cap al futur des d'un mite creat dins de 500 anys, que mira al passat (el nostre present) i fabula míticament el seu present (el nostre futur)… ¡pot ser una eina molt poderosa de ficció especulativa!

–¿Però com ho fem? –ens vàrem dir.

La «sala dels espeills» i l'art cinètic

Aquesta sessió anava a ser especial, perquè coincidía amb el DIM – Dia Internacional dels Museus. I per a fer una sessió centrada en l'interior del museu decidírem en el seu dia que seria en la seua 3a planta, on reposen les escultures cinètiques d'Eusebio Sempere. "La sala dels espeills", deiem. Ja havíem parlat de l'òval que flota en el vestíbul del museu en la sessió d'Arborescentes, fabulant els seus reflexos canviants i la seua geometria de varetes repetides en l'espai. Així que en aquesta ocasió decidírem que els assistents crearien mits que miren al futur usant com a activador creatiu les qualitats de l'art cinètic. L'art cinètic o cinetisme, és una corrent artística que integra el moviment físic-espacial com a element compositiu: el moviment físic real de l'obra, el moviment de l'ull sobre la peça i el moviment físic de l'espectador fan que les obres es transformin, canvien la seua aparença i la seua relació amb l'espai. També usen la llum com a element plàstic, la transformen i usen per a crear efectes espacials i transformar l'espai de l'entorn, i el fenomen de la percepció òptica creant ritmes visuals, la superposició de formes geomètriques ambigües i la percepció lumínica dinàmica. A més, Eusebio Sempere guarda una relació amb el museu molt especial: la seua donació d'una col·lecció d'art contemporani va ser el detonant per a convertir l'antiga Casa de l'Assegurada en l'actual Museu d'Art Contemporani d'Alacant. Sempere quasi que va fer aparèixer el museu amb les obres que portava consigo, les va col·locar en un lloc i en torn a elles va créixer (amb reformes arquitectòniques i ampliacions posteriors) un Museu. Aquesta imatge del poder d'una obra d'art de no sols transformar l'espai circumdant, sinó crear-lo! era meravellosa, així que vàrem començar per ací!

SoniArt presenta un concert de música de nova creació. Compositora convidada Natalia G. Iglesias.

SoniArt 2025 es presenta amb la intenció de seguir consolidant un cicle de concerts entre el públic que aprecia i es sent atret per l'art actual. Són diversos els problemes amb els quals ha de lidiar l'art contemporani, sent un dels més recurrents la falta de comprensió amb la qual el públic justifica el desinterès amb el qual observen les manifestacions artístiques actuals. Sense dubte quan un compositor parla sobre la seua obra, mostrant els seus processos creatius així com les seues motivacions i necessitats expressives, s'aconsegueix una major connexió amb el públic i es despeja el camí cap a l'acceptació de l'obra. La realitat personal ens empeny cap a sensacions diferents segons el nostre moment vital. Però la comprensió del pensament de l'artista i dels seus processos creatius ens permeten obtenir un acostament real sobre la creació de les obres, del fet estètic i de les motivacions de l'artista.

Coordina: Lumina Ensemble

Mostra escènica fruit del laboratori juvenil del programa No More Boring Artists. Una proposta teatral on el circ es converteix en metàfora de resistència i comunitat. Creació col·lectiva. Joves protagonistes. Pura emoció.

"¿Què més es pot perdre quan ja no queda res? Eixa és la pregunta que es fan els integrants del circ, quan ocorre la gran tragèdia. Decidits a canviar el rumb d'esta història contada amb humor i sarcasme, ens faran reflexionar sobre com la solidaritat, el treball en equip i la màgia que envolta un espectacle poden trencar el cercle de l'esclavitud i la pobresa a costa del benefici d'uns pocs. O eixo és el que pensaven."

Sobre el projecte:

La mostra és el resultat del laboratori escènic realitzat durant els primers mesos de 2025 en el MACA. Un projecte col·lectiu que uneix teatre d'objectes, creació contemporània i reflexió social a través de les arts vives, i que forma part del programa "No More Boring Artists", referent escènic juvenil des de 2021.

A càrrec de la Cía Ogmia "Replicant" Coordina: OtraDanza

Actuació que transcendeix la dansa contemporània per a reflexionar sobre el cos en moviment.

El món està governat per una voluntat incansable i incandescent que ens converteix en màquines de desig. Desitgem sense cessar i, després de la satisfacció d'un anhel, sorgeix un altre que exigeix ser complert. Aquesta dinàmica ens arrossega sense treva entre dos pols inevitables: el sofriment i l'avorriment.

En aquest vaivé, la búsqueda de la llibertat es presenta com un desafiament, ja que el lliure albir sempre estarà condicionat pel desig.

Replicant explora la intersecció entre la dansa, l'existencialisme i el transhumanisme. L'obra indaga en la condició humana, la llibertat i l'autodeterminació, utilitzant el cos en moviment com a mitjà d'expressió. També busca oferir una mirada personal sobre l'esperit, la vida i la consciència individual, així com examinar el conflicte moral en la construcció de l'ésser.

¿Són la llibertat i l'autodeterminació condicions essencials per a definir allò humà?

Comencemos un nou club de lectura: Món llibre africà, a través de Sonia Fernández Quinconces; llicenciada en Dret (UPV-EHU) i especialista en Drets Humans en un món global per la mateixa Universitat.

Sonia Fernández col·labora amb diversos mitjans, com a col·laboradora del diari El País, i iniciatives sempre en relació amb les literatures africanes i premi de les Lletres Africanes concedit per la Fundació L'Ocell Blau. El seu espai en la xarxa, "Literáfriques", al qual anomena "Simplement Literatura", gira en torn a aquestes lletres i el seu univers. Literáfrica és un projecte liderat per Sonia Fernández Quinconces i creat per a donar a conéixer la Literatura Africana i l'Oralitat.

La història de la presència de les dones en les literatures africanes ha sigut un relat de força, resistència i, sobretot, de molt talent. Van haver d'afrontar múltiples obstacles i lluitar contra prejudicis i infravaloracions. Menyspreades, apartades i arrinconades, les seues veus, malgrat això, van aconseguir fer-se sentir. I van anar creixent en nombre, omplint espais que abans estaven buits, escrivint sobre qüestions que els incumbien directament, com a dones, com a africanes.

La representació de les dones africanes s'ha anat teixint de falses o distorsionades imatges. Moltes, incompletes. Per això era tan necessari que les dones tornaren a recuperar la paraula que, des de temps ancestrals, els ha pertanyut. I escrigueren. En fer-ho ens han retornat infinitat de visions, fent-nos comprendre múltiples situacions i convidant-nos a acompanyar-les pels seus pensaments i vivències tant íntimes com col·lectives.

Llegir-les és afegir mons al món.