El CoroDelantal del MACA, dirigit per Sonia Megías, el cor del Conservatori Superior Óscar Esplá i el Cor de Cambra d'Elx dirigits per Inma Dolón, oferiran una selecció de villancicos del compositor neoyorquí John Gilbert.

«Este treball que ací present és una intervenció en l'espai a partir de les idees que treballe per a les obres escèniques. Un cos contingut, gestual i al mateix temps buit, són els primers passos que m'acerquen a aquesta proposta. Ballar i crear un paisatge en equilibri amb el que sóc i el que l'espai dóna. Al cap i a la fi és relacionar-nos amb el buit, i veure què pot donar».

Daniel Abreu

Ballador i coreògraf, naix en l'illa de Tenerife on comença la seua curiositat i interés pel moviment físic i l'expressió escènica. A més, durant la seua formació artística es llicencia en Psicologia, la qual ha estat molt present en els seus treballs coreogràfics a través d'una cuidada simbologia poètica.

Com a intèrpret, ha desenvolupat el seu treball en diferents companyies i col·lectius de dansa i teatre del panorama nacional com Provisional Danza i Matarile Teatro, i com a creador, atesora una dilatada trajectòria creativa dibuixada per més de seixanta produccions, que han pogut veure's en més de 40 països, on han sigut reconegudes per crítica, públic i diversos galardons, situant-la en una de les més destacades agrupacions de l'actualitat dancística fa anys.

El seu projecte de companyia sorgeix quasi imperceptiblement en l'any 2004, sent el volum de creacions i de col·laboracions el que donaren lloc al concepte del que hui coneixem com Cía. Daniel Abreu.

Com a conseqüència de tot aquest treball creatiu, Daniel Abreu ha sigut convidat a impartir diferents tallers i cursos, en els quals comparteix la seua visió creativa i d'eines tècniques corporals i d'expressió.

En l'any 2018 és nomenat director artístic de Lava Compañía de Danza, resident en l'Auditori de Tenerife, per a qui crea l'obra guardonada Abisal.

Paral·lelament continua pròxim a altres realitats creatives, com la de dirigir projectes per a altres agrupacions i creadors com Fattoria Vittadini, Zagreb Dance Company, la Companyia Nòmades, 10 & 10 Danza, Proyecto Titoyaya i Teatre Tanca Zawirowania, entre altres.

En l'any 2011 entra a formar part del prestigiós grup d'artistes que conformen el programa europeu Modul Dance.

Entre el reconeixement collat al llarg de la seua trajectòria destaquen el Premi Nacional de Dansa 2014 en la categoria de creació, atorgat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport; el Premi a la Millor Direcció en l'INDIFESTIVAL de Santander 2010; el Premi del Jurat a la Coreografia en el XVIII Certamen Coreogràfic de Madrid (2005); el Premi Fundació AISGE a un ballador sobresalent, per a assistir a l'American Dance Festival (2005) rebut en el marc del XVIII Certamen Coreogràfic de Madrid (2005) i la menció com a Ballador més Destacat del IV Certamen Coreogràfic de Maspalomas (1999).

En l'any 2018, la seua obra La Desnudez rep el Premi Max a la Millor Coreografia, Millor Espectacle de Dansa i Millor Intèrpret Masculí de Dansa, i en l'any 2019, la seua obra Abisal rep el Premi Rèplica al Millor Espectacle de Dansa, Millor Banda Sonora i Millor Vestuari per a Leo Martínez.

En l'any 2015 és nomenat Fill Predilecte per l'Il·lustre Ajuntament de la Matança de Acentejo (Tenerife).

Produeix: Consorci de Museus de la Generalitat

Organitza: Abril en Danza i MACA.

MOOD SEMPERE és un projecte de mediació cultural i artística proposat per Ester García Guixot i Juan Diego Cerdá Martínez, educadors en el MACA, amb motiu del Centenari del naixement d'Eusebio Sempere i que està dirigit a alumnes de la EASDA, Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alacant.

