Eusebio Sempere és el protagonista absolut de les dos exposicions que el Museu d'Art Contemporani d'Alacant ha presentat esta matinada en un acte en el que han estat presents, Nayma Beldjilali, regidora de Cultura; Pilar Tébar, directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana i Rosa Castells, comissària de les exposicions i conservadora del MACA. Sendues mostres de l'artista alacantí Eusebio Sempere produïdes per l'Ajuntament d'Alacant gràcies a l'aportació econòmica de la Generalitat, acostaren al gran públic el costat més personal i desconegut de l'artista alacantí més internacionalment conegut i un dels artistes espanyols més rellevants de la segona meitat del segle XX.

La mostra, produïda pel Consorci de Museus de la Generalitat, es podrà visitar fins al pròxim 9 de febrer de 2025. El Museu d'Art Contemporani d'Alacant MACA ha presentat aquest divendres l'exposició "Esther Ferrer: el cos travessat pel gènere, l'espai i el temps", produïda pel Consorci de Museus de la Generalitat, que recull una important selecció de l'obra d'aquesta artista polifacètica, destacada referent de l'art contemporani espanyol i pionera de la performance a Espanya, el treball de la qual està reconegut amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques i el Premi MAV (Dones en les Arts Visuals). Més informació en la nota completa

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant ha presentat esta matinada la major exposició de Kara Walker realitzada fins a la data a Espanya. La mostra, que s'inaugura al públic este divendres a les 19 hores, ha sigut presentada als mitjans pel regidor en funcions de Cultura, Antonio Peral; la comissària de la mostra, Rosa Mª Castells, i els col·leccionistes Michael Jenkins i Javier Romero. L'exposició que es podrà visitar fins al 7 de setembre, planteja un recorregut per la seua trajectòria de les últimes quatre dècades. Kara Walker és una de les artistes més destacades de la seua generació i més interessants del panorama artístic internacional, amb una obra complexa que analitza en escenes a vegades caòtiques, qüestions de raça, identitat, poder i desig utilitzats sempre com a sistemes d'opressió i subjugació, a través de segles i continents. Més informació en la nota completa

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA) amb el suport de la Generalitat Valenciana ha inaugurat aquest dimecres l'exposició "Juana Francés, La construcció d'una artista moderna, 1945-1956", composta per 52 peces, 28 òlies i 24 dibuixos, i una sèrie molt nombrosa de fons documentals entre catàlegs, premsa, fotografies i correspondència que podrà visitarse fins al 25 de gener de 2026.

L'exposició revisa per primera vegada els orígens de la seua pintura, els anys de formació, la seua etapa figurativa més simbolista i la seua transició personal abans de llançarse a l'aventura generacional de l'art abstracte. Més informació en la nota completa

Avançant, mirant enrere, Avanzando, mirando atrás, és la segona exposició organitzada a partir de l'extensa col·lecció donada per Michael Jenkins i Javier Romero al MACA, reunint en aquesta ocasió el treball de cinquanta i huit artistes de diferents nacionalitats, treballant en molt diversos mitjans artístics, i traçant un equilibri igualitari entre dones i homes artistes.
Esta mostra aborda plantejaments que poden aplicar-se per igual al treball artístic, a la labor de les institucions dedicades a l'art contemporani i també, a la tasca com a col·leccionistes de Michael i Javier, qui consideren la rellevància de testimoniar el present, però entenent la necessitat de mantenir la vista en el passat per a construir i comprendre el moment actual i també per a vislumbrar el futur.
Conéixer el passat artístic és fonamental per a contar el que succeeix hui en art. Eixe coneixement permet contar la història de l'art no com a episodis aïllats, sinó interconnectats, seguint el rastre del que aconteix, buscant les llavors inicials i els entrellaçats, amb la finalitat de completar una lectura més precisa de la complexa i extensíssima producció artística contemporània. Més informació en la nota completa.

L'exposició està organitzada i produïda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la Concejalía de Cultura de l'Ajuntament d'Alacant; i les obres han sigut prestades pel Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía, el MACVAC de Villafamés, el Museu de la Universitat d'Alacant, la Fundació Mediterrani i la Col·lecció esperit-matèria. Obres a les que s'unixen les peces d'Elena Asins pertanyents a les col·leccions del MACA així com les que es troben dipositades en el museu com les de Robledo-Palop Collection de Nova York o la Col·lecció Ars Citerior.


La mostra podrà visitarse en el Museu d'Art Contemporani d'Alacant fins al 28 de maig i forma part de la commemoració de l'Any Sempere que celebra este 2023 el centenari del seu naixement. La trajectòria d'Asins es creua de manera transversal amb la de l'artista alacantí Eusebio Sempere, que estarà present de manera subjacent en gran part del programa d'exposicions i activitats del MACA dels pròxims mesos.
Més informació en la nota completa.

