Junquera Arquitectos. Ana Junquera i Jeronimo Junquera. 3 climes 3 cases. Confort vs energia
L'arquitectura moderna ha oblidat la saviesa de l'arquitectura tradicional, confiando el confort en el consum d'energia. Hui més que mai hem de dissenyar l'habitatge com a resposta al clima del lloc.
El Museu Centre d'Art Dos de Maig, inaugurat en 2008, s'ha convertit en un referent dins de l'art contemporani tant a nivell nacional com internacional. Ubicat a Móstoles, al sud de la Comunitat de Madrid, ha fet de la seua pròpia posició territorial una de les seues majors fortaleses. La seua ubicació perifèrica, descentralitzada, excèntrica i d'extraradi, s'entén com a possibilitat per a construir geografies imaginàries. Este museu públic, de baixa institucionalitat, custodia la col·lecció d'art contemporani de la Comunitat de Madrid i la Fundació ARCO i treballa en torn a les potencialitats de la pràctica contemporània a través de la producció artística, les exposicions, el pensament, la investigació i la conservació de les seues col·leccions. El CA2M és un museu que parla per els colzes per a establir diàlegs que permeten eixamplar els límits institucionals a través de les seues exposicions i activitats basades en polítiques d'afectes. Un centre que es debat entre la idea d'una powerhouse, tal i com la va concebre Alexander Dorner -una central elèctrica en continu funcionament- i el cos experiencial d'imaginació radical del qual parlara Pontús Hultén.
Tania Pardo (Madrid, 1976)
Llicenciada en Història de l'art, comissària i investigadora actualment és directora del Museu CA2M, Centre d'Art Dos de Maig, on abans va ser Subdirectora (2019-2013). També ha sigut Assessora d'Arts Plàstiques de la Comunitat de Madrid (2019-2023). Responsable d'Exposicions de La Casa Encesa, Madrid (2015-2019). Ha sigut Directora de Projectes de la Fundació Santander 2016 (2009-2010); ha format part de l'equip de MUSAC, Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó, Lleó (2003-2009) i va ser professora d'Història de l'Art en la UCM, Universitat Complutense de Madrid (2014-2019). Com a comissària ha desenvolupat diferents projectes tant en institucions nacionals com internacionals, ha escrit assíduament com a crítica d'art en diferents mitjans i desenvolupa diversos projectes d'intersecció artística, social i educativa.
Altres museus, altres mirades és un cicle de conferències en el qual s'invita a responsables d'altres museus a parlar de les seues experiències, històries i saberes en la gestió i direcció dels museus en els quals han treballat.
Coordina: Isabel Tejeda
Col·labora: Conselleria d'Educació, Cultura, "Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana (201)"
Trobada amb Daniel Alonso Piñero dins del Festival de Teatre Clàssic d'Alacant 2025
Brooklyn, Calderón i altres combinacions improbables. Dirigir Siglo de Oro a ambdós costats de l'Atlàntic. eEncuentro amb Daniel Alonso Piñero dins del Festival de Teatro Clàssic d'Alacant 2025.
Daniel Alonso de Santos és director creatiu especialitzat en Teatro Clàssic. Ha treballat a Nova York, Washington D.C, Londres, Budapest, així com per tota la geografia espanyola, exhibint els seus muntatges de Siglo de Oro pels Festivals d'Almagro, Olmedo, Alcalá de Henares, Els Estius de la Vila de Madrid, Teatres del Canal, etc.
Llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Madrid, la seua trajectòria es defineix per una mirada interdisciplinària que ha marcat la seua manera d'acostar-se al teatre. Durant quatre temporades va formar part de la Companyia Nacional de Teatro Clàssic com a actor, experiència que va consolidar el seu vincle amb els grans autors del Barroc.
En 2024 va ser guardonat amb el Premi ATI de Nova York al Millor director de Teatro i amb el Premi Talía de Nova York al Millor director de Teatro, pel seu muntatge La Monja Alférez.
Ha col·laborat com a docent i ponent amb diverses universitats com la Complutense de Madrid, Europea Miguel de Cervantes, UNED, Sagardoy Business&Law School, i en el grau d'Arts Escèniques de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. El seu treball aposta per rellegir els textos clàssics amb sentit crític, llibertat creativa i una forta connexió amb el present.
Amb aquest encontre proposa un viatge entre segles, idiomes i escenaris: d'un corral de comedies al metro de Manhattan. Perquè els patis de butaques de Nova York també saben el que és somiar amb justícia, identitat i honor.
