Quan la forma va ser assumpte d'Estat.

Comentaris a l'exposició: Art en una terra baldía 1939-1959 a càrrec del comissari, Nacho París.

Divendres 18 de novembre a les 18.30 hores. Entrada lliure fins a completar aforament

Va tindre el primer franquisme—siga falangista o nacional catòlic— un decidit empeño cultural: primer més d'imperi crucifisc i raça, d'art acadèmic o popular, i després més espanyol i místic, vanguardista i internacional. Però aquell Estat —a Déu rogant i amb el mall donant— prohibia o promocionava, sempre decididament, unes formes artístiques o altres segons creguera convenient. Allò era part fonamental de les seues polítiques, bé d'adoctrinament, o d'internacionalització. I en eixos girs de guió, va trobar el decidit suport de l'amic americà —benvinguts Mr. Marshall Hiroshima i Nagasaki— que va andar també ferotgement empeñat en demostrar, a través de l'art, que el capitalisme era el territori natural de la llibertat individual. De menys temps que el franquisme va gaudir l'Alemanya de Hitler — tirant que havia somiat ser artista i al qual Oskar Kokoschka li va arrebatar una beca a Viena— per a desenvolupar el seu feroç projecte cultural classicista, d'extermini i «art degenerat».

Van ser temps convulsos, terriblement violents, que van acabar amb la vida de molts, que van empényer a l'exili a tantíssims. (I un altre projecte cultural d'Estat, el del Mèxic de Cárdenas, seria refugi, casa nova d'artistes i intel·lectuals). Temps en els quals ciència, cultura i raó d'estat van anar de la mà de l'horror deixant una ressaca de pasme i escepticisme davant el projecte civilitzador occidental. Temps en els quals l'art va ser condicionat radicalment per la història i el pensament polític.

Nacho París

Diletant, aficionat a l'art (encara sense saber que és o quan passa), ha coincidit amb ell interpretant diverses figures que el temps i la fortuna li han anat proposant: la d'estudiant, la d'espectador, la d'artista, la de teòric, la de crític i escriptor, la d'activista, la de transportista i muntador d'exposicions i la de comissari o curador —com es preferisc—. (I molt breument i amb poca fortuna la de pedagog). En conseqüència ha dibuixat, fotografiat, editat vídeos, ha escrit i parlat, ha penjat quadres seus i d'altres i organitzat algunes exposicions pròpies i alienes. I en tot això, per a no sentir-se sol, ha creat i participat en diversos col·lectius.

AD LIBITUM com m'he alliberat de les meues cadenes

Ad líbitum és per a Andrés Marín ballar a compàs de la seua pròpia voluntat, a rienda solta, des d'una llibertat total, una improvisació avasalladora. I, per damunt de tot, des d'una total disponibilitat al moment, al lloc, a l'altre, es trobe este en l'escenari o entre el públic. El coreògraf deixa que parle el seu cos, que tant té que dir i se li imposa, trencant les traves de la raó. Acatar els apremes d'eixe cos i portar-lo a un diàleg amb els sediments heretats i assimilats que són el sòcol d'un saber flamenc paciència almacenat. Andrés Marín ha après a desaprendre i ha entès allò que Antonio Machado deia quan escrivia « Caminant no hi ha camí, es fa camí al caminar ». És allò que proposa en este solo: construir davant nostre un camí pel qual ens convida a penetrar la fondària de la seguiriya o el compàs de la bulería i ens ofereix el seu ball com un acte de llibertat

ANDRÉS MARÍN

Premi Nacional de Dansa 2022

Giraldillo al Ball 2020

Andrés Marín és un dels balladors més singulars del panorama flamenc actual. Les seues produccions s'han centrat en la tradició flamenca i específicament en els cants clàssics, però no des d'una perspectiva convencional, sinó a través d'un estil personalíssim i una estètica d'absoluta contemporaneïtat. Director coreogràfic, artístic i musical de la seua pròpia companyia, les seues creacions reflecteixen la llibertat expressiva d'una profunda investigació artística. D'ací naix una poètica rica en imatges suggerents, al servei del seu compromís amb l'art i amb ell mateix. En l'actualitat es presenta com un dels grans renovadors del gènere.