El resultat d'aquest increïble projecte és l'exposició única "Mood: Sempere". En ella, els estudiants de Ceràmica i Disseny d'Interiors de la EASDA renen un emotiu homenatge a Eusebio Sempere. Han reimaginat la seua visió artística a través d'una exploració creativa de la seua vida i obra, capturant l'essència de Sempere, i reinterpretant el seu llegat a través d'una perspectiva contemporània.

Per a aconseguir això, els estudiants han utilitzat una àmplia varietat de materials i tècniques, demostrant com la influència de Sempere segueix sent profunda i perdurable en el món de l'art i el disseny. És una mostra de com l'art pot transcendir el temps i seguir inspirant a noves generacions.

Et convidem a submergir-te en aquesta exposició i descobrir com els estudiants han reinterpretat l'obra d'Eusebio Sempere, i com la seua memòria segueix viva i vibrant en el món actual.

Obres

Milagros Alfaro i Eva Mulet

Big-Bang

Aquesta obra utilitza línies i el número 3 com a símbol d'equilibri. Està composta per 81 peces d'argila tipus gres CH negre en una base de metacrilat transparent, formant una estrella de 6 puntes i una espiral de 17 altures. El seu significat reflecteix la transició de l'ordre al caos i de la implosió a l'expansió, evocant el concepte del Big Bang i l'organització de la matèria en el temps i l'espai.

Aquesta obra, entrellaçant 81 peces d'argila gres CH negre sobre metacrilat, crea una dansa còsmica de línies i el número 3. En una estrella de 6 puntes i espiral de 17 altures, reflecteix la transició de l'ordre al caos, la implosió a l'expansió, evocant el Big Bang i l'harmonia en la matèria al llarg del temps i l'espai.

Diversos Autors

Retaule col·lectiu

La peça és una creació col·lectiva realitzada tant per l'alumnat com el professorat de la EASDA participant en Mood: Sempere durant una de les sessions, en la qual es va estar treballant la tècnica de la serigrafia, introduïda a Espanya per Abel Martín i Eusebio Sempere. Es tracta d'un panell de fusta 110X166 amb tintes seriogràfiques i trepas.

Col·laboració entre alumnes i professors de EASDA. Aquest panell de fusta, 110x166, amb tintes seriogràfiques i trepas, rend homenatge a la serigrafia espanyola d'Abel Martín i Eusebio Sempere, fusionant creativitat en una expressió única d'innovació i llegat.

Elena Pérez Méndez

Alma en canvi

Aquesta instal·lació d'art òptic-cinètic està realitzada en ceràmica amb peces unides per un fil de ferro i separades per frens de metall. Dissenyada per a girar, les varetes taronges roten juntes mentre que les verdes ho fan lliurement. L'obra busca transmetre que, malgrat els girs incontrolables de la vida, al mantenir-nos connectats amb el nostre centre i essència podem tornar a ordenar-nos internament i recuperar la nostra identitat.

Art cinètic en ceràmica: varetes giradores expressen l'equilibri davant els girs caòtics de la vida. Taronges i verdes danzen, transmeten la idea de reconnectar amb la nostra essència per a recuperar la identitat en mig dels desafiaments.

Luís Sanus

Homenatge ceràmic

La instal·lació és un homenatge ceràmic al mestre d'Onill. Està compost per 23 peces de ceràmica que formen la lletra "S", tant utilitzada per l'artista. Sobre la superfície ceràmica es disposen les línies geomètriques d'inspiració "semperiana" que conformen el conjunt, que reposa sobre paper-espill per a dotar-les de cinetisme i profunditat.

Homenatge ceràmic a Sempere: 23 peces formen la "S" emblemàtica. Línies geomètriques "semperianes" sobre paper-espill afigen dinamisme i profunditat en un vibrant tribut visual.

Agustina Álvarez, Alicia Miota, Elena Pérez i Ramón Cortés

Parar taula

L'objecte quotidià elevat al rang d'obra conceptual: una sèrie de plats decorats en el taller de serigrafia, aplicada sobre ceràmica i realitzats amb motius decoratius inspirats en dissenys geomètrics. Aquests dissenys s'entrellaçen entre si, creant una seqüència evolutiva.

