Amb motiu del centenari del naixement de l'artista alacantina Juana Francés, el grup Paraules Majors presenta la performance Juana i els Éssers Observants, una creació col·lectiva gestada, produïda i realitzada per les persones participants en aquest projecte intergeneracional del museu.

Paraules Majors és un espai de trobada per a persones majors de 60 anys que, cada dimecres, acudeixen al museu per a aprendre, dialogar, mostrar i experimentar amb l'art i la cultura contemporània. Un lloc de llibertat creativa on l'experiència vital es converteix en matèria artística.

Esta performance proposa una reinterpretació escènica del procés creatiu de Juana Francés, situant al públic dins d'una ment en constant ebullició. Com si travessàrem els seus pensaments, obsessions i preguntes, l'acció s'articula en diàleg amb la sèrie L'home i la ciutat, una de les més emblemàtiques de l'artista, en la qual aborda la societat des de la distopia, la deshumanització, l'alienació de l'individu i la tensió entre matèria, cos i entorn urbà.

Els anomenats Éssers Observants —figures híbrides, quasi homúnculs— habiten l'espai com a testimonis silenciosos, crítics i vulnerables. Observen, rodegen i qüestionen tant l'acció com al públic, convidant a una reflexió compartida sobre la condició humana, la ciutat, el pas del temps i la mirada contemporània.

La performance és participativa, oberta a l'experiència directa del públic, que deixa de ser mer espectador per a formar part de l'atmosfera mental i simbòlica que travessa la peça.

Conferència a càrrec de Mª Jesús Folch en les que proposem una anàlisi de la base conceptual i procés creatiu que brolla de les obres i trajectòria artística de Juana Francés, articulant el discurs a través de transicions, més que per etapes tancades, en diàleg constant amb el seu context històric i cultural i, en especial, amb la seua xarxa d'influències i relació amb el pensament de figures com Ortega i Gasset, Machado, Magritte i Ionesco.

Desconciertos musicals es crea dins d'un programa genèric anomenat "La Plaça es Mou". En ell es presenten repertoris heterogenis, que passen per tots els estils possibles. Són fórmules i mescles improbables que sempre funcionen.

Proposta Desconciertos musicals juliol de 2021

9 JULIOL

EFECTE SIAM

Lara Misó Peinado, Wilma Puentes Linares, balladores i coreògrafs

Marco Colocci, música original

Exploració de la unió física entre dos persones, tal com es dona en els siamesos. Un debat mut sobre la restricció física del moviment i la seua implicació emocional.

16 JULIOL

ARTURO SERRA

MÚSICS

Arturo serra vibràfon

Quique Ramírez bateria

Borja Flores contrabàs

Concert del guardonat percussionista valencià

23 JULIOL

DIXIE PROJECT

Viatge per la música dels anys 20, els inicis del jazz: el Swing, Ragtime, Charleston.

La banda està composta per 8 músics: Ana Esteban, veu; Fede Crespo, trompeta; Pierre León, clarinet; Paco Soler, trombó; Pascual Pérez, banjo; Carlos Botella, piano i acordió; Dani Tortosa, contrabàs; i Toni Prats, washboard, bateria i percussió.

30 JULIOL

GIRASOMNIS

#immersivebeats , Un projecte d'electrònica audiovisual immersiva a càrrec de @ruben.solar.7 i @pacogramaje

Una proposta visual perfectament sincronitzada amb la música que convidarà a un viatge totalment immersiu, aconseguint una profunda sensació multisensorial en el públic.

Una odissea de caràcter abstracte i emotiu que portarà els espectadors a una travessia per altres mons.

Ruben Sølar dj resident a Eivissa des de l'any 2001 on ha pinxat en tots els grans temples nocturns i diurns de l'Electrònica des de residències amb la festa Day-off en Space fins en els icònics espais més representatius de l'ambient com Cafe del Mar , Khumaras etc. Té en el seu haber diferents referències en segells de música minimal tant com house com per exemple en Trax Records Chicago el millor segell house del món.