Andrés Marín naix a Sevilla en 1969. Fill d'artistes flamencs, ha viscut l'art des de xiquet, tant a través del ball a l'escola del seu pare, com del cant, del qual és un gran aficionat i profund coneixedor. Si hi ha un tret que definisc la seua trajectòria, eixe seria el de la independència i la no adscripció a companyia o escola alguna més enllà de l'ensenyança paterna. Autodidacta inclassificable, emprén la seua carrera professional en 1992 com a solista i coreògraf per a distints espectacles i events fins a fundar la seua pròpia companyia en l'any 2002.

En totes les obres d'Andrés Marín regna l'experimentació i el risc, elements que l'artista considera imprescindibles perquè l'art flamenc es mantinga viu: Més enllà del temps (2002), Asimetries (2004), L'alba de l'últim dia (2006), Vanguardia Jonda (2006), El cel de la teua boca (2008), La passió segons es mire (2010), Op.24 (2011), Tuètano (2012), Ad Libitum (2014), Yatra (2015), Carta Blanca (2015), D.Quixote (2017), La Vigília Perfecta (2020) i Èxtasi Ravel (2021). Les seues creacions han sigut acollides pels principals circuits europeus, tant del gènere flamenc com de la dansa contemporània entre els quals es troben la Maison de la Danse de Lyó, els Teatres del Canal de Madrid, el Teatro Nacional de Chaillot de París, Sadler´s Wells de Londres, la Biennal de Flamenc de Sevilla, Montpellier Danse, el Museu Nacional Picasso-París, l'Òpera de Lilla, el Lucent DansTheater de La Haia, l'Òpera Nacional de Letònia, el Théâtre de la Ville de París, la MC2: Grenoble, Festival de Dansa de Cannes, la Biennal d'Art Flamenc de París, el Festival de Nîmes, el Festival de Jerez, Flamenc Ve del Sud, la Sala Pleyel de París, el Festival ¡Mira! o el Mercat de les Flors de Barcelona.

Artista inquiet, sempre en la busca de noves maneres de submergir la tradició flamenca en aigües inèdites, Andrés Marín ha col·laborat amb artistes de diverses disciplines al llarg de la seua carrera en la convicció que el flamenc pot dialogar sense complexos amb altres arts:

Pilar Albarracín, artista plàstica. Acció per a vídeo "Ballaré sobre la teua tomba" (2004) Blanca Li, coreògrafa. "Poeta en Nova York" (2007-2008) Nominat als Premis Max com a Millor Interpretació Masculina de Dansa pel seu paper de Lorca. Llorenç Barber, compositor experimental (campanes). "El cel de la teua boca" (2008-2011) Bartabas, director del teatre eqüestre i musical Zíngaro. "Gòlgota" (2013-2016) Kader Attou, ballador de hip-hop i director del Centre Coreogràfic Nacional de La Rochelle (CCN) "Rencontres" (2014) i "Yatra" (2015-2018) Ensemble Divana, músics de Rajasthan. World Sacred Spirit Festival 2016, Jodpur (Índia) Laurent Berger, dramaturg i director de teatre contemporani. "D.Quixote" (2017-2019) Marie-Agnés Gillot, ballarina Étoile. Christian Rizzo, coreògraf, artista audiovisual. "Magma" (2019-2021) José Miguel Pereñíguez, artista plàstic. "La vigília perfecta" (2020) Jon Maya, dantzari basc. "Yarin" (2022)

L'artista compagina la seua activitat coreogràfica i artística amb la direcció d'Andrés Marín Flamenc Obert, una oficina de producció i estudi de ball propis amb seu a Sevilla.