Agustina del Valle Álvarez i Alicia Miota Shepherd

Transcendir

La peça busca representar el procés de reencontre amb un mateix que ocorre després d'una caiguda. Mitjançant formes geomètriques representades de manera orgànica i un gradient de blanc i negre a color, l'obra consta de tres parts: una superior amb onze peces de mida 1 penjades d'un suport anclat a la paret, un tram intermedi amb nou peces de mida 2 adherides a la paret i una peça final en el sòl.

Reneix després de la caiguda: formes geomètriques evolucionen de blanc i negre a color en tres seccions. Un relat visual de reencontre amb un mateix, capturat en una obra que fusiona l'orgànic i el geomètric.

Eva Mulet Plaza

Evolution

Aquesta obra, inspirada en l'evolució i revolució artística i personal d'Eusebio Sempere, està composta per 108 peces d'argila de tipus Gres amb fibra de paper, que reflecteixen el seu creixement personal. La part superior esmaltada en groc al·ludeix als fruits de l'esforç i la constància, mentre que la part inferior enfumada representa com va convertir la seua dificultat visual en una eina per a superar l'impossible.

108 peces d'argila Gres homenatgen l'evolució d'Eusebio Sempere. Groc és l'esforç fructífer; enfumat, la superació de la dificultat visual. Una oda al creixement personal.

Milagros Alfaro Martínez

El projecte consisteix en dues peces, "Clar de lluna" i "L'ésser entre l'espai i el temps", inspirades en l'abstracció geomètrica. Ambdues peces utilitzen línies, formes geomètriques i colors per a representar l'abstracció del temps, la matèria i l'espai.

Clar de lluna

"Clar de lluna" representa l'espai com a horitzó mitjançant línies paral·leles negres en gres ceràmic CH sobre un fons transparent de policarbonat, emmarcant la lluna, que es representa mitjançant un cercle de gres amb línies fines paral·leles i trencades en diferents tonalitats de blau, creant una figura dinàmica i lluminosa. De la lluna es desprenen figures corbes i línies rectes en gres CH pintades en diferents tons de blau, simbolitzant l'estela de llum reflectida en la mar.

"Clar de Lluna": línies de gres sobre policarbonat emmarcen una lluna vibrant, desplegant tonalitats blaves que simulen la llum dansant sobre la mar. Una simfonia visual d'espai i horitzó.

L'ésser entre l'espai i el temps

"L'ésser entre l'espai i el temps" utilitza l'espai i el temps com a elements centrals, representats per línies paral·leles inclinades que convergeixen en el centre formant un rombe, simbolitzant el cel. Aquestes línies, de gres CH negre, es ubiquen sobre un fons transparent de policarbonat. En el centre, el temps es representa mitjançant un cercle de gres CH negre pintat amb 24 cercles, 12 d'ells de diferents colors, que simbolitzen les diferents experiències i emocions que experimentem al llarg de la vida. Un angle dins del cercle canvia de color, recordant que aquestes experiències estan en constant canvi. L'obra conclou amb una representació de la terra mitjançant peces de gres CH negre paral·leles i inclinades cap amunt.

"L'ésser entre l'espai i el temps" fusiona línies de gres negre sobre policarbonat, creant un rombe celestial. En el centre, el temps es desplegua en un cercle pintat amb 24 tonalitats, reflectint experiències canviants. La terra emergeix amb peces de gres negre, formant una obra que explora la connexió entre l'ésser, l'espai i el temps.

Juan Ramón Cortés i Paco Máñez

Manises geometria urbana

En aquesta peça s'ha empleat la tècnica de pintat d'azulejos tradicional però amb aerògraf i l'aplicació de reserves de paper i elements sòlids que permeten la creació de zones de llum. La línia i l'alternança dels espais buits, construeixen una retícula, un paisatge.

Luisa Blasco López

Dos

"Dos" és una obra inspirada en la sinergia entre la vida i obra de Sempere i Abel Martín. Formada per 8 plaques d'argila blanca i negra en la qual es pot veure esgrafiades parts del rostre tant d'Abel com d'Eusebio, formant una unitat, un tot completat pels DOS. Es reivindica així el treball col·lectiu entre ambdós i la riquesa que s'aportaven l'un a l'altre en les seues obres.

