Isidro Blasco

Estudia Belles Arts a la Facultat de Madrid orientant la seua activitat artística cap a l'escultura. A mitjan dels noranta, es trasllada a Norteamèrica, on exposa regularment a Nova York. El seu treball és ben valorat i hi ha obra seua en prestigiosos museus com el Whitney o el MOMA.

Encara que és molt el que ha evolucionat des de les seues primeres escultures realitzades generalment amb taules de fusta, fins a les seues recents deconstruccions d'espais arquitectònics en les que integra suports plans amb imatges fotogràfiques, no deixa de ser evident la coherència de la seua trajectòria que podríem resumir en dos qüestions fonamentals: per una banda, el caràcter constructiu de les seues obres; des de les formes més simples fins a les més complexes queda patent l'armazó estructural i/o el seu revestiment superficial. Per altra banda, la vinculació d'eixe talant constructiu amb l'arquitectura, amb el concepte de casa, amb allò domèstic.

854W181st#3G, LRC-IV, complex títol que remit a una localització específica d'una vivenda, és una magnífica peça ben representativa de les seues més recents realitzacions. Amb una gran economia de mitjans: unes planxes de contraxapada, alguns cargols i gats de fuster i unes fotografies, Isidro Blasco desplegua tridimensional i expressivament l'espai cúbic d'un apartament. La multiplicitat de punts de vista, la fragmentació, la premeditada desarticulació visual, la ruptura de la continuïtat espacial, la nuesa constructiva... resumixen amb claredat aquesta deriva escultòrica de la deconstrucció arquitectònica.

Text facilitat per la Fundació Mediterrani. Autor: J. B. Peiró.