Miguel Martínez Perallón Projecte Terra. Pla per a la recuperació i posada en valor del Paisatge Cultural del Camp d'Alacant.
La Comarca de L'Alacantí s'ha convertit en paradigma de territoris amb valuosos recursos patrimonials i paisatgístics amenazats per una incontenible pressió urbanística i l'abandó de gran part d'estos béns. L'Horta d'Alacant constituïa durant segles un veritable sistema de sistemes amb el qual Alacant aconseguí fama i prestigi mundial. En un context en el qual han fallat la majoria de les polítiques de preservació del patrimoni i de participació ciutadana per a la planificació del model urbanístic, sorgeix el Projecte Terra, impulsat per l'ONGD Arquitectura Sense Fronteres i el Col·legi d'Arquitectes. Terra és un programa d'educació per a la ciutadania global que concerta a una trentena d'associacions ciutadanes i persones interessades, junt a les institucions clau en la resolució d'este greu conflicte.
En els últims dies, els mitjans de comunicació alacantins es fan eco de la campanya Vins d'Alacant DOP, en la qual s'adopta una nova imatge basada en la creació de la "Junta d'Inhibició del Ví foraster d'Alacant", privilegi otorgat per Ferran el Catòlic en 1510 a Valladolid. La campanya ha estat possible gràcies al treball realitzat per investigadors del MARQ i la Universitat d'Alacant, i posen de manifest que este organisme vindria a constituir una de les Denominació d'Origen més antiga del món.
Els resultats d'este estudi, ben celebrats per la societat alacantina, contrasten greument amb l'estat de ruïna en el qual es troba el paisatge cultural que va donar origen a la producció d'aquells vins colosals.
En un entorn semiàrid com el de la comarca de L'Alacantí, el miracle de l'antiga horta va ser possible gràcies a la creació d'una xarxa d'infraestructures hídriques formada per azudes, com la de Sant Joan i Mutxamel, acèquies, brazals i hijueles, junt al Pantà de Tibi, que va entrar en funcionament en 1594 sota el reinat de Felipe II, durant segles considerada la presa més gran del món conegut. La majoria d'estos elements perviven en l'actualitat, encara que presenten un estat de conservació molt deficient en gran part dels casos. A més d'estos recursos patrimonials, el territori de l'Antiga Horta compta amb una elevada concentració de Béns d'Interés Cultural, 28 torres; en l'actualitat es conserven 25 torres refugi i 3 torres vigía, es coneix que existiren al voltant de 40 torres per tota l'horta. Totes elles són sols la punta de llança d'un entramat patrimonial de més de 200 béns, entre cases i villes de l'Horta, arquitectura religiosa, bodeges, molins, nuclis històrics i camins tradicionals que constituïxen un conjunt singular de gran bellesa i incalculable valor. Lamentablement, este valuós sistema es troba al bord de l'extinció com a conseqüència de l'elevada pressió urbanística i l'abandó de gran part d'estos béns.
Davant d'esta situació, l'ONGD Arquitectura Sense Fronteres Espanya, ASFE, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana, COACV, junt al Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant, CTAA, a través del programa d'educació per a la ciutadania global "TERRA, EL PAISATGE CULTURAL DEL CAMP D'ALACANT. Vertebrant una comarca sostenible". L'iniciativa congrega a una trentena d'associacions alacantines, que treballen per a la recuperació d'un relat que resignifique al territori de l'Antiga Horta, amb l'objectiu d'impulsar la recuperació d'este important conjunt patrimonial i paisatgístic. A més, el Projecte Terra, compta amb l'adhesió dels Ajuntaments d'Alacant, Mutxamel, Sant Joan d'Alacant, El Campello, Tibi, la Diputació d'Alacant i el Marc.