[caption id="attachment_33761" align="aligncenter" width="600"] Andrés Marín en un moment del seu espectacle Carta blanca. El meu flamenc impure' ©Javier Fergo[/caption]

Esta és una activitat pedagògica i divulgativa, coordinada per Carlos Izquierdo que consisteix a realitzar rutes guiades pel MACA i el seu entorn pròxim en les que el so és el protagonista i les persones assistents gaudixen d'una experiència formativa i vivencial.
A través d'estos passejos sonors es coneixerà la vinculació que existix entre la col·lecció i les activitats del museu amb la música i l'art sonor, així com la relació que Eusebio Sempere va tindre amb els compositors Cristóbal Halffter, Tomás Marco i Luis de Pablo.
EDATS: Tot tipus de públics. Menors acompanyats d'una persona adulta.
Nota: Alguns dels trams de la visita impliquen un poc d'exercici físic, com pujada d'escales. No apte per a persones amb vèrtigo.

De l'alt d'alts edificis

Poema coreogràfic (Dansa contemporània) que s'inspira en els poemes homònims sobre els 2 grans enigmes universals, atemporals i intergeneracionals, l'amor i la mort, escrits pel propi Billy Cowie i interpretats virtuosament per Luciana Croatto en un univers de moviments, estructures coreogràfiques i ritmes impropis dels temps del hipercapitalisme actual. La música s'ha creat especialment per a l'obra.

De L'Alt d'Alts Edificis és un solo de dansa de trenta minuts entorn dels dos grans temes, l'Amor i la Mort. Quant a la qüestió de l'amor, tenim un escenari atemporal, l'enigma de l'amor, ¿per què ens enamoram i desenamoram?, ¿què ocorre amb l'amor no correspost?... Respecte a la mort, ens enfrontem a l'enigma del que succeeix després (si ocorre alguna cosa) i com li donem sentit a la vida mentre ens enfrontem contínuament a aquesta inevitabilitat. En De l'alt d'alts edificis, les preguntes sobre aquests temes s'articulen a través de diversos textos poètics, de la música i de la dansa.

[embed]https://youtu.be/TwSPhpkmlUA[/embed]

Coreografia: Billy Cowie.

Ballarina / Intèrpret: Luciana Croatto.

Composició musical: Billy Cowie.

Veu en off: Clara García Fraile.

Textos: Billy Cowie.

Il·luminació: Rodrigo Ortega Portillo.

Director de producció: Samuel Retortillo.

Productora: Madrugada produccions.

Coproducció: Centre Coreogràfic de La Rioja.

Ajudes de recerca: Festival Internacional de Cinema, Dansa i Nous Mitjans, FIVER.

Ajudes de Creació: Govern de La Rioja

Lumina Ensemble és el projecte de quatre saxofonistes

apassionats pel seu instrument i la música actual, que pertanyen

a dos generacions i que unixen esforços per a la consecució de

interpretacions d'alt nivell musical.

Lumina fa referència a la llum que de manera contínua, impregna

la nostra terra. Llum que determina el nostre caràcter obert i

tolerant, i que proposa la unió de persones que convergixen en un

projecte comú. Llum com a analogia de la nostra forma d'entendre

la interpretació musical en les seues infinites formes, amb propostes

decidides per la música contemporània. Essencial doncs per a aconseguir

aquest fi, és la col·laboració amb compositors i l'estrena d'obres

escrites o transcrites per a aquest grup.

El present concert servix per a la presentació de Lumina al

públic, encara que cal fer constar que els seus components

compten amb un bagatge artístic i professional important que els

han portat a actuar en nombrosos auditoris, festivals i cicles de

concerts.

Lumina Ensemble és un grup modulable que té com a base als

saxofonistes Pablo de la Fuente, Javier Carrillos, Isaac Verdú

i José A. Suay. En el present encontre també l'integren

Óscar Martí (percussió) i Mercedes Lozano (òrgan).

Jesús Torres: (1965 - Saragossa). Realitza la seua formació acadèmica en el Reial Conservatori Superior de Música de Madrid.

