El Museu d'Art Contemporani d'Alacant, que celebra en 2021 el seu desè aniversari, inaugura l'exposició de Juana Francés "Travessar la matèria d'improvís". Esta mostra suposa una vista enrere. Quan el museu va obrir les seues portes ho va fer dedicant una planta a la Col·lecció Juana Francés llegada a este museu per l'artista a la seua mort i per això, ara, deu anys després es presenta un total de 34 peces de Juana corresponent a les etapes informalista i surrealista. Les terres i les caixes que abasten un període des de 1957 fins a 1979. la presentació d'esta mostra de Juana Francés en el dia 8 de març és un acte de reivindicació de l'art fet per dones tan poc visible en les col·leccions dels museus. Juana Francés de la Campa (Alacant, 1924 - Madrid, 1990) és una de les artistes més contundents del panorama artístic espanyol de la segona meitat del segle XX. Hi havia molt poques dones en primera línia d'avantguarda però ella sempre va estar allí, amb personalitat pròpia, atenta a les preocupacions plàstiques d'una generació d'artistes que van revolucionar l'art, impulsats per una situació política, social i cultural coercitiva.

La pintura de Juana desprén un murmuri insistent: un profund desassossec, una angúnia que aflora en totes les seues obres. Ja siga pel tema, per la composició, pel gest, per la matèria o pel color, la pintura de Juana Francés està envoltada en una atmosfera irrespirable. Són obres dures, complexes, compromeses i asfixiants… però d'una gran qualitat pictòrica que van destacar aleshores en les més importants biennals i exposicions internacionals de l'art espanyol contemporani. Juana comptava amb el reconeixement nacional i internacional. La història de l'art l'ha oblidat després. I és necessari recuperar-laMés informació en la nota completa.

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA) i l'Obra Social "la Caixa" inauguren ¡Mírame! Retrats en la Col·lecció "la Caixa" d'Art Contemporani. una mostra en la qual podran veure's divuit de les obres més reconegudes de grans artistes que formen part de la Col·lecció d'Art Contemporani de "la Caixa". L'exposició explora el retrat, un dels gèneres més tradicionals de l'art, a través de diverses obres de la nostra època: pintures, fotografies, escultures i vídeos, dibuixos i instal·lacions que formen la diversitat d'enfocaments que caracteritza l'art actual i que convida els espectadors a reflectir-se en l'espill social dels retrats.
La selecció il·lustra el mètode transversal de la Col·lecció "la Caixa" d'Art Contemporani que arranca en la dècada dels anys vuitanta i arriba fins als joves creadors d'hui: un conjunt d'artistes de totes les nacionalitats, estils i tendències: Ana Laura Aláez, Vanessa Beecroft, Rineke Dijkstra, Esther Ferrer, Günther Förg, Stefan Hablützel, Roni Horn, Pedro Mora, Óscar Muñoz, Bruce Nauman, Carlos Pazos, Geneviève Cadieux i Gillian Wearing. L'exposició no ha sigut concebuda com una galeria de retrats, sinó com un laberint de mirades que interroguen sobre com ens veiem i ens construïm.
La mostra, que estarà oberta al públic des del 31 de gener fins al 24 de maig de 2020, està comissariada per Nimfa Bisbe, jefa de les Col·leccions d'Art de la Fundació Bancària "la Caixa". Més informació en la nota completa

Solo a dos veus és una obra complexa entre l'arquitectura, la fotografia i l'escultura. Una instal·lació en inestable equilibri que desplegua de forma tridimensional el mateix espai que ocupa en el museu. Un espai dins del mateix espai. La fotografia cohesiona arquitectònicament els elements encara que l'estructura s'ha fragmentat i s'han destruït els angles de 90 graus. Amb una gran economia de mitjans: unes planxes de contraxapada de fusta, alguns cargols i gats de fuster i unes fotografies, l'artista ha construït un artifici irracional que reflexiona sobre el problema de la representació i ofereix un llegat de fragments, una analogia perfecta per a atendre als afectes on-over-inside els Blasco que funciona al seu torn com a reveladora de la imatge del món contemporani. Més informació en la nota completa.

