Esta obra Sense títol de 1971 forma parella amb n.º d'inventari XX.072 i formen part d'una carpeta denominada Fosforescències, una de les carpetes d'obra gràfica més singulars produïdes a l'Espanya del seu temps. Editada conjuntament pel Museu d'Art Abstracte Espanyol de Conca i la Galeria Juana Mordó de Madrid, la carpeta reuneix sis serigrafies de José Guerrero acompanyades per un poema inèdit de Stanley Kunitz traduït per Solita Salinas de Marichalar. Les serigrafies van ser impreses al taller d'Abel Martín i el propi Fernando Zóbel va supervisar el disseny de l'estoig que les conté: una caixa forrada en tela platejada que imita una caixa de fòsfors, amb una franja de paper de vidre negre a la part inferior, dissenyada per Jorge Blassi.

No obstant això, les dues serigrafies que es conserven a la col·lecció són una prova d'artista (P/A) estampades sobre tela en lloc de paper, amb la mateixa planxa de la tirada general però retocades pel propi Guerrero. Són, per tant, peces úniques dins de l'edició de 75 exemplars numerats, 15 proves d'artista i 5 fora de comerç.

El pretext figuratiu que recorre la sèrie és la cerilla. Guerrero hi va arribar de manera casual, durant un llarg vol a Gotemburg en companyia de Fernando Zóbel, quan portava els butxaques plens de fòsfors perquè acabava de deixar de fumar: "vaig començar a manossejar les cerilles, a agafar-les d'una butxaca i meter-les a l'altra. Les posava per ací, les posava per allà i em va donar la sensació que tenia foc entre les mans". Les cerilles no eren més que un punt de suport, un pretext constructiu per a explorar allò que li interessava: condensar l'energia i encaixonar la tensió que l'expressionisme abstracte malgastava a pinzellades.

La serigrafia s'articula en dues zones sobre un fons de tela natural la textura de la qual s'integra en la composició. A la meitat superior, un camp roig intens vora de groc acull una filera de caps arrodonits en blau cel com els caps de les cerilles que assomen qual arcs de mig punt. A la inferior, els paletes es converteixen en franges verticals negres que ritmen el roig amb una cadència quasi musical.