Paral·lelament realitza diversos cursos d'Anàlisi Musical amb

Luis de Pablo. Entre els anys 1986 i 1988 treballa la composició amb Francisco Guerrero. Ha sigut guardonat amb diversos premis: SGAE (Madrid 1992), Gaudeamus Prize (Àmsterdam 1995), Valentino Bucchi (Roma 1997), Reina Sofía (Barcelona 1999), Millennium Chamber Players (Chicago 2008) o el Premi Nacional de Música 2012. Va ser nomenat compositor resident del CNDM (Centre Nacional de Difusió Musical) per a la Temporada 2017/2018. Des de la Temporada 2019/2020 va ser nomenat compositor resident de l'Orquestra Sinfònica Ciutat de Saragossa.

La seua primera òpera, Trànsit, sobre l'obra de teatre homònima de

Max Aub, es va estrenar en maig de 2021 en les Naus de l'Espanyol

de Madrid, encàrrec del Teatro Real, en coproducció amb el Teatro

Espanyol. El seu catàleg consta de més de 130 composicions, amb

peces orquestrals i de cambra de molt diferents formacions

instrumentals. La seua música s'ha interpretat en festivals i

sèries de concerts de nombrosos països.

Esta és una activitat pedagògica i divulgativa, coordinada per Carlos Izquierdo que consisteix a realitzar rutes guiades pel MACA i el seu entorn pròxim en les que el so és el protagonista i les persones assistents gaudixen d'una experiència formativa i vivencial.

A través d'estos passejos sonors es coneixerà la vinculació que existix entre la col·lecció i les activitats del museu amb la música i l'art sonor, així com la relació que Eusebio Sempere va tindre amb els compositors Cristóbal Halffter, Tomás Marco i Luis de Pablo.

EDATS: Tot tipus de públics. Menors acompanyats d'una persona adulta.

Les exposicions d'artistes dones a debat en tres sessions organitzades per l'associació Dones en les Arts Visuals (MAV) a València, Castelló i Alacant

L'associació Dones en les Arts Visuals (MAV) convoca 3 debats, el primer a València, després a Castelló i l'últim a Alacant sota el títol "Repensant les exposicions d'artistes dones". El seu objectiu és compartir opinions i experiències d'artistes i professionals del sector sobre la millor manera de fer públic el treball de les artistes i aconseguir un major equilibri en la programació expositiva de museus i centres d'art.

El cicle constarà de tres sessions i comptarà amb destacades artistes, investigadores i comissàries del món de l'art per a obrir els debats: Amparo Carbonell, artista i comissària, Alba Braza, gestora cultural, Isabel Oliver, artista i Gema Del Rey Jordà, modera el debat, el dia 25 d'octubre en el Centre Cultural La Nau de València; la comissària de projectes artístics i educatius, Assumpta Bassas, l'artista Julia Galán, la directora del MACVAC, Rosalía Torrent i Nerea Bella, moderadora, l'11 de novembre en la Llotja de Cànem de Castelló, i per últim, Rosa Castells, conservadora del MACA, Rocío de la Villa, comissària, Paloma Navares, artista i Sofía Albero Verdú modera el debat, el 23 de novembre en el MACA.

"Repensant les exposicions d'artistes dones" és la primera edició de DebatsMAV, una iniciativa amb vocació de continuïtat que persegueix generar en la nostra Comunitat un espai de reflexió obert a la ciutadania per a promoure la igualtat i el reconeixement de les aportacions de les dones a la història de l'art. L'associació compta amb el suport de la Viceprèsidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives (Generalitat Valenciana) per a aquesta primera edició. Creada el 2009, Dones en les Arts Visuals compta amb 95 sòcies en la Comunitat Valenciana i 856 a nivell nacional procedents dels diversos àmbits del món de l'art: artistes, comissàries, investigadores, gestores culturals, docents, galeristes, periodistes especialitzades, editores, dissenyadores, crítiques, col·leccionistes, arquitectes, etc.

L'associació treballa com una entitat sense ànim de lucre i de forma horitzontal per a aconseguir el seu principal objectiu: promoure la igualtat real i efectiva entre dones i homes dins del sector cultural i el compliment de la Llei d'Igualtat. Per a això impulsa el treball col·laboratiu entre les sòcies, al mateix temps que defensa des de l'activisme feminista, els nostres drets i projectes comuns, suportant i visibilitzant aquelles iniciatives que contribuïsquen a que les dones siguen part activa i empoderada en una societat democràtica, equànime i diversa.

