Com ocorregué en 2011 el Festival de Música d'Alacant tindrà en el MACA un dels seus escenaris.

LA PROMOCIÓ DE LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA

Amb José Luís Turina i Antonio Moral.

LA PROMOCIÓ DE LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA II

Amb Luis Suñén, Jorge de Persia i Luis Mazorra.

PERFORMANCE

Amb l'artista Ester Ferrer, que realitzarà una performance en un dels espais del museu.

INTERVENCIÓ EN EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI D'ALACANT

Proposta relacionada amb la búsqueda i el coneixement de les qualitats sensibles de l'espai urbà i de les representacions que els habitants tenen de les mateixes.

L'acció artística a més d'actuar sobre l'individu pot despertar el debat col·lectiu. La instal·lació planteja un recorregut en dos plans (real i virtual), un diàleg continu entre el llenguatge audiovisual i les situacions quotidianes de la ciutat d'Alacant.

Es tracta de recollir el caràcter de la ciutat, la seua identitat sensorial, convertint un espai arquitectònic (El Museu d'Art Contemporani d'Alacant) en un espai obert i de projecció d'altres espais.

La posada en escena, de caràcter presencial i virtual en el Museu d'Art Contemporani d'Alacant, es situa en un punt d'equilibri entre lo documental, lo teatral i la creació audiovisual. Lo real i lo virtual es confonen en una reflexió dialogada sobre les formes de coneixement i de comunicació a través de lo sensorial (l'art com a forma de coneixement).

Esta acció central vindrà complementada amb una instal·lació audiovisual que permandrà en els espais del Museu. Finalment es crearà un lloc web, punt de trobada entre conceptors i ciutadans. Persones i col·lectius podran participar enviant sons, textos, imatges… Aquestes informacions serviràn per a construir una cartografia sensorial col·lectiva d'Alacant

Alliberat de l'estructura de temps i espai, coordino tots els punts de l'univers, allí on puc registrar-los. La meua missió consisteix a crear una nova percepció del món. Desxifro doncs d'una manera nova un món desconegut per a vosaltres i vosaltres. Però no n'hi ha prou amb mostrar fragments de veritat en la pantalla, parts separades de veritat. Esses parts han d'organitzar-se temàticament perquè el tot també siga una veritat. (Dziga Vertov i el Cine-ull).

REALITZACIÓ: José Luis Carles i Cristina Palmese

GUIÓ: Estrella Sánchez, Jesús Barranco, Cristina Palmese, José Luis Carles

IMATGE: Cristina Palmese

SÓ: José Luis Carles

INTÈRPRETS: Jesús Barranco i Mónica Gracia

DISSENY WEB Sergio Ramirez

La companyia OtraDanza, representada pels balladors Asun Noales i Sebastián Rowinsky va participar en el DIM2012 amb una performance a la sala d'exposicions temporals.

L'actuació va comptar amb la col·laboració del violinista Gabriel Jiménez Olariaga.

Al voltant d'un centenar de visitants van voler acudir a gaudir d'una genial performance que va comptar amb l'"ajuda" d'una obra de José María Sicilia de l'exposició Art als aeroports.

Un regal pels sentits, que de nou podem gaudir al museu gràcies a la generositat d'Asun Noales i el seu equip.

Durant set edicions, de 2012 a 2018, el Museu va proposar un concurs de fotografia coincidint amb el Dia Internacional dels museus. En ell, es proposava a tot aquell que ho desitjara a fer-se una foto, sols o acompanyats davant o en el museu. La foto guanyadora serà seleccionada segons els següents criteris:

◦ Originalitat del lloc i de la posició o de l'enquadrament

◦ Dinamisme i entusiasme de les persones que posen en la fotografia

◦ Creativitat

Des del divendres 23 al diumenge 25 de març el museu va regalar llibres a tot aquell que ho desitjara. Amb aquesta iniciativa els visitants podien dur-se un màxim de dos llibres dels fons del Museu.

Catàlegs d'exposicions, llibres de fotografia, escultura, història de l'art o pintura valenciana completaven els fons oferits. Malgrat ser la primera ocasió en la qual es realitzava aquesta activitat, va resultar tot un èxit i els llibres es van esgotar durant el cap de setmana.

Dins de les activitats que es programaren per a la celebració del primer aniversari del MACA, el passat dimarts dia 21 de març tingué lloc en el saló d'actes una taula rodona "Tàpies front a Tàpies. Conversa a duo".

En ella el professor de la Universitat Politècnica de València i autor d'un dels textos del catàleg de l'exposició, Juan Bautista Peiró i la conservadora de les col·leccions del MACA, Rosa Mª Castells, xarlaren sobre la vida i obra de l'artista català.

