Hiroshi Sugimoto

El treball del fotògraf japonès Hiroshi Sugimoto tracta temes d'història, memòria i temps. Dotat de gran maestria tècnica i fent ús quasi exclusivament de la fotografia en blanc i negre, Sugimoto usa la qualitat única de la fotografia de llarga exposició. Encara que considera el mitjà fotogràfic "un sistema per a salvar memòries", l'artista també ens proporciona una visió sobre la manera com la fotografia pot alterar la realitat i registrar empremtes quasi imperceptibles. L'exploració de l'empíric i el metafísic es situa en el centre del seu treball, que funciona com a memòria visual més que com a documentació. En paraules de Sugimoto: "imagino la meua visió i aleshores tractc de fer-la realitat; la realitat està ací, però l'assoliment és fer-la meua". Algunes de les seues sèries de treballs són els Diorames, Seascapes i Teatres. A aquesta última pertany l'obra "U.A.Wallker, NY" (2000) en la col·lecció. Per a aquesta sèrie Sugimoto fotografià velles sales de cinema americanes utilitzant una càmera 4 x 5 amb trípode, obrint l'objectiu durant la duració total de la pel·lícula, sent el projector l'única font de llum. La pantalla luminiscent en el centre de la composició, els detalls arquitectònics i les butaques són registrats en la imatge, sent la llum l'instrument de Sugimoto per a revelar el temps.