El 12 de març de 1960 s'inaugurà en l'Ateneu Mercantil de València la Primera exposició conjunta d'art normatiu espanyol. Esta mostra fou organitzada pel Grup Parpalló, i coordinada pels crítics valencians Vicente Aguilera Cerni i Antonio Giménez Pericás, i comptà amb la participació de l'Equip 57, l'Equip Còrdova, José Mª Labra i Manuel Calvo. En l'exposició s'exhibiren obres de tots ells junt amb els membres del grup valencià: Andreu Alfaro, Eusebio Sempere, Isidro Balaguer, Monjalés i el decorador José Martínez Peris. L'exposició constituí la culminació d'un intens procés previ de relació i debat entre els distints crítics d'art, grups artístics i artistes que havien pres partit per l'abstracció geomètrica en oberta oposició a l'informalisme. L'art normatiu o normativisme fou l'etiqueta autòctona proposada, en l'Espanya de finals de la dècada dels cinquanta, amb la intenció de crear un ampli moviment representatiu, i inèdit en nostre país, d'un art abstracte geomètric hereu del neoplasticisme, el constructivisme i la Bauhaus. La mostra sobre Art normatiu està composta per més de 50 obres entre escultures, pintures i fotografies i commemora el 50 aniversari de la primera exposició d'Art Normatiu espanyol que tingué lloc a València el 12 de març de 1960. L'exposició, mostra 12 escultures, 5 fotografies, 5 relleus lluminosos, 2 taules, a més d'altres elements expositius com el cartell de l'exposició de 1960 i una pel·lícula de l'Equip 57.

L'exposició "Blanc i negre: subjecte, espai i percepció" és una aproximació a l'obra de diversos artistes que, en l'àmbit espanyol des del final de la postguerra fins als nostres dies, s'han plantejat la creació plàstica des de l'obra monocromàtica en blanc o en negre a la construcció d'un espai que s'articula entorn de dualitats oposades o complementàries. En conseqüència, plantejar una exposició sobre el color és reflexionar sobre un dels temes centrals per a la creació contemporània. Entre les successives vicissituds que travessà el color durant el segle XX, observem com, des de la segona Guerra Mundial fins als nostres dies, el color va sofrir un continu procés que el transformà en un material comú i banal dins de la vida quotidiana, que passava a ser fabricat en sèrie i estandarditzat pel comerç. En l'àmbit artístic les seues repercussions no foren menors, per això, cert nombre d'artistes conformaren una paleta de colors molt allunyada de qualsevol voluntat espiritual, intencional o significativa que, fins aleshores, la tradició de l'art havia reclamat.Esta nova presentació de l'exposició en el Museu d'Art Contemporani d'Alacant, que pren com a base la Col·lecció de la Fundació Chirivella Soriano, s'estructura en quatre àmbits: Preludi sobre el blanc; individu aïllament, societat; la destrucció i l'amor; i per últim, Harmonia de contraris.

Esta col·lecció va començar a formar-se fa més de 30 anys pels organismes que van precedir AENA en la presa de decisions sobre inversions en infraestructures aeronàutiques. La major part de les pintures, escultures, murals i obres gràfiques, que componen la Col·lecció corresponen, amb algunes excepcions importants, a la producció artística espanyola i iberoamericana més recent on estan representades les tendències més significatives de l'art contemporani.La selecció que es mostra en el MACA correspon a una excel·lent generació d'artistes que representen el millor de l'art espanyol de l'últim quart del segle XX. Les obres escollides destaquen per la seua contemporaneïtat i la seua força expressiva i provoquen en l'espectador un intens impacte emocional.