Voro García neix en Sueca (València). Estudia Trombó,

Piano, Cant, Direcció de cors i orquestra, Musicologia, Composició, etc., en el Conservatori Superior Joaquín Rodrigo de

València, amb R. Ramos, E. Cifre, M. Galduf, entre altres. Paral·lelament amplia la seua formació sota la tutela de

José Luis Castillo, Mauricio Sotelo i José Manuel López López. Doctor per la Universitat Politècnica de València. Entre els premis obtinguts, destacar el primer premi de l'Institut

Nacional de la Joventut en els Encontres de Composició (2004),

Oïda 2001, Premi en encontres de composició (INJUVE 2000 -

2001), Premi Luis Morondo (2007), millor música original en la XIV

Mostra de Cinema Jove d'Elx (2011) i K-lidoscopi (2012),

Premi Matilde Salvador (2007), finalista Bell'Arte Europa (2005),

Pablo Sorozábal (2001), ALEA III International Composition Prize

(2007)...

Ha rebut encàrrecs de diferents institucions i intèrprets:

INAEM, JONDE, CDMC, IVM, Auditori Nacional de música,

Fundació Carlos de Amberes, Fest-Clàssica, Festival Ensems,

Festival Mixtur, Comande d'État (Ministeri de la Cultura Francés),

Quatuor Tana, Dynamis Ensemble, Nexeduet, Kontakte grup de

percussió, NEXEnsemble, Duometrie, Ascolta Ensemble...

Fundador i creador de l'Ensemble Espai Sonor en 2003. En la seua

faceta de director ha realitzat l'estrena absoluta i/o a Espanya

de multitud d'obres. Ha sigut compositor resident del Grup

Instrumental de València (2001/02), JONDE (2006/07), MNCARS

(2009), JOGV (2009/10), SOMELGRUP (2013), Festival de Godella

(2016), SBALZ (2018) i AGORA (2019). Director artístic de la

Mostra Sonora de Sueca (2005-2017). En l'actualitat és

catedràtic de composició del Conservatori Superior de Música de

València i director artístic del Festival Ensems. Edita les seues obres en

Babelscores, SB edicions i Ed. Piles.

Sonia Megías. Nasqué el 20 de juny de 1982 en Almansa (Albacete). Estudià piano, viola i composició en els conservatoris d'Almansa i Múrcia. Artista especialista en l'escriptura vocal i en notacions

expandides. El davantal és per a ella una màscara de cos, un

objecte de poder, i per això fundà en 2011 a Nova York tant el

CoroDelantal (laboratori d'experimentació vocal) com

EdicionesDelantal (editorial de partitures), iniciatives que continua

desenvolupant hui en la província d'Alacant. Rebé diverses beques

artístiques entre les que destaquen Nuova Consonanza (Roma,

2005), Casa de Velázquez (Madrid, 2009), I-Park (Connecticut,

2008 i 2011) o la Beca Fulbright (Nova York, 2010-2012), amb la

que estudià un Màster de Composició Musical en la New York

University. Es pot visitar l'Aula Sonia Megías en el Col·legi Aire

Lliure d'Alacant o la Biblioteca Sonia Megías en el Conservatori

Orfeu de Granada. El Centro Dramático Nacional la considerà

Ambaixadora del festival Una Mirada Diferente pels seus projectes de

inclusió a través de la música. Tant la Cooperació Espanyola

(AECID) com el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza han

realitzat documentals sobre el seu treball. En l'actualitat resideix

en Santa Pola.

Neix a Bilbao en 1969. Estudia en el Conservatori Superior de Música Juan Crisostomo de Arriaga i amb Carmelo Bernaola a Vitòria, obtenint premis d'honor en composició i piano. En 1995 ingressa en la Royal Academy of Music de Londres on realitza els estudis de postgrau de composició amb Michael Finnissy i obté el Diploma d'excel·lència i un Màster amb distinció per la University of London.

