Juan Antonio García Solera nascut a Alacant en 1924, i company de promoció de Javier Carvajal, comença a exercir com a arquitecte en la seua ciutat natal en l'any 1953 recén acabats els estudis d'Arquitectura en l'Escola de Madrid. Sense lloc a dubtes per la cronologia apuntada, però sobretot per la significació de la seua arquitectura en la ciutat, García Solera és el representant a Alacant, d'eixa segona generació d'arquitectes apuntada per Carlos Flores. En 1967 amb el projecte per a un Palau de Convencions comença una sèrie de projectes que pretenia dotar Alacant d'una infraestructura per a la realització de congressos internacionals que complementaren l'oferta turística de la ciutat. El projecte realitzat sobre una trama hexagonal que retoma geometries i mòduls assajats per Corrales i Molezún en el pavelló espanyol de l'Exposició Universal de Brussel·les nou anys abans, es presenta al Concurs Nacional d'Arquitectura promogut per la Direcció General de Belles Arts, sent un dels 12 projectes seleccionats per a l'exposició.

Completar la ciutat / Projectes d'habitatge amb Mónica Alberola. Dijous 30 d'octubre a les 19:30 hores. Entrada lliure.

Professora Associada en el Departament de Projectes de l'ETSAM de la Universitat Politècnica de Madrid Des de 1996 juntament amb Consuelo Martorell funda l'estudi alberolamartorell, en 2018 amb la incorporació a l'equip de les arquitectes María Casariego Córdoba i Guiomar Martín Domínguez i de l'arquitecte Enrique de Teresa Trilla.

L'estudi ha centrat la seua activitat en obres de recuperació del Patrimoni i de nova planta en la qual els concursos han sigut el principal motor de la nostra activitat professional destacant amb premis en concursos de projectes i obra construïda entre els quals destaquen: 1r Premi Recalificació de l'àrea Ex Macello d'Arona. Itàlia. Premi VPO IX BEAU Edifici de 22 habitatges socials per a joves en El Rastro. Madrid.2011. 1r Premi Habitatges en el PAU dels Ahijones, Madrid. IVIMA.2007. 1r Premi Edifici d'Habitatges Pza. General Vara del Rey, Madrid. EMVS (2005) i recentment el 1r Premi del concurs per a l'Auditori i Escola Nacional de Sanitat de l'Institut de Salut Carlos III a Madrid.

Coordina: Santiago Varela

Col·labora: Col·legi d'Arquitectes d'Alacant

Polítiques i projectes d'habitatge col·lectiu a Espanya. Josep María Montaner

Partint del marc actual de la nova Llei pel dret a l'habitatge i de les mesures adoptades a Espanya, es va a recapitular al llarg del segle XX per a entendre l'anomalia del cas espanyol, en relació a les polítiques d'habitatge que, des del període d'entreguerres, es van realitzar a la majoria de països europeus, passant també per l'etapa de la dictadura franquista. Tres són els trets dominants: absència de polítiques estratègiques i continuades; absència de regulacions cap a un sector immobiliari poc professional; i èmfasi en la propietat de l'habitatge.

A més, es tractarà dels criteris i dels projectes de referència per a afrontar els reptes actuals: especialitzar, flexibilitzar, participar, industrialitzar, cooperar i fer habitatge assequible. Per a això es recorrerà a exemples a Espanya i de la política d'habitatge a Barcelona a partir del 2015.

En el context general, s'analitzaran les mesures actuals més urgents: política autèntica d'habitatge; no a la descalificació de l'habitatge protegit; i regulació de lloguers en general i dels de temporada, per a afrontar els efectes que està produint l'excés de turisme i els apartaments turístics.

