Naturalesa morta és un xicotet oli de Carmen Laffon datat cap a 1976-1977. La procedència de l'obra no està documentada, encara que és probable que arribarà a la col·lecció per via d'adquisició directa o intercanvi, donat el reconeixement que Laffon tenia ja en aquells anys en els cercles artístics espanyols i l'amistat que li unia a Sempere.

En aquest bodegó entonat en verds, blaus i malves es disposen tres elements: un bol de ceràmica pintat amb fruits foscos, una gerra de vidre amb un ram de flors silvestres i una tassa amb el seu platet a la dreta. La pinzellada és solta i atmosfèrica, sense contorns definits, amb destellos de blanc, lila i groc que emergeixen de la massa cromàtica general. La llum no incideix des d'un punt concret, sinó que pareix difusa, interior, com si els objectes la irradiaren des de dins.

Carmen Laffon fou una de les figures més singulars de la pintura espanyola de la segona meitat del segle XX. Formada a Sevilla i a Roma, desenvolupà una obra de caràcter intimista centrada en el bodegó, el paisatge i la figura, amb una factura que connecta amb la tradició de la pintura espanyola del natural sense renunciar a una sensibilitat molt personal. La seua presència en aquesta col·lecció, majoritàriament volcada cap a l'abstracció i l'avantguarda internacional, és una mostra de l'amplitud de criteri amb què Sempere construí el conjunt.