Carmen Laffon

Neix a Sevilla el 1934. Realitza els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria de la seua ciutat i també a San Fernando a Madrid.
Es va incorporar en els anys seixanta a la Galeria Biosca de Madrid, vinculant-se al projecte de la Galeria de Juana Mordó a partir de 1964. Posteriorment col·laboraria en la fundació i posterior trajectòria de la galeria La Pasarela de Sevilla. Va estar vinculada als artistes del anomenat Grup de Conca qui sempre van reivindicar la seua pintura. Gran amiga de Rueda i Torner, la seua amistat amb Zóbel, amb qui va compartir estudi en els anys setanta, va suposar la vinculació de les noves corrents artístiques a l'aventura del museu conquense.
Carmen Laffon és essencialment una pintora de realisme social, ja que en la seua reproducció d'objectes i ambients existeix una intenció doblement humanista: per una banda pretén fer el testimoni més íntim i més directe de l'ordinari, exaltant l'objecte de natura morta, convertint-lo en natura viva, d'altra banda, segons Moreno Galvañ, rebassa els propis límits del realisme, realitzant dins d'ell una revolució impressionista.
El 1959 se li concedeix el premi de la Rábida de Sevilla i el 1982 és Premi Nacional d'Arts Plàstiques. La seua obra va poder veure's retrospectivament el 1992 al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía.