Les obres d'aquesta exposició confronten l'espectador amb la presència física de la pintura. En els seus components visibles —forma, color i línia— es troba tota la seua capacitat persuasiva. La seua materialitat es percep com un aconteixement visual que sorgeix del pla pictòric i que actua com una energia que envolta l'espectador i el implica emocionalment. En el segle xx la pintura es va alliberar de la seua funció imitativa i representativa del món visible i es va convertir en una realitat en si mateixa. L'abstracció la va portar a emprendre un viatge d'exploració de la superfície plana del quadre i de les seues propietats físiques durant el qual es va desposar de tot allò que no fora objectiu.

En eixe procés la pintura va adquirir vida pròpia. Les obres d'aquesta exposició confronten l'espectador amb la presència física de la pintura. En els seus components visibles —forma, color i línia— es troba tota la seua capacitat persuasiva. La seua materialitat es percep com un aconteixement visual que sorgeix del pla pictòric i que actua com una energia que envolta l'espectador i el implica emocionalment. La pintura abstracta forma part d'aquest món en constant canvi i el seu llenguatge visual no posseeix significats permanents. Sempre serà sensible a diferents mirades i a la seua relació amb l'espectador.