Miguel Martínez Perallón Projecte Terra. Pla per a la recuperació i posada en valor del Paisatge Cultural del Camp d'Alacant.

La Comarca de L'Alacantí s'ha convertit en paradigma de territoris amb valuosos recursos patrimonials i paisatgístics amenazats per una incontenible pressió urbanística i l'abandó de gran part d'estos béns. L'Horta d'Alacant constituïa durant segles un veritable sistema de sistemes amb el qual Alacant aconseguí fama i prestigi mundial. En un context en el qual han fallat la majoria de les polítiques de preservació del patrimoni i de participació ciutadana per a la planificació del model urbanístic, sorgeix el Projecte Terra, impulsat per l'ONGD Arquitectura Sense Fronteres i el Col·legi d'Arquitectes. Terra és un programa d'educació per a la ciutadania global que concerta a una trentena d'associacions ciutadanes i persones interessades, junt a les institucions clau en la resolució d'este greu conflicte.

En els últims dies, els mitjans de comunicació alacantins es fan eco de la campanya Vins d'Alacant DOP, en la qual s'adopta una nova imatge basada en la creació de la "Junta d'Inhibició del Ví foraster d'Alacant", privilegi otorgat per Ferran el Catòlic en 1510 a Valladolid. La campanya ha estat possible gràcies al treball realitzat per investigadors del MARQ i la Universitat d'Alacant, i posen de manifest que este organisme vindria a constituir una de les Denominació d'Origen més antiga del món.

Els resultats d'este estudi, ben celebrats per la societat alacantina, contrasten greument amb l'estat de ruïna en el qual es troba el paisatge cultural que va donar origen a la producció d'aquells vins colosals.

En un entorn semiàrid com el de la comarca de L'Alacantí, el miracle de l'antiga horta va ser possible gràcies a la creació d'una xarxa d'infraestructures hídriques formada per azudes, com la de Sant Joan i Mutxamel, acèquies, brazals i hijueles, junt al Pantà de Tibi, que va entrar en funcionament en 1594 sota el reinat de Felipe II, durant segles considerada la presa més gran del món conegut. La majoria d'estos elements perviven en l'actualitat, encara que presenten un estat de conservació molt deficient en gran part dels casos. A més d'estos recursos patrimonials, el territori de l'Antiga Horta compta amb una elevada concentració de Béns d'Interés Cultural, 28 torres; en l'actualitat es conserven 25 torres refugi i 3 torres vigía, es coneix que existiren al voltant de 40 torres per tota l'horta. Totes elles són sols la punta de llança d'un entramat patrimonial de més de 200 béns, entre cases i villes de l'Horta, arquitectura religiosa, bodeges, molins, nuclis històrics i camins tradicionals que constituïxen un conjunt singular de gran bellesa i incalculable valor. Lamentablement, este valuós sistema es troba al bord de l'extinció com a conseqüència de l'elevada pressió urbanística i l'abandó de gran part d'estos béns.

Davant d'esta situació, l'ONGD Arquitectura Sense Fronteres Espanya, ASFE, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana, COACV, junt al Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant, CTAA, a través del programa d'educació per a la ciutadania global "TERRA, EL PAISATGE CULTURAL DEL CAMP D'ALACANT. Vertebrant una comarca sostenible". L'iniciativa congrega a una trentena d'associacions alacantines, que treballen per a la recuperació d'un relat que resignifique al territori de l'Antiga Horta, amb l'objectiu d'impulsar la recuperació d'este important conjunt patrimonial i paisatgístic. A més, el Projecte Terra, compta amb l'adhesió dels Ajuntaments d'Alacant, Mutxamel, Sant Joan d'Alacant, El Campello, Tibi, la Diputació d'Alacant i el Marc.

ALACANT CIUTAT ¿DINÀMICA? Joaquín Alvado Bañón.

