Jefe contable és una obra de 1966 que pertany a un dels períodes més personals i compromesos de Juana Francés, un dels tres artistes alacantins presents en la col·lecció i una de les escasses artistes dones representades en ella. L'obra va ser un regal o intercanvi amb la pròpia artista, a qui Sempere admirava.

La peça és un objecte tridimensional de quasi vint centímetres de profunditat: una caixa negra dins d'una altra caixa negra, amb un personatge al centre format per una cap arrodonida de matèria corroïda i oxidada, amb uns prismàtics com a ulls. Jefe contable és un personatge identificat amb les altes estructures de poder, un poder amenaçador i opressor, títol d'aquesta peça tan representativa dels interessos de l'artista alacantina en els anys 60 i 70. Ja en les seues últimes pintures informalistes s'endevinen unes formes humanoides que prompte es convertiran en rostres monstruosos. Juana representava figures humanes, construïdes amb artilugis i materials mecànics: cargols, femelles, rodes, cables, peces de rellotgeria, bugies, endolls…. o uns prismàtics vigilants. Juana inventa en els seus col·latges, estranys personatges als quals tanca en les seues caixes negres, víctimes de la soledat, l'aïllament i la incomunicació. Caps allotjades en caixes com si foren finestres, en edificis i escenaris urbans, que aprisionan uns éssers amb potes o rodes.

Els irònics títols d'aquestes obres evoqüen la soledat de l'ésser humà arrossegat per les mateixes forces que ell mateix ha creat. És per a Juana, un període de maduresa artística on subjau la crítica a una societat que tot ho numera i arxiva, on la persona, cosificada, experimenta una profunda soledat en l'immens griterío del món en què vivim.