Coordina: Santiago Varela

Colabora: Colegio de Arquitectos de Alicante

Des d'una profunda convicció de progrés, en l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alacant (EASDA) s'ensenya el disseny sostenible, circular i emocional: un disseny que recorda el passat, actua en el present i confia en el futur. L'alumnat, motivat per aquesta energia de canvi, sent esperança i s'emociona al conferir formes modernes i respectives als objectes contemporanis; creuen i creen un futur bell. Nude Renaissance és un projecte que naix de la necessitat de trobar una nova vida per als restes de material (pell) descartat en els processos productius del calçat. Un projecte que presenta una col·laboració Academia i Indústria, EASD Alacant i l'empresa reconeguda MAGNANNI, i que pretén connectar la Indústria del calçat amb la indústria de l'hàbitat a través del disseny que inscriu una nova economia circular. Les xiques de Disseny de Producte presenten quelcom especial per al món: noves estètiques sanes i saludables per al planeta i per als humans. Dissenyadors: Irene Pérez-Uva Laura Martín-Albo -Uva Carola Dobón-Mercia María Cerdán-Bloom Lucía Martín-Tenue Raquel Luna-Sole Óscar Gomis-René Joaquín Gómez-Deme Camila Núñez-Brick & Wall Marcela Palacios-Marea Alta Direcció de projecte: Irene Brotóns Brotóns Coordinació: Irene Brotóns Inma Peñate Inma Climent Redacció Contingut: Laura Martín-Albo

La taula de l'arquitecte és un cicle de trobades sobre l'art i l'arquitectura entorn d'una taula on s'han dibuixat molts projectes. Un tauler, un paper, la tensió: traços i línies que pertanyen a la seua memòria i que ara es desvetllen per a acostarnos als creadors d'espais. La taula de l'arquitecte segueix dibuixant....i nosaltres aprenent.

El MACA proposa des de 2015 unes trobades en format de conversa, entorn de l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous de cada mes, de setembre de 2020 a maig de 2021.

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant les col·leccions del qual estan formades per obres realitzades fonamentalment en el segle XX, comprén des de les anomenades avantguardes a quants plantejaments i manifestacions plàstiques es realitzaren en les dècades de la segona meitat de la passada centúria. Obres plasmades sobre diferents suports i materials, amb dimensions i tècniques diverses. De la mateixa manera, les exposicions temporals sempre relacionades amb aquests fons, permeten ampliar o aprofundir en alguns aspectes de cronologia coetània. No obstant això, de les col·leccions permanents i d'aquelles manifestacions temporals, l'arquitectura contemporània queda absent.

La pròpia arquitectura del MACA, un projecte creat i dirigit per l'Estudi Sancho Madridejos és un hermós edifici de gran eficàcia funcional. La projecció sincòpada d'espais horitzontals i verticals estableix un ordre formal basat en la geometria i la textura dels materials emprats en la construcció, al temps que descobreix una mena de tensió resolta pel recorregut cenital de la llum, una mena d'espiritualitat "sentida" més emocional que real.

La taula de l'arquitecte, una taula de 1912, real i present (dipositada pel seu propietari Alfonso Navarro Guzmán en el MACA), serveix de sustent ideològic per a vincular les converses i serveix de suport material de dibuixos, esbossos, plànols i maquetes per a poder recórrer mentre somiem, l'espai imaginat. La coordinació d'aquestes trobades corre a càrrec de Santiago Varela Botella, arquitecte.

L'arquitectura és la transformació d'un maó sense valor en un maó d'or", apareix en els textos castellans com a frase atribuïda a Alvar Aalto. Hanni Sippo, a Finlàndia, ens donava una altra versió: "Quan està utilitzat de manera adequada el maó es transforma en or.

La paleta de la meua arquitectura, del meu ofici, no té ara el color de l'simbòlic, ni dels meus desitjos personals. Trobo, en canvi, construcció per tots els costats. Construcció, de la física i de la sensible; construcció abstracta, ètica, moral…..No volem que els nostres edificis representen una altra cosa sinó la seua pròpia presència.

Construcció que es mete fins a la mèdul·la del projecte i que desapareix com a quelcom separat del mateix. Construcció com a aspiració i no com a necessitat.

Si la materialitat no és quelcom extern al projecte, inclús pot participar dels assumptes rellevants que demanda la societat: creació de benestar, estalvi de recursos, construir amb menys,… Serà aleshores quan la materialitat podrà transmetre pensaments immaterials.

I buscar una identitat formal, i una identitat i coherència constructiva. I això fa que els mínims materials possibles, pregunten a l'origen del projecte. Els detalls no deuen entretenir, distraure, sinó ajudar a la comprensió de la totalitat del projecte.