Les seues obres han sigut interpretades en la Biennale di Venezia (2004, 2014 i 2019), Musikverein de Viena; South Bank Centre, ICA i Wigmore Hall de Londres; en el ISCM World Music Day de Manchester (1998), Hong Kong (2007) i Beijing (2018); Festival Música Strasbourg, Huddersfield Contemporary Music Festival; New Music Festival de Sydney; Carnegie Hall i Symphony Space de Nova York; Festival Time of Music de Viitasaari (Finlàndia); Konzerthaus de Berlín, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Salle Cortot de París i en altres ciutats com Sant Petersburg, Buenos Aires i Wellington.

La seua música ha sigut editada en DVD per la Fundació BBVA, així com gravada en CD per l'Ensemble Recherche, el Trio Arbís, l'Orquestra de la Comunitat de Madrid o el contratenor Carlos Mena per als segells Verso, Stradivarius i Harmonia Mundi.

Ha obtingut diversos premis entre els quals cal destacar el Premi Reina Sofía de composició musical en 2008; Primer premi de la SGAE en 1996; Premi de composició musical contemporània del Govern Basc en 1999; Premi Musika Bulegoa 2018 i diversos premis en la Royal Academy of Music. En 2011 va obtindre el Premi de Roma, així com el Premi de Composició Musical Col·legi d'Espanya a París-INAEM. Ha participat en la Tribuna Internacional de compositors de la UNESCO, i en la Gaudeamus Muziekweek.

En 2001 va ser nomenat membre associat honorífic de la Royal Academy of Music (ARAM), on va impartir classes d'orquestració. Va ser professor de Càtedra de composició Manuel de Falla en 2014. Eixe mateix any va impartir la Lliçó Inaugural dels cursos d'estiu de la UPVEHU.

Ha ofert conferències en la UDK de Berlín i en la Universitat Complutense de Madrid. Ha sigut president de Musikagileak (Associació Vasco-Navarra de Compositors) entre els anys 2015 i 2019 i actualment és professor de composició en Musikene (Centre superior de música del País Basc), i coordinador del Cicle de Concerts de Música Contemporània de la Fundació BBVA de Bilbao. Ha rebut el Premi Nacional de Música 2021, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esport.

José del Valle, (Alcoi, 1976). Realitza els estudis de Composició amb Javier Darias en el si de l'ECCA (Escola de Composició i Creació Artística) de la qual és, actualment, membre.

Ha sigut guardonat amb el premi "Francisco Guerrero Marín", en el XXI PREMI DE JOVES COMPOSITORS "Fundació Autor-CDMC 2010" per la seua obra per a conjunt instrumental "Enécada grup". Les seues composicions han sigut interpretades per grups de cambra com l'Archeus Ensemble sota la direcció de Liviu Danceanu (Rumania); Ars Poetica Ensemble dirigit per Oleg Palymski i Igor Ersac (República Moldava); Ensemble Espacio Sinkro amb la direcció de Maite Aurrekoetxea; Ensemble de saxòfons ENSA; Florilegium String Quartet de Bucarest; Lumina Ensemble; Trío Ausiàs March; Dúo Terol-Gómez Maestro (clarinet i piano); Dúo Lisus; Andrea Gómez Oncina, violoncel; Silvia Gómez-Mestro, piano.