"¿De què parlem quan parlem d'Arquitectura?" Propòs una reflexió sobre aquesta pregunta qüestionant si Alacant està preparada per al futur com a ciutat resilient. Per a això vos convidem a un viatge per les propostes presentades per l'estudi a Amberes, Osaka, Quito i Hèlsinki, passant pel "Model de Ciutat", que acabem de construir a Benidorm. Per a terminar i debatre, ensenyarem les propostes presentades aquests últims anys per a transformar Alacant en un "Bosc Litoral Urbà".

Joaquín Alvado Bañón. Doctor Arquitecte. Professor Titular de Projectes Arquitectònics en la Universitat d'Alacant. Ha presentat el seu treball com a professor visitant en les Universitats d'Amsterdam, Copenhaguen, Bakú, Munic, Dubai, Sidney, Tòquio, Estambul i Venècia. Els seus projectes han rebut diversos premis nacionals i internacionals en concursos d'arquitectura. La seua obra ha sigut publicada en dotze idiomes. Col·laborà amb l'arquitecte Toyo Ito i la seua casa "K" fou seleccionada en la X Biennal d'Arquitectura Espanyola. Les seues últimes obres han sigut nominades per als A+A Awards (Garden House), F.I.B. Outstanding Structures Price 2014 (Kiss Bridge), Best House, Archdaily 2013 (Pool House), millor obra de paisatge i espai públic, Plataforma Arquitectura 2015 (Promenade 1K). En 2016 fou convidada a presentar el seu treball a la XV International Architecture Exhibiton La Biennal di Venezia 2016 (Time, Space and Existence). Arquitecte de l'Avinguda del Mediterrani i la EDUSI de Benidorm.

Coordina: Santiago Varela

Col·labora: Col·legi Territorial d'Arquitectes

"Es respira en el jardí com en un bosc" és un exercici escènic concebut per la companyia El Conde de Torrefiel per a una sola persona.

Durant la venda anticipada del 7 d'octubre al 3 de novembre (ambdós inclusos), el preu de les entrades està bonificat amb el 50% de DESCOMPTE. L'obra està dividida en dues parts i té una duració de 30 minuts.

Durant aquest període de temps, s'invita el participant a assumir en primer lloc el rol d'intèrpret, i a continuació el rol de públic. En la primera part, haurà de seguir les instruccions d'una veu que, com si fora una partitura, indica com crear en directe una sèrie d'accions performatives senzilles. En la segona part arriba el moment de mirar. La mirada del participant és la que imagina el fet artístic que es desenvolupa davant dels seus ulls.

La peça, en suma, proposa una mirada bidireccional al fet teatral i als mecanismes de funcionament de la imaginació: algú mira en silenci mentre una altra persona duu a terme una acció sobre l'escenari. Són les bases de la convenció teatral primitiva que ha perdurat durant milers d'anys fins als nostres dies.

Del mateix mode que un jardí és una organització artificial de la natura -no la Natura en si mateixa-, el teatre no és la realitat, sinó una organització de paraules i imatges que algú organitza per a crear un discurs amb una lògica interna. La realitat, per tant, és només un artefacte de la imaginació.

Fundada en València per Tanya Beyeler i Pablo Gisbert, la companyia teatral El Conde de Torrefiel és una de les principals referències a nivell europeu de les arts vives i les propostes allunyades del teatre convencional. Esta peça que portem a la Mostra de Teatre d'Alacant és un bon exemple del llenguatge que ha granjejar fama internacional a la formació.

Fitxa tècnica:

Concepció i direcció: Tanya Beyeler i Pablo Gisbert

Text: Pablo Gisbert i Tanya Beyeler

Espai Sonor: Pablo Gisbert

Veu: Tanya Beyeler

Direcció tècnica: Isaac Torres

Tècnic de so: Uriel Ireland

Imatge cartell: Olga Fedorova

Una producció de Santarcangelo Festival, CSS Teatro stabile di innovazione del Friuli Venezia Giulia, Cielo Drive

Amb el suport de Mas Nyam Nyam, Mieres