Estructura lluminosa és una obra de grans dimensions que Le Parc va realitzar probablement de forma expressa per a este museu, seguint el mateix criteri amb que Sempere va encarregar altres peces singulars per a la col·lecció. L'obra va arribar desmuntada i va ser assemblada en el museu seguint les indicacions de l'artista, de les quals Sempere va deixar un detallat dibuix.

L'obra està resolta en dos plans. El fons és neutre: un llenç pintat de blanc al qual s'atornilla una vareta de la qual pengen, suspeses de quinze fils verticals, quinze xicotetes xapes d'acer inoxidable polida a espill en cada una, orientades en distints angles. La llum que incideix sobre elles es fragmenta i es redistribuïx contínuament, generant reflexos i ombres que es desplacen amb qualsevol mínima corrent d'aire o variació lluminosa.

El propi Le Parc va descriure el principi d'estes obres: "Els elements reals (les plaquetes metàl·liques) perdien la seua presència i la seua realitat es confonia amb les formes produïdes pels reflexos, les ombres i la variabilitat dels punts de vista". L'objecte existeix, però el que es veu és la llum que produïx.

Julio Le Parc és una de les figures centrals de l'art cinètic i la investigació perceptiva dels anys seixanta. La seua presència en la col·lecció és un dels testimonis més eloqüents de l'interés de Sempere per l'art cinètic internacional i per les relacions d'amistat que li unien a la majoria dels artistes de la tendència.