"Dos" fusiona les vides de Sempere i Abel en 8 plaques d'argila. Els seus rostres esgrafiats simbolitzen la col·laboració i la riquesa mútua, destacant el valor del treball col·lectiu i la complementarietat en les seues creacions.

ARQUITECTURA EFÍMERA

Alejandro Alfaro Enguídanos

Ones Cinètiques

''Ones Cinètiques'' és un pavelló efímer en el qual es crea una simbiosi entre art i disseny. En aquest espai, la geometria lírica i sinuosa junt amb la llum de l'art cinètic d'Eusebi Sempere, es poden veure reflectits a través de formes corbes i dinàmiques en les quals les llums creen un efecte ''moiré'' en un espai únic i immersiu.

Paula Cánovas Martinez i Lucía Real Joven

El cinetisme de Sempere

En aquesta peça trobem una evocació a l'obra de Sempere mitjançant l'aigua, el sol i el moviment. Esse moviment es percep a través de l'estructura del pavelló, gràcies a la llum que entra a través de les lloses de vidre texturitzat que genera una ombra que varia segons el moviment del sol, aportant lluminositat a l'espai i sensació aquàtica. L'aigua, sempre en moviment, acompanya al fluir dels de les radiacions i dels visitants, aportant brillos, frescor i so en aquest espai experiencial.

Evocant a Sempere, aquesta obra juga amb llum i ombres aquàtiques. El moviment solar transforma l'espai, mentre l'aigua brinda frescor i sons. Una experiència multisensorial.

Miriam F.

Fluir

L'obra està creada mitjançant perfils rectes a diferents altures que produeixen un moviment corb i dinàmic. De diferents tons blaus i molt brillants, aporten llum i recorden als materials que empleava Sempere en les seues escultures, com l'acer cromat. Hi ha una tensió entre un ordre de base i la mobilitat, l'atzar. Al girar la peça sobre el seu eix, es crea tot un joc de combinacions, multiplicades pel joc de la llum sobre les columnes i les ombres que es projecten.

Aquesta obra, amb perfils rectes en tons blaus brillants, recorda l'acer cromat empleat per Sempere. La tensió entre ordre i mobilitat es revela al girar-la, generant combinacions dinàmiques. La llum juga amb les columnes, creant ombres en constant canvi.

Diana i Mathilda

El somni

L'espai qüestiona la percepció sensorial creant efectes hipnòtics i ensoñadors. L'arquitectura es divideix en dues capes, una pell exterior subtil i una arquitectura sòlida i massissa. La capa exterior representa la consciència mentre que la interior representa un món psicodèlic en el qual el visitant es sorprén pels efectes distorsionants de cada espai en els quals s'adentra.

Aquest espai dual desafia la percepció: una capa exterior subtil simbolitza la consciència, mentre la interior revela un món psicodèlic amb efectes distorsionants. L'experiència és hipnòtica i ensoñadora, guiant el visitant per camins sorprenents.

Andrea Alarcón i Lucía Fernández.

Meraki

Meraki, en turc, significa fer quelcom amb l'ànima, amb amor i creativitat, deixar un tros de si mateix en el treball. Això es representa en un espai que genera una experiència cinètica en el visitant a través de les formes dinàmiques que reprodueixen ombres texturizades i distorsionants i el joc de transparències i translucidesa. El transeünt és protagonista d'esse moviment, tant en la visió exterior de l'espai com en la seua experiència al recórrer-lo en l'interior, moment en el qual descobrirà que els camins no són tan clars i certs com podria imaginar.

"Meraki", en turc, expressa crear amb ànima i amor. Aquest espai ofereix una experiència cinètica amb formes dinàmiques, ombres texturizades i distorsions. El visitant es converteix en protagonista, descobrint que els camins interns són tan inesperats com suggerents. Una obra que convida a explorar amb el cor.

Javier Arias Madero. Arias Garrido, arquitectes. Somni, idea i projecte.

