Dotat de gran maestria tècnica i fent ús gairebé exclusivament de la fotografia en blanc i negre, Sugimoto usa la qualitat única de la fotografia de llarga exposició per a tractar temes d'història, memòria i temps. Encara que considera el mitjà fotogràfic "un sistema per a salvar memòries", l'artista també ens proporciona una visió sobre com la fotografia pot alterar la realitat i registrar empremtes gairebé imperceptibles. L'exploració de l'empíric i el metafísic es situa en el centre del seu treball que funciona com a memòria visual més que com a documentació. Són famoses les sèries Diorames, Seascapes i Teatres. A aquesta última pertany aquesta obra "U.A. Wallker, New York 1978". Sugimoto fotografià velles sales de cinema americanes utilitzant una càmera 4 x 5 amb trípode, obrint l'objectiu durant la duració total de la pel·lícula, sent el projector l'única font de llum. La pantalla luminiscent en el centre de la composició, els detalls arquitectònics i les butaques són registrats en la imatge, sent la llum l'instrument de Sugimoto per a revelar el temps.