En la sessió anterior d'Arborescents ens vam quedar amb les ganes de parlar de les xicotetes plantes que sorgeixen lliurement de fissures i racons difícils de «netejar». Tant ficus monumental i tan poc mala herba valenta ens va impulsar a dedicar la següent sessió a elles, a les ¡plantes V.I.P.! (very important plants). Us contem com ens ho vam muntar.

¿Per què són importants les plantes que creixen en les fissures de l'asfalt?

Les plantes que creixen en les fissures de l'asfalt en les ciutats no només són símbols de resistència biològica, sinó també agents clau dins dels nous enfocaments sobre biodiversitat urbana.

Per a repensar les plantes urbanes no com a «residus verds» sinó com a agents vius que reclamen el seu lloc, hem d'entendre que preservar allò salvatge no és només protegir boscos llunyans, sinó també respectar una fissura on brota vida.

Constitueixen laboratoris espontanis de vida i evolució. Són «zones de llibertat», on la vegetació creix sense intervenció humana directa.

Desempenyen un paper essencial com a microcorredors verds. Actuen com a connectors entre fragments d'hàbitats urbans dispersos, permetent el flux d'espècies —des d'insectes pol·linitzadors fins a microorganismes del sòl.

La biodiversitat urbana depén d'aquests espais no planificats. La biodiversitat que aporten aquestes plantes augmenta la resiliència ecològica.

«Plantes VIP» com a mediadores culturals i socials: Una lectura nova d'aquestes plantes és entendre-les com a mediadores culturals i socials. La seua presència desafia la narrativa tradicional del control humà sobre la natura urbana i planteja una estètica del desordre que convida a repensar el disseny de les ciutats. En lloc d'erradicar aquestes manifestacions espontànies, podríem integrar-les en un nou model d'urbanisme que accepte allò no planificat, fomentant una relació més flexible i ètica entre allò construït i allò viu. Aquest enfocament pot connectar-se amb conceptes recents com el dret a allò salvatge en la ciutat.

Dins de l'event Giroscopia, el MACA acull la projecció del curtmetratge "Insurrección" de Jorge Hinojosa i Daniel M. Caneiro i posterior taula rodona amb el director Jorge Hinojosa i alguns actors i equip del curtmetratge. Com a tancament es projectarà el vídeo de making of del rodatge. Moderadors: Enric Mira i Ingrid Granda

Creació i direcció: Aurora Bauzà & Pere Jou Interpretació i composició musical: Aurora Bauzà & Pere Jou

Ull extern: Alessandro Sciarroni

Producció: Ariadna Miquel i Management: Art Republic

Aurora Bauzà i Pere Jou són compositors, creadors i intèrprets a l'avantguarda de les arts escèniques. La seua investigació principal gira entorn de la veu humana i les seues intrincades connexions amb el cos, el moviment, l'espai, l'escenari i la llum. Les seues composicions van més allà dels límits tradicionals dels gèneres artístics, tractant la música com una entitat multidimensional amb qualitats físiques, escèniques, visuals, dramatúrgiques, expressives i poètiques. El seu enfocament artístic únic implica una pràctica física i de moviment que descompon el moviment resonant del so (cant) del moviment visual, creant una interacció distintiva. La coreografia, vista a través d'una lent acústica, es fusiona de manera fluïda amb la composició musical, conformant l'essència i l'estructura dramatúrgica del seu treball interdisciplinari.

I AM (T)HERE és una obra escènica i musical que explora la relació entre el cos i la veu. A través de la repetició obstinada d'una melodia vocal, i acompanyat per una atmosfera electrònica, l'intèrpret/cantant es mou en busca d'un cos emancipat de la veu, trencant amb la tradició musical clàssica en la qual el cos està silenciat i subordinat al discurs vocal. I AM (T)HERE busca un llenguatge físic i vocal que planteja noves formes d'interacció entre el cos i la veu. Un llenguatge interdisciplinari, híbrid i transversal que construeix una semàntica pròpia dins de la relació cos/veu i que no jerarquitza entre disciplines de les arts vives com el moviment i el so. La peça encarna un cos atrapat entre dues dinàmiques diferents, la veu i el moviment, que evolucionen en direccions oposades, creant un cos en tensió, un subjecte en conflicte amb la seua pròpia identitat.

El Gran CoroDelantal, compost per cantants del CoroDelantal MACA i del CoroDelantal de Madrid, estrena l'obra Sin cuerpo, creada específicament per a l'ocasió per la famosa compositora i arquitecta Anna Bofill Levi, acadèmica de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El poema que ha inspirat l'obra està escrit per Cinta Montagut, poeta catalana. Ambdues artistes porten mesos treballant en aquest projecte junt a Sonia Megías, directora del CoroDelantal, i ja han realitzat diversos assajos i reunions presencials amb ambdues branques del cor a Alacant i a Madrid respectivament.