La ponència a càrrec de Javier Arias, soci d'Arias Garrido Arquitectes, es centrarà en el seu treball de recerca sobre la relació entre el surrealisme i l'arquitectura de Rem Koolhaas, fent un repàs per alguna de les obres de l'arquitecte holandès més reconeixibles i incidint en la seua vinculació amb la busca de l'irracional. En la part final de la xerrada es mostraran alguns dels edificis i projectes dissenyats per Arias Garrido arquitectes, que participen també d'aquesta praxis projectual.

Coordina: Santiago Varela

Colabora: Col·legi d'Arquitectes d'Alacant

Pràctica artística en l'Era de l'Intel·ligència Artificial. De Sempere als nostres dies. El taller, impartit per Daniel G. Andújar, està inclòs dins del Ross Film Festival (certamen internacional i online de curtmetratges de ciència ficció amb robots).

Dijous 23 de novembre de 16:00 a 19:00

Divendres 24 de novembre de 16:00 a 18:00 i xerrada final de 18:00 a 19:00 amb Daniel García Andújar i els membres del jurat (Javier Ordoñez, Catedràtic d'Història de la ciència de la Universitat Autònoma de Madrid i president del jurat del ROS Film Festival; Lorena Sánchez, Redactora jefa de la revista QUO i periodista de divulgació de ciència des de l'any 2000; Natalia Pérez-Galdós, escriptora i divulgadora científica i Edite Felgueiras, comunicadora científica en el CERN)

Este taller planteja un creuament dinàmic entre art, ciència i tecnologia. No sols s'exploraran les àmplies possibilitats que les tecnologies emergents ofereixen a l'àmbit artístic, sinó que també es rendirà homenatge a un visionari que va creuar aquestes fronteres molt abans que es convertiren en una tendència: Eusebio Sempere.

Sempere va ser un pioner en el seu temps, un artista que es va endinsar en el món del càlcul i la programació per a donar vida a les seues visions artístiques. El seu pas pel Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid en els anys 60 el posiciona com un dels precursors en l'experimentació d'art i tecnologia. Utilitzant ordinadors i algoritmes, Sempere va explorar noves formes d'expressió que desafiaven les convencions artístiques de la seua època sempre des d'una distància crítica i una prudència lògica en una etapa incipient de l'ús de la informàtica en l'art.

Hui, en un món on l'intel·ligència artificial, l'assistència robòtica, l'aprenentatge profund, la realitat virtual i altres tecnologies avançades estan remodelant la forma en que experimentem i creem art, és més rellevant que mai mirar enrere i aprendre d'aquells que van trencar les barreres entre aquests mons aparentment dispars. Cada una d'aquestes tecnologies presenta els seus propis desafiaments ètics i pràctics, però també ofereixen un enorme potencial per a expandir els límits del que és possible en el camp de l'art.

L'objectiu d'este taller és actualitzar este diàleg i contextualitzar-lo en la nostra realitat contemporània. Es busca fomentar una pràctica artística que reflectisca tant les inquietuds com les oportunitats de la nostra època, utilitzant les ferramentes tecnològiques actuals, igual que Sempere ho va fer amb les tecnologies de la seua.

Desafiaments i Crítiques: La Doble Faz de la Col·laboració entre Art, Ciència i Tecnologia

Mentre celebrem les possibilitats que la unió d'art i tecnologia ens brinda, és crucial també abordar els desafiaments i limitacions inherents a esta col·laboració. Vivim en una era on la tecnologia no sols facilita la creació, sinó que també planteja preguntes ètics i filosòfiques que no podem ignorar.

Primer, està el tema de l'accessibilitat. Les tecnologies avançades, encara que cada vegada més disponibles, segueixen sent recursos limitats que poden exacerbar les desigualtats existents en el món de l'art. ¿Qui té accés a aquestes ferramentes i qui decideix com s'utilitzen?

A més, la incorporació de l'intel·ligència artificial i altres tecnologies en l'art planteja preguntes sobre l'autoria i l'originalitat. En un món on un algoritme pot "crear" una obra d'art, ¿on situem la línia entre la màquina i l'artista humà? ¿Correm el risc de deshumanitzar l'art, un camp tradicionalment associat amb l'expressió més profunda de la humanitat?