Llum i moviment obri una perspectiva sobre la rica vivacitat d'esta tendència internacional en l'actiu context parisenc, la qual influència alimentarà també el debat artístic espanyol, centrant-se en el període entre 1955 i 1975 durant el qual el moviment conquista el seu apogeu creatiu i el seu més alt reconeixement.

Les obres dels protagonistes d'esta vanguardia, provinents de col·leccions privades, galeries i institucions, ressonaran i s'enriquiran en diàleg amb la excepcional col·lecció d'obres cinètiques del MACA, donació d'Eusebio Sempere.

Organitza: Consorcio de Museos i Museu d'Art Contemporani d'Alacant

Col·labora: Ajuntament d'Alacant

Comissari: Luis Gordillo i Rosa María Castells

"En els anys setanta vaig emprar la fotografia en blanc i negre amb nombrosos propòsits, però potser el més important i el que he mantingut al llarg del temps, és el d'analitzar els elements orgànics de la pintura, neutralitzant i cosificant el gest.

En l'actualitat intente crear espais en els quals la pintura i la fotografia dialoguen i interactuen entre si; intente articular maneres per a l'expansió de la fotografia en la meua obra.

Em segueix interessant primordalment la pintura com a interrogació corporal; no obstant això, la intervenció tècnica de la fotografia crea una tensió dialèctica, un espai mental en creixement".

Luis Gordillo Més informació en la nota completa.

Organitza: Museu d'Art Contemporani d'Alacant i Regidoria de Cultura

Col·labora: Diputació d'Alacant

Juana Francés

(Alacant, 1923 - Madrid, 1990) és una de les artistes més contundents de la trajectòria plàstica espanyola del segle XX; membre fundadora i l'única dona del grup El Paso, va ser sempre una creadora de caràcter fort i sensibilitat extrema no sempre reconeguda.

Presentem obres de la "Col·lecció Juana Francés", llegat de l'artista a aquest Museu. Està composta per més d'un centenar d'obres entre dibuixos, pintures, caixes, torres, serigrafies i litografies que recorren totes les seues etapes creatives: des de les primeres obres figuratives a les deslluïdores peces informalistes que van donar pas a les seues obres més radicals: les "caixes", on reflexiona sobre la deshumanització de l'home. La recerca de l'harmonia i de l'equilibri, a través del maneig del color, es materialitza en els subtils papers de fons submarins, per a reprendre de nou, al final de la seua vida, el gest i la matèria.

Fons del Museu Esteban Vicente de Segòvia.

Organitza: Museu d'Art Contemporani d'Alacant i Museu Esteban Vicente de Segòvia.

El Museu d'Art Contemporani Esteban Vicente, inaugurat en abril de 1998, alberga una col·lecció de 153 obres de l'artista Esteban Vicente (Turégano, Segòvia 1903 – Long Island, New York, 2001), membre d'un dels moviments més importants de la segona meitat del segle XX com va ser l'Expressionisme Abstracte Americà.

Esta col·lecció, donada generosament per l'artista, abarca tota la seua trajectòria artística i vital i és un punt de referència fonamental per als investigadors i estudiosos interessats en l'època.

El títol de l'exposició Esteban Vicente. La pintura té que ser pobra fa al·lusió a un text escrit per l'artista, originalment en anglès "Painting should be poor" que ens parla sobre el procés de creació d'una obra d'art i sobre el significat de la seua pintura. La mostra comprén una selecció de 27 obres de la Col·lecció Permanent del Museu d'Art Contemporani Esteban Vicente que permet fer un recorregut per l'evolució de l'artista en les seues diferents etapes creatives. Més informació en nota completa