Elvira Dyangani, Directora del MACBA : "La Barcelona anticolonial i la possibilitat d'un planeta negre". Coordina Isabel Tejeda
Altres museus, altres mirades, és un cicle de conferències en les que els directors de museus expliquen la història i el propòsit de la institució que representen i la seua singularitat dins del context espanyol de museus d'art contemporani.
"Óscar Domínguez i Canàries: La conquesta del món per la imatge". Coordina: Isabel Tejeda
Comença un nou cicle de xerrades baix el nom "Altres col·leccions, altres mirades". En aquest inici comptarem amb la presència del conservador del TEA Tenerife Espacio de las Artes, Isidro Hernández Gutiérrez, amb el que ens adentrarem en la idea de "Óscar Domínguez i Canàries: La conquesta del món per la imatge".
Hernández abordarà algunes de les claus de l'abast i la significació de l'avantguarda canària i la revista internacional de cultura Gaceta de arte (1932 - 1936), detingent-se especialment, en l'obra del pintor Óscar Domínguez, qui ha sigut considerat, junt a Miró i Dalí, una de les grans aportacions de la pintura espanyola al surrealisme internacional.
Amb Sonia Martínez, Esther García Ejome i Tania Safura Adam.
Amb Sonia Martínez, Esther García Ejome i Tania Safura Adam."Espanya Negra: viatge cap a la negritud en l'espai-temps" és una investigació col·laborativa i situada, proposada en un moment de despertar de la negritud espanyola en el qual impera la necessitat d'incorporar noves històries i discursos en l'esfera pública. Iniciada el 2021 per Diàspora LAB de Ràdio Àfrica, ha posat de manifest la gran necessitat de profunditzar sobre la relació de la negritud en el territori espanyol. El seu pas per les diferents institucions museogràfiques com ARTIUM al País Basc, CCCB a Catalunya, MNCARS a Madrid i IVAM a València i voltants, ha sigut un pilar fonamental per a fer emergir de l'arxiu i del territori públic i domèstic, un nou subjecte col·lectiu negre.
Durant aquesta sessió podrem aprofundir en les vicissituds d'aquest projecte inèdit en el context espanyol. Per una banda, Sonia Martínez com a responsable d'IVAM, ens parlarà de com la institució, que portava temps realitzant exploracions entorn de la negritud, incorpora la investigació en el marc museogràfic; Tania Safura Adam, coordinadora d'"Espanya Negra", compartirà els seus límits metodològics, reptes i encrucijades; i, per últim, Esther García Ejome, com a investigadora del territori valencià, ens compartirà alguns descobriments de la zona.
"El museu d'art contemporani com a espai de transformació social" A càrrec de Manuel Segade, director del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía (MNCARS). Altres museus, altres mirades és un cicle de conferències en el qual s'invita a responsables d'altres museus a parlar de les seues experiències, històries i saberes en la gestió i direcció dels museus en els quals han treballat. Coordina: Isabel Tejeda
Tres mirades: arquitectura, música, feminisme. Compondre per donar sentit a les formes en les quals vivim. Per habitar-les, per escoltar-les, quan s'habita es percep per tots els sentits. Els sons estan allí en tot, vulguem o no. Podem omplir l'espai de sons creats o no, i si no hi ha sons, aleshores sona o ressona l'ambient natural o el teu propi cos. Compondre és organitzar (el caos). Distribuir geometries pures o complexes. Les formes orgàniques (existents en la natura) poden ser pures o complexes també. Tot es pot formalitzar des d'un paisatge fins als sons.
Arquitectura i entorns urbans també des d'altres mirades, la música i les teories feministes. Exemples en diferents escales des de conjunts habitacionals fins a teixits urbans i edificis, i algunes composicions musicals.
Presentació del llibre de Pedro Marín Boza Presenta: Begoña M. Deltell
Les galeries d'art són elementals per a comprendre la contemporaneïtat i el desenvolupament de les seues tendències plàstiques més innovadores. Són les precursores del que, més endavant, apareixerà en museus i institucions i són creadores de contingut cultural. No obstant això, la majoria dels textos que reflexionen sobre elles ho fan des del punt de vista del mercat de l'art. ¿Què és una galeria d'art? ¿Com funcionen? ¿Per què són importants? ¿Com són els espais galerístics? ¿Quina ha sigut la seua evolució històrica? ¿En quin moment es troben? ¿Quin serà el seu futur? El llibre aborda aquestes preguntes recorrent la història de les galeries d'art, des de qüestions conceptuals i pràctiques fins a reflexions sobre les expectatives i reptes del futur, passant per definir el moment i els condicionaments en els quals van sorgir i la seua apasionant evolució.