María Eugenia Luc és una compositora argentina reconeguda per al seu innovador enfocament en la música contemporània, combinant tècniques tradicionals amb elements moderns per a crear obres de profunda expressivitat emocional. La seua obra es caracteritza per una búsqueda constant de noves sonoridats i per una profunda connexió amb les emocions humanes. L'obra de María Eugenia Luc ha sigut interpretada per destacats solistes com Mario Caroli, Harry Sparnaay, Pierre Strauch, Séverine Ballon, Claude Delangle, Jean Geoffroy i Jean Pierre Dupuy; així com per reconeguts conjunts i agrupacions, entre ells Vox Clamantis, Exaudi Vocal Ensemble, Bout du Monde, Barcelona 216, Taller Sonoro, Plural Ensemble, Espai Sonor, Proxima Centauri, Dúo Levent, Cello Octet Amsterdam, Moscow Contemporary Music Ensemble, Grupo Enigma, Sigma Project i S3 Spectral Sax Style. Així mateix, les seues composicions han sigut interpretades per prestigioses orquestres com l'Orquestra Sinfònica Nacional d'Espanya, l'Euskadiko Orkestra Sinfonikoa, la Bilbao Orkestra Sinfonikoa, l'Orquestra Sinfònica de Rosario i l'Orquestra Sinfònica Nacional de Buenos Aires, sota la direcció de mestres com Robert Treviño, Nacho de Paz, Michal Nesterowicz, Ernest Martínez Izquierdo, Pablo González, Juanjo Mena, Marcelo de Jesús, Manuel Nawri, Emmanuel Siffert i Jaime Martín, entre altres.

La realitat personal ens empeny cap a sensacions diferents segons el nostre temps interior. Però la comprensió del pensament de l'artista i dels seus processos creatius ens permeten, sense dubte, obtenir un acostament més certero de la gènesi de la creació, així com del fet estètic i les motivacions de l'artista.

SoniArt 2023 es presenta amb la intenció de consolidar un cicle de concerts dedicat a la promoció de la música de nova creació entre el públic que aprecia i està atret per l'art actual. La seua realització en el MACA obeïx a la idea de la contextualització d'unes músiques connectades en el temps que ens predisposa cap a una major receptivitat de l'esdeveniment artístic.

La realització d'estos concerts compta amb l'alicient de la presència dels compositors de les peces, qui ens descobrixen els processos de la composició de cada una d'elles, així com del fonament de les seues estètiques personals, permetent un acostament de l'oïent natural i sense prejudicis.

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València en l'especialitat d'Electricitat, Electrònica i Informàtica, treballa com a professor d'ensenyament secundari en l'I.E.S. Marcos Zaragoza de la Vila Joiosa, on imparteix classes en els cicles superiors d'informàtica de la nova Formació Professional en l'especialitat de Xarxes d'ordinadors. Paral·lelament cursa els estudis de tuba amb Jesús Juan Oriola i composició amb els professors Ramón Ramos i Joan Enric Canet en el Conservatori Superior de Música Óscar Esplá d'Alacant.

Ha escrit obres de diverses tendències, des de música tonal fins a música experimental. En la seua producció per a banda cal destacar MAUAL DEL PERFECTE INOPORTÚ escrita amb motiu del 25º aniversari de l'institut Bellaguarda d'Altea, HORES D'ESTIU primer premi del I CONCURS DE COMPOSICIÓ ILLA DE BENIDORM, (DE) CONSTRUCCIONS, escrita a petició de la delegació de la Marina Baixa de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana o PETIT CONCERT per a tuba i banda, obra encarregada per al CONCURS DE TUBA VILA D'ALTEA en la seua II edició.

La seua preocupació per normalitzar els recursos de la música autòctona junt amb la seua formació científica li porten a conjugar el substrat folklòric amb un tractament matemàtic, sempre a la recerca de sonoritats mediterrànies que, encara que resultant pròximes a l'oïent, queden exemptes d'evidències. En la seua vessant més experimental, ha escrit obres per a intèrprets com Xelo Giner, Madrid Cámara, Grup Instrumental de València, ensemble Castelló XXI, Orquestra Simfònica d'Alacant o Interval Chamber (dirigit pel músic alteà Josep Vicent, amb qui ha col·laborat sovint). Recentment ha format part del grup de compositors responsables de l'òpera 1714. MÓN DE GUERRES, amb llibret d'Albert Mestres i direcció musical de Josep Vicent. Les seues obres han estat interpretades al País Valencià, Múrcia, Sevilla, Pontevedra, Tenerife, Madrid, Amsterdam, Buenos Aires o Portugal.

