Amy Sillman, la seua pràctica inclou pintura, dibuix, vídeo d'iPhone i fanzine, ha contribuït de forma significativa a la renovació de la pintura abstracta actual, sense renunciar completament a instants i traços propers a la figuració. El seu procés de treball té un component analític, basat en la idea que la pintura és una forma física de pensar i reflexionar, que Sillman combina amb elements de naturalesa onírica, referències personals i certa dosi d'humor. En aquesta pel·lícula animada amb un poema en off, l'artista utilitza quasi 2000 dibuixos que va realitzar en dispositius quotidians estàndard com l'iPhone i l'iPad. Adaptada i titulada a partir d'un poema escrit el 2009 per la poeta i assagista canadenca Lisa Robertson, la pel·lícula és alhora sediciosa i seductora, abstracta i explícita. Parcial i teòrica, doncs explora en concert amb el text, els modes femenins de subjecció i resistència.