Esta exposició reuneix una selecció d'obres realitzades en tècniques i suports molt diversos: pintura, fotografia analògica i digital, impressions, projeccions, col·latge o instal·lacions, etc., poblades de sers humans. De la naturalesa humana aglutina una sèrie de peces de distints artistes que tenen en comú la representació de la dimensió humana. Narratives entorn del cos humà com a figura, com a individu, com a fragment però també com a suma o multitud. 

L'art ha disseccionat l'ésser humà a través de l'enteniment, de les passions o de la moral, del mateix mode que el filòsof escocès David Hume. Més escèptic que mai l'individu conforma la seua percepció del món a través d'idees i impressions. 

Quatre propostes artístiques a càrrec de les artistes més representatives del panorama artístic contemporani. A partir d'un recorregut circular, les obres de Carmen Calvo, Eva Lootz, Isabel Muñoz i Flor Galindo ens mostren que les preocupacions que té l'ésser humà com a entitat creadora són les mateixes que tenien en la història antiga i medieval. Cada instal·lació va acompanyada d'una selecció musical oferta per Capella dels Ministrers, eix a partir del qual es conforma el Cicle de la Vida.

Des de finals dels anys 60 fins a la dècada dels 90, els principals autors espanyols van treballar amb Íbero-Suïssa. Eusebio Sempere va ser el primer d'ells en conéixer aquesta tècnica. Els artistes, amb un clar compromís antifranquista, van utilitzar la serigrafia, com a mitjà per a difondre tant les seues inquietuds ideològiques com la seua art.

Durant dècades, la família de José Llopis ha conservat part del material imprés, des d'estampes dedicades a proves numerades i firmades, cartells, proves de taller, de color i estampes incompletes que van quedar fora de l'edició. Material que hui ens permet entendre el procés de creació dels artistes i els tècnics del taller i que resulta de gran interés per a especialistes i investigadors de l'àmbit de l'obra gràfica contemporània.

La mostra està composta per 46 peces, dos d'elles del MACA. 44 serigrafies i 1 obra original. A més de material documental, cartes, dibuixos, pantalles, fotografies.... i una selecció de cartells també estampats en serigrafia.

Issahōmu' és el projecte fi de carrera d'Anabel Ruiz des de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat d'Alacant i es va presentar a la biblioteca Museu d'Art Contemporani d'Alacant.

Presència física, expressivitat escènica entorn al cos humà i la seua forma física, al moviment i a l'espai, són conceptes que s'aborden en aquest espai expositiu. Homo habitans, La interfície d'un vol, El cel refugi són models de reflexió, de percepció i de compromís que mostren com des d'una poètica de la miniatura portar la responsabilitat espacial a primer terme.

Pablo Palazuelo és una de les figures clau de l'art espanyol de la segona meitat del segle XX. Artista excepcional dins del panorama de l'art abstracte espanyol, no sols per ser autor d'una obra plena i rica en la seua diversitat que el converteix en singular, sinó també perquè es aparta de les tendències generals en les quals s'inscrigueren la resta dels artistes de la seua generació, més interessats en l'abstracció matèrica o gestual. La seua obra sempre minuciosa i pulcra, respon a una concepció de tipus geomètric molt personal que es caracteritza per una depuradíssima tècnica i un admirable sentit del color, constants que estan sempre presents al llarg de tota la seua carrera.

Esta exposició titulada Palazuelo. Caligrafies musicals pretenia acostar-se a l'obra de l'artista des de la seua relació amb la música, recorrent la relació tan íntima que existeix entre la seua obra, el so i el silenci. Permetia contemplar com el llenguatge musical subjau a tota la trajectòria del creador madrileny com un element comú denominador. La mostra presenta obres procedents d'institucions públiques i privades, de museus i fundacions així com de col·leccionistes particulars que generosament han cedit les seues obres per a esta exposició, sense les quals no haguera estat possible.