Inés Badalo (1989, Olivenza) guitarrista i compositora hispano-portuguesa. Finalitza els estudis de composició i guitarra a l'Escola Superior de Música de Lisboa, estudiant amb Luís Tinoco, a més d'assistir a classes magistrals i conferències dels compositors José Manuel López López, Franck Yeznikian, Christopher Bochmann, Pedro Amaral, entre altres. Conclou els estudis de Doctorat en Música i Musicologia, en l'especialitat de Composició, amb la qualificació de sobresalent cum laude a la Universitat d'Évora.

Ha rebut encàrrecs del Centre Nacional de Difusió Musical (CNDM), Radiotelevisió de Portugal – Antena 2, Festival Mixtur, Societat Filharmònica de Badajoz, Arte no Tempo, Festival Ensems, DGArtes, Densité 93, Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM), Festival Nak, Orquestra i Cor Nacionals d'Espanya, Reial Filharmònia de Galícia, i de l'Orquestra Sinfònica del Principat d'Astúries, entre altres.

Becsada per la Fundació Gulbenkian i el Ministeri de Cultura, ha rebut diversos premis nacionals i internacionals, com el Premi de Composició de la Societat Portuguesa d'Autors / Antena 2 RTP el 2017 (Portugal), ha estat guardonada durant dos anys consecutius en els Premis Joves Compositors de la Fundació SGAE – CNDM, Premi FIDAPA del Concurs Internacional de Composició 'Città di Udine' el 2018 (Itàlia), Premi Joves Compositors de Plural Ensemble el 2018 (Espanya), Concurs Internacional de Composició 'Manuel de Falla' el 2016 (Espanya), Premi Internacional de Composició Fernando Lopes-Graça el 2017 (Portugal). El 2019 va resultar guanyadora del Premi de Composició del Col·legi d'Espanya a París i de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, INAEM (França / Espanya) i va ser seleccionada el 2023 per a participar en la Tribuna Internacional de Compositors de la UNESCO (Països Baixos). El 2024 va rebre el Premi d'Encàrrec Sinfònic SGAE-AEOS, la seua obra va ser seleccionada en el programa Ibermúsicas de Colòmbia i va rebre la Beca Leonardo de la Fundació BBVA per a un nou projecte compositiu junt a la filòsofa i poeta Chantal Maillard, la soprano Johanna Vargas (Neue Vocalsolisten), el director Asier Puga i Grup Enigma. El 2025 la seua obra Khemia per a orquestra ha estat seleccionada per la Secretaria de Cultura del Govern de Mèxic, a través de l'Institut Nacional de Belles Arts i Literatura (INBAL) i la Coordinació Nacional de Música i Òpera (CNMO), per al concert de clausura del 47º Fòrum Internacional Manuel Enríquez de Noves Músiques.

Les seues obres orquestrals són dirigides per mestres de la talla de Baldur Brönnimann, Shiyeon Sung, Juanjo Mena, Nuno Coelho o Michael Wendeberg, entre altres. La seua música és interpretada per destacats ensembles, solistes i orquestres, com ara l'Orquestra Sinfònica de la WDR de Colònia, Orquestra Nacional d'Espanya, Orquestra Sinfònica Nacional de Mèxic, Orquestra Gulbenkian, Orquestra Sinfònica del Principat d'Astúries, Reial Filharmònia de Galícia, Orquestra d'Extremadura, Jove Orquestra Nacional d'Espanya, Plural Ensemble, Hand Werk Ensemble, Sigma Project, Grup de Música Contemporània de Lisboa, Ensemble vocal Soli-Tutti, Ensemble Sonido Extremo, Neopercusió, Vertixe Sonora, Ensemble Mikrokosmos, Zahir Ensemble, Grup de Música Contemporània de Lisboa, Kuraia Ensemble, Grup Enigma; a Suïssa, Espanya, Àustria, Croàcia, Bèlgica, Portugal, Itàlia, Regne Unit, Brasil, Colòmbia, Mèxic, Xina, Japó, Alemanya, Estats Units i França. La seua música ha estat transmesa per la ràdio de diversos països: BBC (Regne Unit), WDR (Alemanya), Antena 2 – RTP (Portugal), Radio Beograd (Sèrbia), Yle Radio (Finlàndia), Sveriges Radio (Suècia), LRT Radijas (Lituània), RTV SLO (Eslovènia), Radio Clásica – RNE (Espanya), Klassikaraadio (Estònia), Hrvatski Radio (Croàcia), Radio Ascoli (Itàlia), Ö1 Radio (Àustria), etc.

