"El meu treball es basa en l'exploració de l'abstracció de la dansa o del moviment, posant-ho en una situació concreta que ho converteix en quelcom més conceptual. Això em permet emfatitzar els sentiments i les emocions dels intèrprets en l'escenari. El moviment pot semblar molt abstracte, però com a humans, usem quelcom molt tangible que és el nostre cos. L'enllaç entre el real i la imaginació és quelcom fonamental en la meva investigació.

Com a intèrprets, tenim l'oportunitat de jugar amb aquesta fina línia on res és completament ni l'un ni l'altre, aleshores crec aquest concepte en els cossos, i també en l'espai. Els nostres cossos acaben sent petits en l'espai, però la nostra imaginació ens dona l'oportunitat d'anar més allà de les nostres fronteres físiques i acabar amb els límits. La nostra ment té un poder subestimat i és una eina meravellosa que fa que tot allò que connectes amb el teu cos es convertisca en un altre camí per a buscar i aconseguir la virtuositat. Però requereix temps per a aconseguir-ho; de fet, el concepte del temps també és quelcom amb el qual m'agrada jugar. Sento molta adrenalina quan vull velocitat perquè com a intèrpret, puc sentir l'esforç i la complexitat del camí que porta a això. Però s'ha de gestionar bé per a no desaparèixer en això: per a emfatitzar-ho, necessites tenir silencis i moments de lentitud en el cos, la qual cosa és encara més poderosa i també difícil d'acceptar i aconseguir. Com a creadora i artista, quan trobes un concepte amb el qual jugar, sempre és important jugar també amb el seu oposat. Et dona un major rang d'oportunitats i deixa que el teu cos i la teva ment mostren la bellesa del moviment a través d'un simple gest".

Paüra naix d'aquesta tempesta col·lectiva, en aquesta situació on la por ocupa bona part del nostre dia a dia. Sorgeix també tractant d'imaginar el que vindrà i suposant que poc a poc les aigües s'aniran calmant i recuperarem parcel·les de vida que des de fa mesos s'han tornat invisibles. Tenim el desig que, en eixa volta al món que coneixíem, la por no s'haja apoderat del nostre ser.

Existixen tants tipus de pors com persones hi ha en el món. El nostre objectiu no és presentar un ventall de tots i cadascun d'ells, sinó utilitzar-los com a trampolí per a saltar al buit i desplegar les ales de l'humor en eixe vol.

Paüra s'submergix en el món de la comèdia per a abordar el tema de la por des d'eixe punt de vista. També podríem parlar de tragicomèdia, o de comèdia amb tints melodramàtics; en fi, eixa barreja de gèneres que naixen del més profund de cada persona, on el plor i la rialla es donen la mà, i s'entrellaçen sorprenent-se entre ells per la seua contínua correlació.

La Companyia Lucas Escobedo naix en 2011 després de l'estrena de la seua primera creació en solitari, Boiiiing. El seu principal impulsor és Lucas Escobedo, artista alacantí multidisciplinar que beu tant del món circense com del teatre.

La Banda és una proposta de carrer, per a totes les edats, amb música original de Raquel Molano, escenografia de Luis Crespo, vestuari de Ana Esteban, dramaturgia de Lucas Escobedo, coreografia de Asun Noales i direcció escènica de Escobedo i Noales.

La Banda és una peça de dansa i circ i és el primer espectacle de carrer que estrena la Companyia OtraDanza.

La Banda és una família nòmada i caòtica. Cinc divertits personatges, que no poden ser més diferents i diversos entre si, però que es complementen a la perfecció.

La Banda trenca motlles, ix de qualsevol estructura o limitació. Són equip, treballen units, es divertixen, compartixen coneixement i experiència, són distints però poden i saben entendre's.

En aquesta metàfora de treball en equip, representada per La Banda, reivindicam un espai per a compartir, trobant el sentit d'estar, viure i conviure, des de lo xicotet, subtil i senzill. Compartir, connectar, adaptar, reinventar, són les paraules clau i pautes implícites en La Banda.

Coreografia, música, dramaturgia, interpretació, acrobàcia, malabarisme, dansa i circ retroalimentant-se. Busquem un lloc comú des de lo que ens fa ser diferents, ser individus genuïns, viatjant sempre en lo transcultural, la innovació i el mestissatge. Des de camins diferents i nous: passat, present, experiència i reflexió.

Cinc intèrprets, dos homes i tres dones, per a una coreografia creada des de lo corpori, lo tangible, la pell… el cos parla i la ment reacciona. Amb una dramaturgia clarament coral ensalçant el valor de La Banda, de la unió, com la suma de moltes individualitats, posant en valor les riqueses que cada individu aporta al grup. Un univers sonor que, a través de guitarres desgarrades, sons electrònics i veus gamberres, viatja entre la tensió i la tendresa, entre escenes surrealistes i lúdiques. Un vestuari amb sabor del passat, però amb una visió molt actual i contemporània. Una escenografia que ens desplaça per l'espai, un espai comú que es transforma i es convertix en un membre més de l'equip. Tots aquests elements formen La Banda, una peça construïda des de l'humor i la fisicalitat.