Arquitectura inadvertida. Els encontres entre la Col·lecció DKV Seguros i la Col·lecció Caja Mediterráneo sorgeix de la interacció d'obres i artistes entorn d'un descobriment: la poètica d'una arquitectura inadvertida però present i formalment responsable de crear espais literaris com a escenes aïllades d'un somni. Misteris desvetllats on una columna, un arbre, una porta, un focus, un passadís, una escala... ajuden a descobrir l'escenari d'una realitat estètica molt personal. Indagar en allò que habitualment no mirem, atmosferes voluntàriament borroses, espais simbòlics i monumentals però també espais viscuts que evoquen a vegades un passat oblidat, una memòria que porta la petja que roman viva. Arquitectura dignificada que construeix un paisatge narratiu entre la representació i la il·lusió. Universos de ficció d'extraordinària bellesa i capacitat d'evocació. Figures ensimismades en un moment anterior al caos resoltes en equilibri inestable, on allò vulnerable o allò fràgil per lleu, es trenca. 

Obres prestades per col·leccions particulars i col·lecció de l'artista. Esta retrospectiva que abarcava gran part de la seua etapa creativa (1984-2011), reivindicava el talant independent de Fernando Sinaga i perseguia fer patents la riquesa i complexitat de la seua obra. El traspàs de límits suposa no sols la interactivitat entre obres, siguen objectes o imatges, sinó l'apreciació de l'espai com un element visual i plàstic més que com contenidor neutral de creacions, la qual cosa al seu torn implica valorar l'art més com experiència estètica en la que es participa, que com contemplació distanciada.

En la mostra quedava de manifest que Sinaga s'submergeix en una ideològica individual, canviant, favorecedora de les diferències i no de l'homogeneïtat i que respon a l'imperatiu estètic en el sentit de creació i no de bellesa, per un costat a través de l'expansió del concepte d'escultura, i per l'altre, en obres com De los sentimientos, 1994 a través de la revisió de la idea d'abstracció.

A manera de reflexió convida l'espectador a reflexionar sobre el propi concepte de la reflexió: acció i efecte de reflexionar, considerar nova o detingudament alguna cosa, meditar, suggerir… però també, sobre l'acció i efecte de reflectir-se. Esta exposició reunia un total de 13 obres de 11 artistes. Tretze obres que mostraven una imatge de la realitat que ens atrapa fascinats per eixe joc de transparències, de velladures, de reflexos… que queden impresos en el sòl, el cristall, el llenç, la taula o la fotografia, demostrant així la fragilitat de lo sòlid i la interacció misteriosa de la llum i l'espai. Però també una reflexió en torn al mateix concepte i funció de l'art; fenòmens artístics que han diluït els límits entre els gèneres i les tècniques derivant cap a una complexitat de lo híbrid, qüestionant lo absolut i detingent-se en el procés conceptual de la representació, on el coneixement, la memòria, la verosimilitud o l'ambigüitat ressonen com un murmuri: suma de paraules, d'ombres i de sorolls que al seu torn, també es reflecteixen.

Esta exposició reuneix una selecció d'obres que formen part d'aquesta Col·lecció Fundació Mediterrani dipositada en el MACA. La mostra aglutina una sèrie d'obres de distints artistes que tenen en comú el procés de creació. Un procés fragmentat, fet a bocins, moltes vegades asimètric i que deixa veure l'estructura de l'obra, sempre amb una sensació incòmoda de nuesa o desprotegiment.

Artistes que no ofereixen solucions sinó que qüestionen, i traslladen a l'espectador, els problemes d'una realitat que ve configurant-se de manera cada vegada més complexa i fragmentària, on les ideologies han perdut vigència i el discurs social, polític o estètic s'ha tornat incomplet, precari i, en multitud d'ocasions, caòtic. Tot això es posa de manifest en les obres d'art que ací s'exposen.

Esta col·lecció va començar a formar-se fa més de 30 anys pels organismes que van precedir AENA en la presa de decisions sobre inversions en infraestructures aeronàutiques. La major part de les pintures, escultures, murals i obres gràfiques, que componen la Col·lecció corresponen, amb algunes excepcions importants, a la producció artística espanyola i iberoamericana més recent on estan representades les tendències més significatives de l'art contemporani.

La selecció que es mostra en el MACA correspon a una excel·lent generació d'artistes que representen el millor de l'art espanyol de l'últim quart del segle XX. Les obres escollides destaquen per la seua contemporaneïtat i la seua força expressiva i provoquen en l'espectador un intens impacte emocional.