Paco Gramaje. Dissenyador, videoartista, AV performer, i compositor

L'aforament està limitat a la normativa i els controls

de seguretat establits pel Covid19 vigents per la qual cosa és necessari la inscripció en la web del MACA: www.maca-alicante.es

Col·labora: Santa MACA

Donem comença a les activitats complementàries en torn a la nova exposició temporal amb la projecció de: «COLEC-002, la força oculta» de Natalia Molinos i Maxi Velloso. "La Força Oculta: COLEC-002" presenta la trajectòria artística de la pintora alacantina COLEC-002 des del seu naixement a Alacant en 1924 fins al seu decés a Madrid en 1990, recorrent les seues distintes etapes creatives i vivencials a través d'entrevistes amb familiars, amics artistes, companys de professió, gestors i especialistes en art contemporani -i sobre la seua figura en concret- que van tindre contacte directe amb l'artista, oferint d'aquesta manera una aproximació humana i professional la més aproximada i pròxima possible.

La figura de COLEC-002 necessita ser reivindicada i difosa de la millor forma possible i en l'actualitat, és el llenguatge de l'audiovisual el que més àmpliament connecta amb el públic sent la forma documental el millor vehicle per a aconseguir aquesta difusió.

El guió intercala la narració oral d'un locutor amb entrevistes a les persones rellevants en la vida de COLEC-002 i imatges de la seua obra. Compta amb la participació del fotògraf Jorge Lidiano en una composició final basada en el seu treball amb algoritmes matemàtics.

Amb el suport de Generalitat Valenciana, Concejalía de Cultura d'Alacant i MACA, i la col·laboració de Casa Mediterrani i el suport d'Espill d'Alacant.

Juana Francés : context, experiència i paper. Conferència a càrrec de María Rosón, professora d'Història de l'Art Contemporani de la Universitat Complutense de Madrid.

Després de doctorar-se en la Universitat Autònoma de Madrid, ha treballat com a investigadora en el Departament de Col·leccions del Museu Reina Sofía i en el Departament de Teoria dels Llenguatges i les Ciències de la Comunicació, Universitat de València. Ha desenvolupat estades de recerca en Southampton University; New York University; University of Oxford i University of Leeds. En l'àmbit dels museus destaca la curaduría de l'exposició José Ortiz Echagüe: representant dones, tipus i estereotips (2010, CAM, Red Itiner) i la co-curaduría de l'exposició Dones sota sospita: memòria i sexualitat (2013, UNED). Les seues línies de recerca se centren en la cultura visual i material, principalment del segle XX espanyol, en intersecció amb els estudis feministes/gènere. A més d'articles i capítols de llibres, ha publicat, amb l'editorial Cátedra, Gènere, memòria i cultura visual en el primer franquisme (materials quotidians, més enllà de l'art). Com a co-editora, destaca el seu treball en les següents monografies: Poesia, cinema i humor. Relats d'excepció en els anys d'autarquia (Museu Reina Sofía, 2017) i Barbarismes queer i altres esdrúixols (Bellaterra, 2017).

Les seues investigacions connecten la cultura visual i material del segle XX espanyol amb perspectives dels feminismes interseccionals, les memòries i arxius dissidents.

Amb el suport de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana.

Projecció assaig audiovisual "Juana Francés i la ciutat" dirigit per Sol Spinelli entorn de la relació de COLEC-002 amb la tècnica, l'alienació i la ciutat.

Els 5 títols de ficció que componen el cicle abarca dos continents, amb presència destacada de dones i directors africans i afroamericans pioners en un art vanguardista i crític que es libera de referents europeus i busca una gramàtica i referents propis. En línia amb la investigació de la forma i el domini de tècniques artístiques que empra Kara Walker per a aprofundir en les seqüeles històriques i psicològiques de l'esclavitud i la injustícia social, les pel·lícules han sigut seleccionades pels seus connexions temàtiques, poètiques, històriques i geogràfiques amb la producció de l'artista.