Sin cuerpo és una obra encarregada pel MACA i serà assajada pel CoroDelantal MACA junt a Anna i Cinta des del dimarts 25 de març en els diferents espais del museu, per a realitzar l'estrena mundial de la mateixa el diumenge 30 a les 12:30. L'obra barreja el so dels cants rodats de Cadaqués (on resideixen les creadores de la peça) i d'Altea, amb les veus de les cantants del cor i les ressonàncies dels diferents espais del museu. Es tracta d'una obra en moviment, en la qual el comportament del grup evoca els cors de l'Antiga Grècia.

Una creació bonica i molt original, una fusió entre música i arquitectura que no deixarà a ningú indiferent.

¡Os esperamos!

A càrrec de la companyia Asombras. Narració en ombres teatralitzades per a tots els públics i taller participatiu. Este taller ofereix als participants un viatge creatiu a través de l'encontre amb l'ombra i el joc amb la llum. Crearem un personatge partint de la nostra pròpia silueta que cobrarà vida en espais imaginats. Experimentarem el fluir creatiu que possibilita el treball amb l'ombra d'una forma poètica a la vegada que lúdica.

En esta ocasió ens centrarem en Víctor Vasarely. Artista considerat com el pare de l'Op Art.

Plantegem una nova manera de relacionar-se amb el museu amb l'objectiu de consolidar i afavorir un enriquiment mutu i un intercanvi d'experiències.

Amb aquestes visites comentades i accions volem reflexionar sobre conceptes i idees que aniran sorgint al llarg de la visita, relacionant les obres de les col·leccions del MACA amb el seu context, de forma transversal, fent una anàlisi de la realitat actual i com els artistes representen les seues vivències creant una memòria col·lectiva a través de la gran diversitat de llenguatges contemporanis que han sorgit en els segles XX i XXI.

Per a adults inquiets. A càrrec d'Explicarte. Amb el suport del Consorci de Museus de la Generalitat.

Fruto projecte té com a objectiu donar a conéixer diferents creadors alacantins, aprofundir i ampliar els coneixements sobre art contemporani i aprendre a mirar les col·leccions que alberga el MACA des d'una altra perspectiva.

En esta ocasió ens centrarem en Alexander Calder. Enginyer i escultor estatunidenc, creador dels innovadors mòbils o xupí (joguets mòbils penjants), que acabarien per ser el germen de l'escultura cinètica.

Plantegem una nova manera de relacionar-se amb el museu amb l'objectiu de consolidar i afavorir un enriquiment mutu i un intercanvi d'experiències.

Amb aquestes visites comentades i accions volem reflexionar sobre conceptes i idees que aniran sorgint al llarg de la visita, relacionant les obres de les col·leccions del MACA amb el seu context, d'una forma transversal, fent una anàlisi de la realitat actual i com els artistes representen les seues vivències creant una memòria col·lectiva a través de la gran diversitat de llenguatges contemporanis que han sorgit en el segle XX i XXI.

Per a adults inquiets. A càrrec d'Explicarte. Amb el suport del Consorci de Museus de la Generalitat.

"El museu d'art contemporani com a espai de transformació social" A càrrec de Manuel Segade, director del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía (MNCARS). Altres museus, altres mirades és un cicle de conferències en el qual s'invita a responsables d'altres museus a parlar de les seues experiències, històries i saberes en la gestió i direcció dels museus en els quals han treballat. Coordina: Isabel Tejeda

Anna Bofill. RESUM CONFERÈNCIA

COMPONDRE ESPAIS I SONS

Tres mirades: arquitectura, música, feminisme. Compondre per donar sentit a les formes en les quals vivim. Per habitar-les, per escoltar-les, quan s'habita es percep per tots els sentits. Els sons estan allí en tot, vulguem o no. Podem omplir l'espai de sons creats o no, i si no hi ha sons, aleshores sona o ressona l'ambient natural o el teu propi cos. Compondre és organitzar (el caos). Distribuir geometries pures o complexes. Les formes orgàniques (existents en la natura) poden ser pures o complexes també. Tot es pot formalitzar des d'un paisatge fins als sons.

Arquitectura i entorns urbans també des d'altres mirades, la música i les teories feministes. Exemples en diferents escales des de conjunts habitacionals fins a teixits urbans i edificis, i algunes composicions musicals.