Les seues obres han estat interpretades en nombrosos festivals i sales de concerts al voltant del món com el Wittener Tage für Neue Kammermusik, o els Internationalen Ferienkursen für Neue Musik Darmstadt (Alemanya); Suena Festival für zeitgenössische Musik Wien, Forum Gitarre Wien, MUK Theatre Vienna (Àustria); Filarmònica George Enescu (Rumania); Contemporanea – Festival di Nuova Música (Itàlia); Festival Mixtur, Auditorio Nacional de Música, Festival Ensems, Fundació Juan March, Palau de la Música, Nak Festival, Cicle de Concerts de Música Contemporània de la Fundació BBVA, Auditorio 400 del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía, Xornadas de Música Contemporània de Santiago de Compostel·la, o en el Cicle de Música Actual de Societat Filharmònica de Badajoz (Espanya); Nief-Norf Festival Tennessee, Riverview Performing Arts Center, Florida (EE. UU.); Festival Música Viva, Grande Auditório da Fundação Calouste Gulbenkian, Casa da Música, Gran Auditorio del CCB Lisboa (Portugal); XVIII World Saxophone Congress (Croàcia); Mishima Contemporary Music Days, Tokyo Opera City (Japó); o en el Palacio de Bellas Artes de Ciutat de Mèxic (Mèxic).

Nasqué en Algeciras (Cádiz), en 1970. Fou professora Pianista Acompanyant per oposició en el Conservatori Superior de Música de Málaga des de l'any 1990 fins al 2000, on a més va impartir durant tres anys l'assignatura d'Acústica Musical i Organologia, i va coordinar durant cinc el Laboratori de Música Electroacústica i Informàtica Musical. Ha treballat com a Professora Associada en el Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat de Málaga des de l'any 2000 al 2004, i va ocupar una càtedra de Composició en el Conservatori Superior de Música de Málaga des del 2005 fins al 2020. En el terreny artístic, i després d'un breu període d'activitat concertística orientada a la música de cambra, es dedica plenament a la composició posant especial interés en la veu humana, les noves tecnologies i la mescla entre distintes arts.

És Doctora en Comunicació Audiovisual. Posseeix els Títols Superiors de Solfeo, Piano, Música de Cambra i Composició, així com l'Elemental d'Oboe. Va ampliar estudis a Barcelona amb Gabriel Brncic (Composició i Música Electroacústica), Liliana Maffiotte (Piano) i Claudio Zulián (Anàlisi).

Com a compositora, ha rebut encàrrecs del CDMC, Radio Clásica, la Junta d'Andalusia, la UIMP, el Parlament Andalús, el Centre Gallec d'Art Contemporani i el Centre Andalús d'Art Contemporani, a més de nombrosos grups i solistes com Esperanza Abad, Jean Pierre Dupuy, Trino Zurita, Fukio Ensemble, el Trio Arbós, el Trio Zukan o la Ensemble Neoars. Entre les orquestres que han interpretat la seua producció sinfònica es troben la Reial Orquestra Sinfònica de Sevilla, la Sinfònica de Bilbao, la Filharmònica de Málaga o la Sinfònica de Còrdova. Les seues obres han sigut difoses en diversos Cicles i Festivals Internacionals, entre els quals es troben el Festival Internacional des Musiques et Créations Electroniques de Bourges, el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, el Festival de Música Espanyola de Cádiz, el Festival Aujourd´hui Musiques de Perpignan, el Festival Música Viva de Portugal, el Circuit Electrovisiones a Mexico DF i el Festival Internacional de Música Contemporània d'Alacant.

