Del color en l’art (COLORAMAS)
L'exposició ha sigut ampliada fins al 10 de gener de 2027.
El color no existeix, però el món és inimaginable sense ell. Com a fenomen —en tots els sentits— ha estat present en la reflexió i en les arts des de les pintures rupestres fins als experiments digitals contemporanis. Per a molts artistes ha constituït el centre de la seua pràctica, i per a filòsofs i científics ha proporcionat abundant matèria per a la reflexió i el debat.
En la història de l’art, la importància del color ha sigut discutida i impugnada amb freqüència. Va ser l’aparició de l’art abstracte a principis del segle XX la que va alliberar el color dels dictats de la representació i de la primacia de la línia. Per primera vegada, el color va poder existir per la seua pròpia presència en l’obra, sense estar subjecte a models narratius ni a altres elements de valor gràfic: va deixar de ser adjectiu per a convertir-se en substantiu.
Del color en l’art (Coloramas) exhibeix el treball d’una sèrie d’artistes contemporanis en què el color és el principi essencial de la composició. Totes les peces pertanyen a les col·leccions del MACA. Museu d’Art Contemporani d’Alacant i recorren 75 anys, des de mitjan anys cinquanta del segle XX fins a 2025. La selecció d’artistes, estils, tècniques i materials reflecteix tant la complexitat dels llenguatges contemporanis com la riquesa i varietat de les col·leccions d’aquest museu.
Juntament amb les obres, la mostra ofereix dos espais singulars. El primer, abans d’entrar a la sala, és un petit gabinet de curiositats on descobrir l’origen del color a través de minerals, plantes tintòries, pigments, tints naturals i les seues aplicacions en tèxtils. S’hi sumen mostres de pigments sintètics i industrials, testimonis d’invencions —com la patent del color en tubs—, i també documents que apunten a la impregnació ideològica, política i social del color.
Després de la sala blanca i separat visualment d’aquesta es troba Coloramas. Una experiència expansiva en un espai que recorda els antics diaporames, les cambres fosques o els zoòtrops, i en què un relat audiovisual narra la fascinant història del color i la seua progressió, primer gradual i després de ruptura, cap a l’autonomia. Coloramas es desplega en escenes que exploren el color com a fenomen físic, construcció perceptiva i llenguatge simbòlic.
Aquesta exposició té el seu origen en Lo tienes que ver. La autonomía del color en el arte abstracto, mostra celebrada a la Fundación Juan March de Madrid l’any 2025, i és resultat de la col·laboració i el suport entre institucions.