Haurà que contar aleshores els projectes amb un llenguatge pla, sense especialitzacions de jerga, sense els neologismes habituals trets d'altres disciplines. Si és tan important des d'on prenem les decisions constructives, direm que es construïx per desig i per il·lusió. Tindrem records i nostàlgies d'arquitectures i també anticipació. M'interessa emprar el material d'una manera específica i sensible, sense les seues significacions culturals. I, aleshores, el material pot adquirir qualitats poètiques, perquè els materials no són en si mateixos poètics.

L'arquitectura com a LA REPRESENTACIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ". Perquè el material és el substrat concret i la geometria l'abstracte.

El nucli de la meua activitat arquitectònica resideix en l'acte de construir. Construir llocs adequats per a les activitats i felicitats humanes. Perquè pot existir un enfocament ètic dels problemes constructius.

"Lo tangible" està dins d'una sèrie de conferències que es van iniciar amb "lo invisible". Si "lo invisible" era allò que està darrere de les obres, "lo tangible" seria lo concret, lo material,

lo perceptible, lo físic,… la realitat. Una realitat que és massa i espai però també matèria viva. Una aproximació a entendre l'arquitectura com a interacció de totes les modalitats sensorials.

Arquitecte [1989] ETS Arquitectura, UPM. Doctor Arquitecte [2005] ETS Arquitectura, UPM. Premi Extraordinari de Doctorat (2005) i Premi V Concurs de Tesis Fundació Caixa d'Arquitectes (2006). Professor del Departament de Projectes Arquitectònics ETS Arquitectura UPM des de 1991 i Professor Titular des de 2007. Professor Convidant a Washington University St. Louis (2017, 2019), GSD Harvard University (2012, 2013), Universidad Pontificia Católica Perú (2011, 2017), Universidad Central Santiago de Chile (2008), University of Arizona (2005).

Ha publicat els següents llibres: Landscapes in the City. Madrid Río: Geography, Infrastructure, and Public Space (2014), Melnikov en Paris 1925 (2011), La Casa de Melnikov. La utopia de Moscú (2009), Alexander Ródchenko. Cartes de París (2008), Moisei Ginzburg. Escrits 1923-1930 (2007), El Lissitzky. Wolkenbügel 1924-1925 (2005), Crítica d'arquitectura espanyola del segle XX (2003); i K.S. Melnikov (2001).

En 2002 va fundar Burgos & Garrido Arquitectes [BGA] amb Francisco Burgos. BGA ha desenvolupat projectes d'espai públic i disseny urbà i ponts peatonals, entre ells, el projecte Madrid Río que va obtenir el XII Veronica Rudge Green Prize in Urban Design (2016), GSD Harvard.

BGA a més ha realitzat projectes d'habitatge i equipaments públics i ha guanyat més de 40 primers premis en concursos internacionals d'arquitectura; recentment, el concurs per a l'ampliació del Museu d'Art de Lima.

BGA ha obtingut, entre altres, els següents premis: American Architecture Award (2017); XII Veronica Rudge Green Prize in Urban Design, Harvard University (2016); Premi Hispania Nostra (2016); Premi FAD (2009, 2012); Premi XIII Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2016); Premi COAM (2000, 2001, 2003, 2011, 2012, 2014), Premi Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme (2012); Green Good

Design (2012); Premi International Architecture Award (2012); Premi Mies van der Rohe [Finalista] (2012); A Plus Award (2012); VII Premi Europeu del Paisatge (2012); Premi Europeu Espai Públic CCCB (2011); CICA Award (2011); Premi COICCP (2011); JEC Composites Award (2011); Premi Obra Excelent (2000); XVI Premi Urbanisme, Arquitectura i Obra Pública. Ajuntament de Madrid (2000, 2001).

Esta és el quart any que la col·laboració entre l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alacant i l'Ajuntament d'Alacant es plasma en l'exposició en el MACA del projecte, dut a terme pels alumnes de 2n curs de l'especialitat de Disseny de Producte de l'Escola, consisteix en la realització d'un "producte promocional" per a un punt de venda inspirat en l'espai del Museu i l'obra de Sempere.

Projecte en col·laboració amb l'Escola d'Arquitectura de la Universitat d'Alacant. Instal·lació en el MACA: "AMAGAR O ENSENYAR EL OBLIDAT". Alumnes: Asmaa Sadou Ammar, Alejandro López Martínez, Pablo Jover Zornoza i Alba María Penalva Aledo. Direcció: Adriana Figueiras.