Beatriz Leal Riesco és investigadora independent, professora, crítica i programadora especialitzada en art i cinema contemporanis africans, europeus i d'Orient Mitjà. És directora de programació dels festivals Wallay! Bcn African Film Festival (Barcelona) i de AFRIKALDIA: Festival basc de cinemes africans (Vitòria). Ha treballat per al NY African Film Festival i altres festivals de cinema en el passat. Combina el seu treball com a conferencianta i comissària amb les seves activitats com a escriptora, publicant articles en una àmplia gamma de periòdics i revistes acadèmiques, entre ells El País, Cinema Journal, Secuencias, Caracteres, Ars Magazine, Asymptote, GuinGuinBali i Okayafrica. Col·labora habitualment amb institucions com la Filmoteca Espanyola (Madrid), el MUSAC (Lleó), el CCCB (Barcelona) i la Filmoteca de Catalunya a Barcelona, on actualment comissaria una exposició i un cicle de cinema sobre el fenomen dels cartells de cinema ghanesos dels anys 90 titulada COL.LISIÓ EXTREMA. Cartells de Ghana pintats a mà, anys noranta. (octubre 2025-gener 2026).

Dia 18 de novembre: Sessió Moustapha Alassane.

-El retorn de l'aventurer / Le retour d'un aventurier, Moustapha Alassane (Níger, 1966). 34'. Ficció, color, VOSE.

-Samba el gran / Samba le grand, Moustapha Alassane (Níger, 1977). 14'. Animació, color, VOSE

La primera sessió està dedicada al "pare de l'animació africana": el nigerí Moustapha Alassane (1942-2015). Format en les tècniques d'animació al Canadà sota la batuta de Norman McLaren, Alassane és un exemple d'experimentació constant amb els gèneres (animació, etnografia i cinema d'autor vanguardista), les tècniques (pintura, stop-motion, dibuix) i els materials (metall, fusta, alambres o teixits característics africans).

En Le retour d'un aventurier (1966), "primer western africà", Alassane es val de la sàtira i del western en boga per a qüestionar les dinàmiques racistes, supremacistes blanques i patriarcals de l'expansionisme nord-americà, basat en el culte a la violència. En la pel·lícula d'animació Samba le grand (1977), recorre a la tècnica del stop-motion i de ninots pintats a mà per a descobrir a un públic ampli les aventures d'un heroi llegendari africà, esborrat de la història pels colonitzadors.

Dia 19 de novembre: Sessió Charles Burnett.

-Matador d'ovelles / Killer of Sheep, Charles Burnett (EE.UU., 1978). 83'. Ficció, B/N, VOSE

Killer of Sheep és la primera realització de Burnett, cineasta afroamericà que va ser membre destacat del moviment LA Rebellion o Los Angeles Film School of Black Filmmakers (UCLA, finals anys 60-80), sorgit com a resposta a les revoltes de Watts (LA, 1965) i caracteritzat per aglutinar a joves directors africans i afroamericans qui, partint de la crítica anticolonial, els postulats del Tercer Cinema i el cinema d'autor, van proposar un Black cinema vanguardista alternatiu al cinema de Hollywood.

En Killer of Sheep, realitzada durant els caps de setmana de 1972-1973 com a tesi de fi de màster a la UCLA, Burnett demostra les seves dots per a mantenir la tensió entre allò narratiu i allò conceptual, presentant-nos episodis de vida domèstica de la població negra de classe treballadora a mitjans dels 70s en el barri angelí de Watts. Burnett va escriure, dirigir, produir, filmar i editar la pel·lícula, composta a mode de vinyetes d'alta càrrega poètica en els plans, a través d'actors amateurs i de l'ús magistral del blanc i negre en 16mm, en línia amb el neorealisme italià, Yasuhirō Ozu i Jean Renoir.

Dia 20 de novembre. Sessió Julie Dash

-Filles de la pols / Daughters of the Dust, Julie Dash (EE.UU., 1991). 112'. Ficció, color, VOSE.