També enfrontem dilemes ètics relacionats amb la privacitat i l'explotació de dades. Moltes d'aquestes tecnologies depenen de grans conjunts de dades que sovint inclouen informació personal. ¿Com naveguem per este terreny ètic sense comprometre la integritat del nostre treball artístic?

Per últim, però no menys important, està el risc de la comercialització excessiva. Amb grans corporacions invertint en el desenvolupament de tecnologies artístiques, ¿com assegurem que l'art no es convertisca simplement en una altra mercaderia, despullat de la seua capacitat per a provocar, qüestionar i transformar?

Aquestes són preguntes difícils, sense respostes fàcils. Però són discussions que necessitem tindre, especialment en un taller com este, on busquem no sols crear, sinó també reflexionar críticament sobre el que significa ser un artista en l'era digital.

"Cada prompt importa" Hamelin 77, un curtmetratge de nacionalitat espanyola, s'alça amb el primer premi en la V edició del ROS Film Festival

Per consens, el jurat de la V edició del ROS Film Festival ha elegit com a guanyador un curtmetratge de nacionalitat espanyola, Hamelin 77. Es tracta del primer curtmetratge que aborda l'enginyeria de prompts i la seua importància en la nova comunicació entre humans i màquines. L'anunci dels guanyadors va tindre lloc en el Teatre Arniches el passat cap de setmana, de la mà de l'humorista Raquel Sastre i el compositor Alfonso Vilallonga,

El jurat, la deliberació del qual ha tingut lloc en el MACA, ha resaltat l'actualitat de la temàtica tractada, a més de les distintes ferramentes utilitzades per al seu desenvolupament i la qualitat de la interpretació. "Cada prompt importa", adverteixen els seus creadors.

El segon premi ha estat atorgat al curtmetratge de nacionalitat britànica Doll+: Body Transmigration . A través de l'espectacle surrealista de nines de plàstic girant en el cel al ritme de la música electrònica, la pel·lícula reflexiona sobre el capitalisme, l'existència virtual i la pròpia essència del cos humà.

El tercer premi ha estat atorgat a In too Deep, un inquietant curtmetratge en la línia de les propostes de Black Mirror, que aborda l'ús de l'intel·ligència artificial per a aconseguir la immortalitat dels éssers estimats.

Destaquem la menció atorgada a un curtmetratge antibelicista creat per un director iranià, Sprayer, la menció concedida a un curtmetratge realitzat íntegrament amb intel·ligència artificial, Ambient Piano nº1. I la menció a Things were better before com a millor vídeo musical. El vot del jurat ha estat unànime en totes les categories.

Activitat divulgativa d'escolta i de posada en valor de la programació del museu en relació a l'art sonor. Es coneixerà la vinculació de Sempere amb compositors de la seua època, es coneixeran obres i propostes del MACA relacionades amb el so i es visitarà el patrimoni de l'entorn pròxim al museu i que defineix el seu paisatge sonor.

Activitat coordinada per Carlos Izquierdo, compositor i artista sonor que desenvolupa propostes i investigacions que ressalta la importància de l'escolta en l'art.

Ens basem en pràctiques de Pauline Oliveros (compositora, autora del llibre "Escolta profunda"), Max Neuhaus (músic i precursor dels Passejos Sonors als Estats Units), Murray Schafer (investigador i autor del concepte de "Paisatge sonor"), Janet Cardiff (compositora i artista sonora), Hildegard Westerkamp (investigadora i artista), etcètera.

*El passeig implica certa exigència física, es recomana calçat còmode i no és recomanable per a persones amb vèrtigo.

ELELEI neix en 2019 de la col·laboració entre Sabrina Gargano (Barletta, Itàlia) i Rafa Jagat (València), unint-los la idea de poder juntar els seus propis recorreguts de dansa i teatre, per a unir-los com a llenguatge disciplinar.

Motivats per a contar històries, per a preguntar-se el per què de les coses, i perquè pogueren ser assimilades pel públic neix en 2020 el seu primer treball A CIEGAS, guanyant el primer premi del festival MAIS IMAGINARIUS de Portugal en 2021 i el PREMI DEL PÚBLIC en la 35 International Choreographic Competition Hannover 2021. Actualment en gira.