La Col·lecció Art Segle XX va ser donada per l'artista alacantí Eusebio Sempere a la ciutat d'Alacant per a inaugurar el 5 de novembre de 1977 el Museu de La Assegurada, un dels primers museus d'art contemporani d'Espanya. Fa ara 40 anys. Fundar un museu en plena transició democràtica era un fet polític en si mateix: el de Sempere era una actitud i una convicció. Donar la seua col·lecció privada va ser conseqüència d'un profund compromís amb l'art contemporani. Un acte de fe extremadament generós que tal dia va convocar a les personalitats artístiques més importants junt a un Sempere pletòric convençut de la transcendència del seu gest.
Hui, la Col·lecció Art Segle XX constituïx el pilar bàsic del MACA, Museu d'Art Contemporani d'Alacant. Una col·lecció excel·lent, amb vocació internacional, coherent i eficaç, que guarda les millors obres dels protagonistes de gairebé totes les tendències artístiques de l'art del segle XX. Està composta per 177 obres de 117 artistes entre pintures, escultures, dibuixos i obra gràfica que s'han anat mostrant, al llarg de la història i per diversos motius, de forma fragmentària.
Mai fins ara s'havia mostrat completa al mateix temps. I aquest 40 aniversari és un bon motiu per a això. Ocupant la Planta Baixa i la Planta Primera podem descobrir la gran importància d'aquesta Col·lecció Art Segle XX. Les 177 peces, els 117 artistes amb el mateix objectiu que el seu fundador: facilitar l'accés del públic a l'art contemporani. Més informació en la nota completa.

La ciutat és un dels símbols més característics de la societat moderna. Les ciutats són la punta de llança de les experiències més destacades i dels comportaments més audaços, el lloc de màxim desenvolupament de les arts. Per això, són molts els artistes que tenen com a element central dels seus treballs la vida en les ciutats, unes ciutats enteses (sovint) com un collage de multitud de records i vivències discontinues i fragmentades, com un laberint confús en el qual els habitants es creuen immersos cadascun en els seus propis pensaments.

La idea central d'aquesta exposició és mostrar obres que ens permeten conèixer les múltiples visions, els diferents espais i la gran quantitat d'existències humanes que han conformat la vida en les ciutats en l'últim segle, a través d'obres de la col·lecció de l'IVAM. La institució guarda entre els seus fons la més àmplia i completa visió que sobre aquest tema es pot trobar en un museu espanyol. L'interès és mostrar-ho més enllà de les seves sales, com a exposició temporal en el MACA, Museu d'Art contemporani d'Alacant contribuint així a la difusió dels fons i redefinint els acords de col·laboració entre les institucions, IVAM i MACA i entre administracions, Generalitat Valenciana a través de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i l'Ajuntament d'Alacant. Més informació en la nota completa.

La instal·lació, de mesures variables, està composta per 14 trípodes de ferro, en sis dels quals
pengen suspesos cinturons de seguretat recoberts de pols de grafit; en tres, pengen uns
cons de cautxú subjectats per barres metàl·liques i quatre es disposen buits.
Es tracta d'una de les obres més hermètiques i de més rigor constructiu de l'artista valenciana en la
qual subjau un trasfons narratiu. Busco, explica, "provocar sensacions d'inestabilitat, que
cada objecte realitzat no mulla amb la seua representació. No existeix res estàtic, ni tan sols nosaltres
mateixos. M'interessa que això tinga projecció en l'escultura; per això les sensacions que desitge
provocar no són tan escultòriques com humanes".
Trípodes, cinturons de seguretat i pous sense fons sembla un bosc, un paisatge inundat de
boira espessa i fosca en el qual és impossible transitar. Una realitat invisible i insondable. I en el
bosc, una sèrie de pous sense fons on resideix l'ànima en una fonda sima d'aigua fosca i
negra. Un exemple de paisatge conceptual, sense intenció alguna de crear bellesa, en l'estela del
minimal, una escultura allunyada de l'acadèmic: d'un trípode metàl·lic, fred, penja un con negre
de cautxú inclinat. El negre opac i els brillos metàl·lics freds i brillants contrasten aquesta rigidesa
geomètrica amb una geometria menys estricta, la del cucurutxo d'aparença més manual. Cal
assomare per a veure el fons. I no assustar-se. Més informació en la nota completa.