Julie Dash és una altra de les figures il·lustres del LA Rebellion. Daughters of the Dust va ser la primera pel·lícula d'una artista afroamericana distribuïda comercialment. En aquest poema filmat coneixem la història de tres generacions de dones gullah de l'illa de Saint Helena (Carolina del Sud) en l'any 1902, quan es preparen per a emigrar del sud rural al nord urbanitzat. No en va la directora situa aquesta família en la vanguardia de la Gran Migració i al·ludeix als efectes emocionals i psicològics del massiu moviment migratori intern americà que transformaria la història del país amb l'arribada al nord de milions de persones negres que huïen del racisme de les polítiques surerenques. Filmada en dialecte gullah (crioll del sud amb influències africanes que emana històries d'esclavitud) i altament visual, està composta d'elaborats plans pictòrics (gràcies al disseny de producció de Kerry James Marshall -amb obra en el MACA-) filmats pel reconegut artista Arthur Jaffa. Dash s'allunya premeditadament de la narració lineal occidental masculina fent ús d'una narrativa circular a mode de vinyetes on se superposen temps, sensacions i vivències a través del relat d'una nena no nascuda, qui usa els relats dels seus ancestres. El dialecte, les celebracions, les vestimentes, la menjar i els ritus són un acte extrem de resistència poètico-política d'aquestes dones a les que homenatja Dash en aquest clàssic del cinema de finals del segle XX al que rendria tribut Beyoncé en Lemonade (2016).

Dia 21 de novembre. Sessió Kasi Lemmons

-El Bayou d'Eva / Eve's Bayou, Kasi Lemmons (EE.UU., 1997). 109'. Ficció, color, VOSE

Tanca el cicle una altra òpera prima, Eve's Bayou (1997), de l'afroamericana Kasi Lemmons. De la seua mà ens adentem en l'imaginari i mitologia del terror del gòtic surerenç, tan estimat per Walker i desenvolupat amb èxit en el segle XXI. Dirigits per una nena (Eva), ens traslladem als records d'un estiu a mitjans dels anys 60s en el si d'una família acaudalada afroamericana a Lusiana. Les dones governen aquest món gòtic forjat a base de secrets, vudú i forces místiques d'herència afrocaribenya on el sexe forçat, l'amor i els presentiments componen un món al que Eva intenta donar sentit. La mirada de la nena, envoltada de presències fantasmals i rituals màgics, ens permet descobrir les ansietats, miedos i estratègies de supervivència de les dones negres heretades per una complexa història d'opressió i racisme. Aquest treball íntim sobre la memòria i capacitat de l'ésser humà de construcció de la història personal i col·lectiva, el joc amb el terror per a disseccionar les relacions entre sexes i races, l'ús de les vinyetes i la presència infantil són elements que connecten amb força amb l'obra de Kara Walker. Refrendada per crítica i públic (va ser la pel·lícula independent més rendible de 1997 als EE.UU), Eve's Bayou es preserva en la Biblioteca del Congrés dels EE.UU per al seu valor cultural, històric i estètic.

El Festival Abril en Danza compta des de 2023 amb el programa "MACA EN VIVO". Programació expandida realitzada des de la direcció d'Abril en Danza en col·laboració amb el MACA i el Consorcio de Museos.

A través de la convocatòria Tangent del Consorcio de Museus de la Comunitat Valenciana.

Plantegem una nova manera de relacionar-se amb el museu amb l'objectiu de consolidar i afavorir un enriquiment mutu i un intercanvi d'experiències.

Amb aquestes visites comentades i accions volem reflexionar sobre conceptes i idees que aniran sorgint al llarg de la visita, relacionant les obres de les col·leccions del MACA amb el seu context, de forma transversal, fent una anàlisi de la realitat actual i com els artistes representen les seues vivències creant una memòria col·lectiva a través de la gran diversitat de llenguatges contemporanis que han sorgit en el segle XX i XXI.

Per a adults inquiets.

Amb el suport de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana.

Visita-taller amb vermut al voltant de l'obra de les artistes de les col·leccions. Visita guiada per Explicarte

Tradicionalment, s'ha considerat la dona com una ciutadana de segona classe en el món de la cultura. Esta posició es basava en una estadística recolzada en un nombre, molt limitat, de dones que havien destacat en l'àmbit de la literatura, el pensament i en les arts plàstiques. Esta idea es desmorona davant una simple consideració, i és les reduïdes oportunitats de poder desenvolupar els seus talents personals que tenien.