Fins al moment ha estrenat 5 òperes: Taxi (2002), Fonía (2004) Renacimiento (2006), metAMORfosis. Òpera de passarel·la (2021), i Bóveda. Òpera de planetari (2024), a més de 7 espectacles de gran format: 12 pedres. Ritual (2009), 12 sabors. Ritual (2016), Dancing holes (2016), Tarot (2019), Gurnarkurkarkar (2020), I tu, ¿amb què somies? (2021) i 5 estats extrems (2023).

Entre les seues publicacions, a més de diversos capítols de llibre i articles en revistes especialitzades i diverses partitures, es troba la seua tesi doctoral Comunicació i cultura, entre lo local i lo global: l'obra de Paco de Lucía com a cas d'estudi (en format CD-ROM) i el llibre Paco de Lucía. L'evolució del flamenco a través de les seues rumbas.

Actualment és Catedràtica de Composició en el Conservatori Superior de Música de Castella i Lleó (Salamanca). També és professora en el Màster de Patrimoni Musical de la UNIA i compositora resident del Centre de Divulgació Musical de la Mediterrània des de 2013, impartint de forma habitual seminaris i tallers en universitats, conservatoris i centres d'art de diversos països des de 2011.

Joan Gómez Alemany comença el Grau en Composició amb Oliver Rappoport (Conservatori del Liceu) i ho finalitza amb Clemens Gadenstätter (Kunstuniversität Graz). Té un Màster en Composició (KUG) amb Franck Bedrossian i un Màster en Òpera i Teatre Musical (KUG) amb Gadenstätter. També és graduat en Piano, començant en el Conservatori Superior de València Joaquín Rodrigo i finalitzant en el Conservatori del Liceu. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, on també obté el seu doctorat Cum Laude amb una tesi sobre la interdisciplinarietat artística. Del 2018 al 2020 va tindre com a professor particular a Pierluigi Billone. També va rebre classes dels compositors Mark Andre, Raphaël Cendo, Brian Ferneyhough, Ashley Fure, Dmitri Kourliandski, José Manuel López López, Michael Maierhof, Hèctor Parra, Alberto Posadas, Jorge Sánchez-Chiong, Yann Robin, José María Sánchez-Verdú, Rebecca Saunders, Mauricio Sotelo, entre altres. Gómez Alemany compagina la creació musical, les arts visuals i el cinema, en continu diàleg, amb l'escriptura d'assaig i crítica principalment sobre música i art.