A més de A CIEGAS, en gener de 2021 creen el film de teatre físic MAY YOU LISTEN? pertanyent a la formació de la companyia jove de Jasmin Vardimon JV2 a Anglaterra i estrenat en maig 2021. En maig 2022 estrenen MARATHON a Sadlers Wells, Londres, com a col·laboració novament de la companyia JV2 de Jasmin Vardimon.

SOY MADERA va ser estrenada el 26 de maig 2022 en el festival MAIS IMAGINARIUS de Santa María da Feira, Portugal.

SABRINA GARGANO

Artista de dansa independent. Després de completar el Curs de Desenvolupament Professional Jasmin Vardimon JV2 en 2014, Sabrina va actuar al Regne Unit i a l'estranger. Va col·laborar amb PanicLab Dance Theatre (Regne Unit), Gregory Maqoma per a Companhia Instàvel (Portugal), Tom Dale (Regne Unit) Company Idem (Suïssa), Ciemulator Dance Theatre (Suïssa), Beatrice Allegranti Dance Theatre (Regne Unit), Fuora Dance Project (Regne Unit), Victoria Fox per a // Tribe (Regne Unit), Mafalda Deville per a Companhia Instavel (Portugal), Becky Namgauds i Jasmin Vardimon (Regne Unit), interpretant el paper

principal de Pinocchio.

També col·labora amb Verena Schneider, el seu dúo va ser interpretat a Itàlia, Londres i Irlanda del Nord. Coreografia per a la companyia juvenil a The Point, Pera University, Lincoln University. Ensenya al Regne Unit i Europa. També és docent de la companyia Jasmin Vardimon i líder del programa per a JV2 2019-20 i 2020-21. Dirigeix i coreografia MAY YOU LISTEN? per a la companyia JV2 de Jasmin Vardimon en 2021. Forma part del repartiment de la creació de Jasmin Vardimon ALICE estrenada en agost 2022.

RAFA JAGAT

Actor, ballador, director i dramaturg. Es va formar durant cinc anys en art dramàtic i dos anys més en teatre físic. Tot aquest temps d'aprenentatge ho combina amb classes de diferents disciplines dins del llenguatge del

moviment. Crea la seua pròpia companyia Jagat Mata, amb 6 espectacles de teatre físic des de 2008. A més de totes les seues creacions, balla per a la companyia Mey Lin Bisogno durant 4 anys, per a la companyia de dansa Omos Uno altres 4 anys i crea un dúo per a carrer amb Candelaria Antelo.

També treballa amb David Zambrano un mes en el projecte d'improvisació "Two songs for two humans". És cofundador de EXIN, que organitza tallers relacionats amb el moviment a tota Europa. Dóna classes per a balladores i actors a Espanya i Europa. Des de 2020 col·labora com a director i dramaturg amb companyies de circ a Barcelona com (Som Noise, Encuentros i Papaya).

"Domesticar la casa i el carrer" és el leitmotiv que es repeteix en l'obra del jove estudi d'arquitectura Cierto Estudio, els projectes del qual abasten des del disseny d'espais domèstics fins a la seua recent experiència de reurbanització del carrer de Consell de Cent, en ple centre de l'Eixample barcelonès.

En la seua ponència tractaran d'explicar-nos com aquesta melodia o idea fonamental de 'domesticar', funciona tant en la casa com en el carrer, ja que al cap i a la fi tots dos són espais en els quals conviuen les persones. I, per tant, també ho són els espais de treball, d'oci, d'allotjament, d'aprenentatge, d'esport o d'exposició, com podria ser aquest museu. Però, què significa domesticar l'espai? ¿com és possible projectar allò domèstic?

Coordina: Santiago Varela

Colabora: Col·legi d'Arquitectes d'Alacant

Activitat divulgativa d'escolta i de posada en valor de la programació del museu en relació a l'art sonor. Es coneixerà la vinculació de Sempere amb compositors de la seua època, es coneixeran obres i propostes del MACA relacionades amb el so i es visitarà el patrimoni de l'entorn pròxim al museu i que defineix el seu paisatge sonor.