Després de l'èxit de les dos edicions anteriors, a partir de la setmana que ve el MACA tornarà a comptar en les seues instal·lacions amb el cicle de cinema en VO.

En aquesta ocasió, els espectadors podran gaudir d'una mostra sobre Kurosawa en els 80, l'últim Buñuel i una mostra de la dansa en el cinema.

El MACA és el lloc escollit per a projectar els documentals que formen part del Mostrari que organitza la Universitat del 12 al 15 de desembre.

Espanya, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, Turquia, França i Moçambic són els països que formen part del programa d'aquesta segona edició de la Mostra i que compta amb una temàtica social.

La Universitat d'Alacant, en la seua aposta general per a l'estudi i la difusió del cinema documental, celebrarà Mostrari (III Mostra de documentals euromediterranis universitaris de temàtica social) del 12 al 15 de desembre de 2011. Este festival és un espai de projecció i debat sobre els documentals realitzats en el marc d'actuació de les universitats i institucions d'educació superior europees que tenen la temàtica social com a centre d'anàlisi i de reflexió.

La coreògrafa, docent i directora de la Companyia OtraDanza, Asun Noales va utilitzar els suggerents espais del MACA com a escenari d'una peça de vídeo-dansa. En aquesta obra desenvolupa una sèrie d'"encontres improvisats" junt al també alacantí Gustavo Ramírez Sansano, ballador i coreògraf, actualment director del Luna Negra Dance Theather de Chicago.

Performance intermèdia de Concha Jerez i José Iges. El terme traslacions dóna compte somera de les operacions que es posaran en joc en el transcurs d'aquestes dos obres, ambdues pertanyents al gènere de la Performance InterMèdia. En els seus títols respectius es troba com a terme comú la duració 4'33», ja que és l'element temporal mesurador de les diferents accions a desenvolupar en elles. Elegim eixe patró temporal per ser un emblema de la modernitat. No hi ha altres referències explícites cap a l'estètica o el pensament de Cage darrere eixe gest.

Segons la Física, una translació és un moviment en el qual es modifica la posició d'un objecte. També es considera translació una operació sobre els objectes. En el nostre cas, naturalment s'empren aquestes nocions de manera metafòrica -la qual cosa ens porta també, etimològicament, a la noció de transport-, encara que ací es tracta de treballar amb lleugers materials i amb elements imaterials, sobre els quals s'apliquen plantejaments hereus de la pràctica conceptual i de l'accionisme sonor i visual.

Les translacions de la primera obra QUATRE VISITES GUIADES DE 4'33'', les realitza motriu i verbalment Concha Jerez amb referència a algunes obres del Museu d'Art Contemporani d'Alacant. És una sèrie de quatre accions in situ en espais concrets de les sales del Museu, incidint sobre un format comunicatiu arrelat en la tradició museística com és la visita guiada, presa ací per l'autora com a un Mitjà. Cada una d'eixos accions permetrà organitzar en 4'33» gests i sons en l'espai del Museu entre espectadors i autors / intèrprets, en un temps únic i irrepetible.

La segona obra SIS PAISATGES DE 4'33» realitzada per Concha Jerez i José Iges, té a veure amb la desaparició del món real. El que anomenem realitat no és sinó «la ficció dominant, la ficció consensual, la que nega el seu caràcter de ficció fent-se passar per lo real mateix» (Jacques Ranciére). Hi ha per tant multitud de relats possibles, i la ficció artística hauria de servir per socavar eixe «teixit consensual de lo real». Això és el que pretenem amb tot l'entramat de sons que es fonen en les distintes parts de l'obra. Eixos sons venen de llocs i temps distants entre si, conviuen en un únic espai i prenen forma en ell.

Quan procedim així, considerem que les mostres sonores emprades són més que anècdotes i menys que documents. Són «espectres».

L'operació doble d'emprar mostres sonores i de fer-ho per a construir noves realitats -o més aviat noves ficcions, nous relats- provoca una doble desaparició de lo real. Eixa operació és una translació que ens remit a eixos llocs, éssers, espais; però al projectar-los en un altre context els privem de representativitat, els convertim en espectres d'ells mateixos. El MACA va ser escenari de la performance intermèdia realitzada per Concha Jerez i José Iges.

Cicle de cinema en v.o.s amb el qual s'estableix una política de col·laboració amb la Universitat, amb la finalitat d'atraure i donar a conéixer dos dels projectes culturals més importants que es desenvolupen en la ciutat d'Alacant a la gent més jove, així com acostar al públic un cinema d'autor, allunyat ja del circuit comercial