Gómez Alemany ha escrit música per a diversos curtmetratges, destacant L'Arrivée de Peter Tscherkassky i Millares 1970 d'Elvireta Escobio i Manolo Millares. Algunes de les seues obres sonores i visuals s'han mostrat en museus com el Centre Pompidou, IVAM, MuVIM, CCCC Centre del Carmen, Fundació Antonio Pérez - Centre d'Art Contemporani de Conca, Fundació Luis Seoane, MARCO de Vigo, MACA d'Alacant, Les Drassanes de València, etc., destacant la seua exposició individual titulada Entre lo visual i lo sonor. Reapropriació de la matèria i el material en la Fundació la Posta i Límits de la limitació en la web de l'Orquestra de Cambra de l'Auditori de Saragossa («Grup Enigma»). Ha impartit conferències, participat en taules o ponències en la Universitat de València, Universitat Politècnica de València, MuVIM, Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), Galeria Punt, Casa de Cultura de Xàtiva, La Central (Museu Reina Sofía), Conservatori Superior de València i Castelló. Ha col·laborat en diverses revistes especialitzades, com Neue Zeitschrift für Musik, Melómano, Eufonía, AusArt (UPV/EHU), Itamar (UV), BRAC (UB), Procedimentum, Espacio Sonoro, Obiettivo Contemporaneo, Mikrokosmos i Sul Ponticello, on va escriure mensualment en la seua pròpia secció Interacciones, des de 2018 fins al tancament de la revista en 2024. Ara escriu mensualment per a la Revista Ritmo. Gómez Alemany ha sigut coordinador i autor del llibre Valencia i l'abstracció, construccions amb geometria i color. Trajectòria vital i creativa de l'artista Vicente Gómez García (1926-2012) i també Vicente Gómez García, en el desè aniversari del seu traspàs, artista del qual ha comissariat tres exposicions per al Museu MuVIM, Museu de Belles Arts de Xàtiva i Sala de la Cultura de Xàtiva. També ha comissariat una exposició d'Avelino Saavedra per a l'OCCC. Junt a Alfonso de la Torre ha escrit el llibre Cartes en torn a Manolo Millares, Pablo Palazuelo i altres, com també Fernando Zóbel. Les raons de la bellesa i Salvador Victoria. La pintura és la música de les esferes, amb Paco Yáñez ha coescrit Cartografies de la música contemporània. Assaig, crítica i interdisciplinarietat en els segles XX i XXI. Tots els llibres anteriors han sigut publicats per EdictOràlia. També ha sigut coordinador del llibre digital A book about Festival Mixtur per a la commemoració del seu desè aniversari. Com a autor individual ha publicat els llibres QUATRE ASSAIGS SOBRE CINEMA. Docuficció, vídeo-carta, vídeo-òpera i interdisciplina per a Generis Publishing i Música i so en el cineasta-compositor Charles Chaplin: Una anàlisi interdisciplinar del seu pensament i treball artístic (del sonor a la imatge) per a Editorial Acadèmica Espanyola. Ha escrit diversos libretos de CDs per als segells Ondine Records, Liquen Records, IBS Classical i KRB Studios.

Ha col·laborat amb el crític d'art Alfonso de la Torre amb propostes musicals per a les exposicions que ha comissariat, com Reines negres de la Fundació Martín Chirino, Art i espiritualitat. Imaginar l'extraordinari de la col·lecció BBVA i WITH HANDS, SIGNS GROW de la 59 Biennale di Venezia. Quant a les arts visuals, Gómez Alemany es especialitza sobretot en el camp del cinema, la fotografia i la pintura, en contínua hibridació. La seua filmografia consta fins a la data de més de 10 curtmetratges, 3 mitjametratges i 4 llargmetratges. Entre els seus curtmetratges cal destacar Cancionero i romancero d'absències sobre Miguel Hernández i en col·laboració amb el poeta Manel Rodríguez-Castelló; CONTINUUM XXI: TRACES en col·laboració amb els compositors Alberto Arroyo, Alberto Bernal, Sergio Blardony, Manuel Sánchez García, Carlos Rojo, José Mª Sánchez-Verdú i el conjunt Continuum XXI; el curtmetratge inspirat en La Celestina de Fernando de Rojas, Arma del diable, cap de pecat, destrucció del paradís que es va estrenar en la Sala Berlanga (Madrid) i ha format part de la seua òpera de cambra. Entre els seus llargmetratges, destaca De Rerum Natura que va ser estrenat en la Facultat de Belles Arts (UPV) i el seu segon Temps i espai. Un dia s'eleva, 2018-2022 (estrenat en la Filmoteca de València) amb el pintor Josep-Marí Gómez Lozano, a qui durant anys s'ha filmat repintant un quadre de Vicente Gómez García per a l'exposició La Casa de la Ciutat i el Bon Govern en la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de València.