Direcció i Coreografia

Asun Noales

Direcció Escènica

Asun Noales | Lucas Escobedo

Intèrprets

Marta Santacatalina | Anna Sagrera | Carla Sisteré | Aarón Vázquez | Jorge Castro

Assistent

Carmela García

Becaris

Dahiana Betancour

Escenografia

Luis Crespo

Vestuari

Ana Esteban

Compositor

Raquel Molano

Música

Producció i enginyeria musical: Oscar Guzmán.

Gravació en estudi: Raquel Molano (teclat i veu), Oscar Guzmán (guitarra rítmica i baix), Toni Mateos (bateria) i Miguel Ángel Varela (guitarra solista).

Presentació anual durant el mes de desembre dels treballs Conservatori Professional de Dansa "José Espadero" d'Alacant.

A Càrrec dels Alumnes 5º i 6º de Dansa Contemporània.

La companyia OtraDanza, representada pels balladors Asun Noales i Sebastián Rowinsky va participar en el DIM2012 amb una performance a la sala d'exposicions temporals.

L'actuació va comptar amb la col·laboració del violinista Gabriel Jiménez Olariaga.

Al voltant d'un centenar de visitants van voler acudir a gaudir d'una genial performance que va comptar amb l'"ajuda" d'una obra de José María Sicilia de l'exposició Art als aeroports.

Un regal pels sentits, que de nou podem gaudir al museu gràcies a la generositat d'Asun Noales i el seu equip.

La coreògrafa, docent i directora de la Companyia OtraDanza, Asun Noales va utilitzar els suggerents espais del MACA com a escenari d'una peça de vídeo-dansa. En aquesta obra desenvolupa una sèrie d'"encontres improvisats" junt al també alacantí Gustavo Ramírez Sansano, ballador i coreògraf, actualment director del Luna Negra Dance Theather de Chicago.

El Festival Abril en Danza compta des de 2023 amb el programa "MACA EN VIVO". Programació expandida realitzada des de la direcció d'Abril en Danza en col·laboració amb el MACA i el Consorcio de Museos.

Desfer el temps. Merodejar la inestabilitat en formes errants i difuses, en un estrany estat d'eufòria que lentament va donant lloc al cansament.

​Kind és una pràctica de cos oberta i duracional; un periplo cap a la creació constant, que es va construint en una successió d'accions espontànies. És un estar en el cos i l'entorn des de l'escolta atenta sensible i aguda. No hi ha res escrit, no hi ha partitura o codi preexistent; el codi es transforma o reescriu de forma permanent. És la búsqueda ininterrompuda de possibles solucions a les situacions que el cos accepta i transita.

Concepte: Javier Arozena i Gino Senesi

Performer: Javier Arozena

L'espectacle inclou un desnudament complet de l'artista.

Javier Arozena.

Des de 2022 és curador del Programa Públic d'Arts Vives "POR ASALTO" en TEA Tenerife Espai de les Arts, on ha comissariat l'exposició "Este pot ser el lloc, performar el museu" juntament amb Natalia Álvarez Simó. "EPSEL" també es presenta en Centre de Cultura Contemporània Condeduque entre setembre de 2024 i febrer de 2025.

En 2025 inicia la curaduría i coordinació d'Arts Vives de l'equip de TEA Tenerife Espai de les Arts com a part del Programa, amb fons Creative Europe, P.I.T. (Perform – Inform – Transform) en el consorci format amb Triennale di Milano, Bozar Bruxxelles, CAC Vilnius, MUDAM Luxembourg i Fundação Serralves.

Desenvolupa la seua pràctica artística des de 2001 com a intèrpret, creador i docent en companyies nacionals, europees i nord-americanes. Actualment forma part de Dance On Ensemble (Berlín): Works In Silence i STEIN de Lucinda Childs, Fäden de Ivana Müller, Kiss the one we are coproducció amb HIATUS/Daniel Linehan (Brussel·les), Mellowing de Christos Papadopoulos o Musique de Mathilde Monnier. ​

Des de 2019 forma i co-dirigeix juntament amb l'arquitecte Gino Senesi el tàndem creatiu javier arozena – la companyia amb un repertori de treballs coreogràfics per a espais escènics i altres espais d'exhibició.

En 2024 estrena el projecte porvenir en Sant Andreu Teatre (Barcelona) i presenta la instal·lació viva Panoptes juntament amb l'artista José Herrera. en Galeria Bibli (Tenerife).

​Premi millor intèrpret en 25MASDANZA (2020), Premi de la Crítica de Barcelona 2024 a millor intèrpret de dansa masculina per VU.

Encontre entre la performance i la dansa que transcendixen la dansa contemporània per a reflexionar sobre el cos en moviment.

A càrrec de Richard Mascherin. Coordina: Altra dansa. Produïx Consorci de Museus de la Generalitat

¿Qui és Alfred? ¿On ha estat tot aquest temps? Ningú ho sap però en ocasions apareix per a recordar-nos que existeix. Es amaga sota els nostres peus, darrere de cada paret, en cadascun de nosaltres travessant el nostre subconscient. Poques vegades es deixa veure. La seua aparença és fràgil i la seua vida en l'exterior és limitada com la de les efímeres. Viu en les emocions passades, antigues. Els seus sentits i percepció de les coses, de l'espai, del temps semblen ser diferents dels nostres, no seguixen els mateixos patrons… Encara pareix asombrar-se.