En l'Espanya dels anys 60, una societat tradicionalment dramàtica, una sèrie d'artistes s'acosten a la realitat tenint com a referència l'art pop. Obres carregades d'ironia que utilitzen el llenguatge directe del còmic, la publicitat o el cinema, per a plasmar unes imatges reconeixibles per a tots, però manipulades, on la sorpresa de l'associació disparatada produeix en l'espectador una reflexió social o política carregada de significat.

Enfront de la tendència informalista, una sèrie d'artistes treballen l'abstracció retomant a Kandinsky. Ja no fan abstracció expressionista ni dramàtiques pintures matèriques. L'essència de l'espiritual en l'art configura allò que hem denominat abstracció lírica a la qual podríem sumar termes com abstracció espacialista, abstracció estructuralista… La pintura és emoció i es practica amb la llibertat de fer pintura i de valerse només d'elements plàstics.

La guerra civil i el franquisme liquidaren l'art d'avantguarda i convertiren el país en un territori aïllat i dominat per la censura que es recuperà gràcies a una sèrie d'artistes imprescindibles. En la seua obra té importància la textura de la matèria i el gest violent, vital i automàtic, del propi fet de pintar. Incorporen materials com la tela metàl·lica, la ferralla, la fusta tractada… junt amb l'arpillera, les cordes, els papers, les terres i les arenes, produint un llenguatge ric en evocacions, tensions i qualitats.

Dins d'una tendència racionalista, concreta i normativa, una sèrie d'artistes espanyols experimenten entorn de la geometria. Profundament reflexives, les seues obres sempre construïdes amb formes i volums essencials dialoguen una i altra vegada sobre l'espai, el moviment i l'equilibri. La geometria és una actitud davant la vida: l'essència de les composicions i en l'anàlisi rigorós de la forma per a construir una imatge objectiva del món.

En el París dels anys 50, les formes geomètriques es convertixen en protagonistes d'un art amb aparença industrial preocupat per la investigació sobre la llum i els efectes òptics. I el més important, el moviment, real o virtual. L'estructura es mou per atzar o per un motor incorporat i transforma la seua aparença i l'espai que l'envolta. Obres d'art obertes, ni úniques ni definitives que impliquen de forma innovadora l'espectador.

Pioners de l'art del segle XX que van canviar radicalment la nostra manera de mirar el món. Sempere aconsegueix reunir noms fonamentals en la història de l'art, indiscutibles per la seua importància i influència posterior però també per la bellesa de les seues obres. Ens apropem així a la gran aventura estètica de la modernitat amb obres dels grans artistes que la protagonitzaren.

Des de principis del segle XX amb la invenció de la fotografia, l'art es allibera de la representació de la realitat i persegueix l'expressió de les vivències personals. En grups o tendències, els artistes es relacionen per a conformar un moviment que expresse les seues inquietuts. Sorgixen les avantguardes del segle XX: fauvisme, cubisme, futurisme, constructivisme, expressionisme, dadaisme, surrealisme... Alguns d'estos artistes o tendències estan representats en la Col·lecció Art Segle XX.