El projecte arquitectònic construït per al Museu d'Art Contemporani a Alacant sorgix de dos punts singulars i propis que ja des de l'inici plantegen un camp de treball molt definit:

• D'una banda, es tracta d'un edifici per a una collecció d'art dels anys 50-70 -ja establida i delimitada-, com és la collecció que l'artista espanyol Eusebio Sempere dona a la ciutat. La collecció es compon d'obres d'artistes contemporanis: Calder, Vasarely, Chillida, Julio González o el mateix Sempere.
• D'altra banda, la situació en el centre històric d'Alacant, amb els seus paràmetres de desnivell (10 m), llenguatge, context o orientació, aporta una atmosfera singular, amb la presència del Castell al capdamunt, l'horitzó marí, o la proximitat de la xicoteta plaça i l'Església de Santa María.

Estos dos punts –la relació amb un món de referències plàstiques i perceptives i la relació amb el context del Centre Històric d'Alacant– suggerixen ja una manera d'entendre i de desenrotllar el projecte en la seua solució tant programàtica com espacial o perceptiva.

L'ús de la pedra, amb un llenguatge molt  murario, entra en relació amb el llenguatge conventual de l'Església i el centre històric de la ciutat, a més d'integrar, dins d'un volum únic, l'antic edifici del “Museu de l'Assegurada” d'Alacant, que es rehabilita i s'inclou albergant els espais annexos a l'ús expositiu.

El volum petri –que absorbix el desnivell perimetral– es remata amb una peça vítria volumètricament molt definida, però trencada en la seua percepció per una doble pell transparent que trenca el volum amb jocs i reflexos perceptius de “moiré”, a través d'un llenguatge que es reprén de l'art cinètic dels anys 50-60.

Interiorment, la peça es compon d'una successió d'espais expositius verticals i horitzontals, permetent el pas de la llum homogènia de Nord fins a les plantes inferiors, a través d'una successió d'espais relacionats entre si, que permeten continuar entenent la seua unitat i que actuen en conjunt per repetició.

• Un primer nivell horitzontal en continuïtat amb un ritme de compressions i dilatacions verticals.
• Un segon nivell de sales transversals que es relacionen amb les dilatacions verticals.
• Finalment la planta superior amb un espai horitzontal al qual es contraposen espais *sincopados verticals i horitzontals. Esta sala cus els tres patis –negre, blanc i daurat– amb tres situacions perceptives en relació als jocs òptics que van aportar els artistes cinètics dels anys 60, portats a l'espai exterior amb els seus canvis d'escales i referències al lloc.
   

Funcionalment l'edifici s'articula entorn d'un eix central de circulacions que unix l'edifici   de l'Assegurada amb les diferents zones de nova planta, tant horitzontal com verticalment.

Este eix principal dividix l'edifici en dos àrees clarament diferenciades, tant des del punt de vista funcional com des de l'espacial, com són l'Àrea Expositiva, a l'est, i l'Àrea de Servicis, a l'Oest.

• L'Àrea Expositiva, a l'est, de nova construcció íntegrament, que conté la totalitat dels espais expositius, la botiga i sala polivalent en planta baixa i la sala d'actes en el primer soterrani.
• L'Àrea de Servicis, a l'Oest, inclou la Rehabilitació i adequació de l'Edifici de l'Assegurada, En esta zona trobem el vestíbul i control en planta baixa, la biblioteca en planta primera, i una xicoteta zona administrativa i de direcció en planta segona.
• També en esta zona, però en la zona de nova construcció, tenim les zones d'ús intern del Museu que conté magatzems, una zona de seguretat, tallers, zones de treball….etc.
• Únicament en les plantes primera i tercera s'inclou en esta àrea sales d'accés públic, comunicades amb la zona expositiva i dedicades a la collecció.