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant presenta a Alacant una versió adaptada als seus espais de la primera exposició dedicada a Bruno Munari en el nostre país, que va tindre lloc a Madrid entre febrer i maig d'este any. Coorganitzada amb la Fundació Juan March, la mostra itinera al MACA per a continuar en el Museu Fundació Juan March a Palma i el Museu d'Art Abstracte Espanyol a Conca gràcies a l'acord entre aquestes institucions.

Hi ha artistes que han tingut una influència significativa en la cultura del segle XX però que tanmateix no són prou coneguts. Bruno Munari (Milà, 1907-1998), a qui Picasso va definir com "un Leonardo del nostre temps", és un d'estos casos paradòxics.

A través d'una selecció de més de 150 obres, l'exposició comissariada per Marco Meneguzzo, Manuel Fontán del Junco i Aida Capa abasta tots els aspectes de la producció artística de Bruno Munari i posa de manifest l'amplitud de mitjans utilitzats per l'autor en la seua investigació plàstica i visual, sempre experimental i innovadora. Més informació en la nota completa

Obertura. Més allà dels mapes és el títol d'aquesta exposició, que presenta 70 obres d'entre les dos-cents noranta-una donades. Obertura perquè dona inici i serveix de presentació d'una col·lecció extensa que intenta eliminar no només les jerarquies geogràfiques, sinó també jerarquies de disciplines i mitjans artístics, de fronteres generacionals, de gènere o identitat, de treball individual o en grup, o jerarquies que puguen aplicar-se a la diversitat de plantejaments formals o conceptuals en l'art per a oferir una visió que va més allà dels mapes, més allà de qualsevol tipus de frontera artística preestablida i hermètica. Obrint la mirada.
La selecció proposada reflecteix la varietat de temàtiques i narracions que els artistes han vingut explorant en el context social i polític, amb la finalitat d'estimular el pensament crític i oferir una imatge més nítida i fidel de la realitat. Volíem ressaltar també la elevada presència d'artistes dones en la col·lecció i constitueixen la meitat dels artistes inclosos en aquesta presentació. També hem seleccionat diversos artistes de color entre el destacat grup els quals treballs es troben representats en la col·lecció. Per últim, era important destacar la presència d'artistes alacantins per a la qual cosa s'ha inclòs el treball de deu d'ells, amb la finalitat de crear una lectura que, aspirant a l'global, entén com a fonamental l'local, el més pròxim.
Així, tractant d'eliminar fronteres cronològiques i territorials, proposem que en aquesta primera instal·lació convisquen artistes de generacions i marcs geogràfics distints i que es construïsquen diàlegs creuats entre les obres seleccionades. Més informació en la nota completa.

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant presenta dues obres d'Eulàlia Valldosera: La Caiguda. Eixir de les flames per a caure en les brases de 1996 i Llaços familiars de 2012. I dues fotografies de la sèrie L'ombligo del món de 1993. Les dues primeres obres pertanyen a la Col·lecció Fundació Mediterrani en dipòsit en el MACA. Llaços familiars és una sèrie propietat de l'artista.
Amb múltiples significats, intrigant i complexa La Caiguda és un referent en la història de l'art dels anys 90, una de les instal·lacions més significatives de l'artista catalana i el seu muntatge s'ha convertit en un desafiament perquè fa més de vint anys que no es mostra al públic. És una obra fonamental en la trajectòria de l'artista, una instal·lació complexa i enigmàtica que parla d'un accident emocional, la impossibilitat de eixir d'una situació fins i tot intentant comportaments distints. El qüestionament mateix de la parella en el seu entorn domèstic, una història carenta de narració que es desplegua en l'espai on l'espectador es troba atrapat com a testimoni i artífex del problema.
Llaços familiars és una sèrie de fotografies de la intimitat i posa en evidència les relacions sentimentals visibles i ocultes que els membres de cada família pateixen, gaudeixen o pateixen. Implicacions complexes i inevitables que redefineixin el model mateix de família en contínua transformació. La imatge real i la seua ombra apareixen i conviuen en el mateix espai, se superposen, es fragmenten, se sumen en una imatge final a manera de col·lage de transparències: la realitat visible està feta a partir de moltes capes o nivells de comprensió d'una mateixa situació anímica.
L'ombligo del món va ser un dels treballs més transgressors de l'art espanyol dels anys 90 i gènesi fonamental del treball d'Eulàlia Valldosera que renuncia a la pràctica retrògrada de la pintura bidimensional que li van ensenyar. Part d'un fet banal com fumar cigarrets, un element convertit en metàfora del consum, la meditació i la fugacitat del temps. Més informació en la nota completa.

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant, dedica per primera vegada des de la seua inauguració en 2011 una mostra dedicada íntegrament a l'obra estampada d'Abel Martín.

L'obra d'Eusebio Sempere estampada en serigrafia per Abel Martín és ben coneguda i un alard de tècnica i ofici. No obstant això, és molt poc coneguda l'obra estampada que realitza Abel Martín com a artista. Es desenvolupa en apenas quatre anys, des de 1968 a 1972 i comprén molt poques peces, algunes de les quals es mostren ací.
Més informació en la nota completa.