Activitat coordinada per Carlos Izquierdo, compositor i artista sonor que desenvolupa propostes i investigacions que ressalta la importància de l'escolta en l'art.

Ens basem en pràctiques de Pauline Oliveros (compositora, autora del llibre "Escolta profunda"), Max Neuhaus (músic i precursor dels Passejos Sonors als Estats Units), Murray Schafer (investigador i autor del concepte de "Paisatge sonor"), Janet Cardiff (compositora i artista sonora), Hildegard Westerkamp (investigadora i artista), etcètera.

*El passeig implica certa exigència física, es recomana calçat còmode i no és recomanable per a persones amb vèrtigo.

Activitat inclosa en la Mostra de Teatre d'Autors Contemporanis d'Alacant, Guillermo Heras.

Recreatius Federico és una instal·lació composta per set màquines recreatives customitzades entorn d'una obra dramàtica de Federico García Lorca o el seu context. En aquesta instal·lació EXO-dramàtica, l'actor, performer i agitador cultural alacantí Álex Peña empra l'humor i la poesia per a reflexionar sobre la mercantilització del llegat artístic en el context del sistema capitalista.

Visita guiada de la mà d'Álex Peña: 9 de novembre (de 17:30 a 19:00h) Entrada lliure fins a completar aforament.

Estem acostumats a convertir les figures històriques en objectes de consum. Qualsevol de nosaltres pot comprar a Granada un llavero que porte inscrit el lema I Love Lorca sense necessitat d'haver llegit mai un sol vers de l'autor del "Romancero gitano". La instal·lació EXO-dramàtica que proposa Álex Peña en el MACA té com a objectiu criticar amb humor i una ironia molt fina la conversió del llegat artístic en souvenir banal.

La instal·lació està formada per set màquines recreatives interactives i dotades amb sensors que perceben la presència humana. Reaccionen amb sons i llums, proposant jocs o venda d'algun producte, sempre inspirats en l'univers lorquià. "La grua de Bernarda Alba" és un joc mecànic d'habilitat en el qual el jugador podrà aconseguir la Peineta d'Adela, el perfum original de Pepe el Romà o l'Abanico de Bernarda; "Boles de sang" és una màquina de boles sorpresa que conté aleatòriament una bossa de sang del novio o de Leonardo, l'amant en l'archiconeguda obra dramàtica "Bodas de sangre"; la màquina batejada com a "Les sense barret" està inspirada en les dones artistes de la Generació del 27 que es despullaren d'aquest complement de moda com a signe de protesta i foren apedregades per això juntament amb Dalí i Federico a la Porta del sol. En el futbolí inspirat en "Amor de Don Perlimplín amb Belisa en el seu jardí" podrem enfrontar els personatges de l'obra publicada per Lorca el 1929; "Yerma, La Nuit" és una màquina fàl·lica expendidora de preservatius que fa al·lusió al preservatiu que bé podria haver amagat una Yerma alliberada gaudint de la nit parisenca, mentre que "Cadaqués invaders" és una màquina arcade amb un joc original de tir basat en el famós "Space Invaders" en el qual el jugador Lorca dispara les castanyoles de La Argentinita contra un Dalí que respon llançant els seus bigotis contra el poeta granadí. Per últim, "Així que passen cinc euros" és una màquina que canvia monedes per bitllets. Ací, el propi Federico representa a eixe senyor dels recreatius de tota la vida que grunyia mentre alimentava el farciment del matalàs de bitllets.

Totes les instal·lacions van acompanyades per una banda sonora que compta amb les col·laboracions de diferents artistes i grups independents contemporanis com Rocío Márquez, Pablo Peña i Darío del Moral (Pony Bravo, Fiera); Daniel Alonso (Pony Bravo), Alicia Acuña, The Gardener/Stay P MSRT (Califato ¾), Los voluble i Yunke Junk Preachers. A més, la màquina "Boles de sang" compta amb la veu original d'una de les descendents del poeta, Laura García-Lorca.