Eusebio Sempere

Escultor, pintor i artista gràfic. Començà la seua formació artística en l'Escola de Belles Arts de València en 1940, traslladant-se posteriorment a París per a continuar els seus estudis. És en aquesta ciutat on comença a relacionar-se amb les obres i artistes més avantguardistes i internacionals com Chillida, Palazuelo Jean Arp, Kandinsky, Mondrian, Klee, Matisse i Picasso que influiran decisivament en la seua obra.

En 1960, torna a Espanya i s'instal·la a Madrid, on es relaciona amb un escollert grup d'informalistes, el "Grup de Conca" i amb el grup de realistes madrilenys. També forma part del "Grup Parpalló" a València. En 1969, viatja als Estats Units amb una beca i allí comença a experimentar en la utilització de l'ordinador per a fins artístics, tècnica que continuaria al seu retorn en el Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid convertint-lo en pioner d'aquest art a Espanya.

En 1983 se li concedeix el Premi Príncep d'Astúries de les Arts. És nomenat fill predilecte de la ciutat d'Alacant i Doctor Honoris Causa d'aquesta universitat.

Mor en abril de 1985 després d'una llarga malaltia.


Obra
L'obra de Sempere està definida per l'abstracció, la repetició geomètrica i la linealitat, evolucionant cap a l'Op Art i el constructivisme amb elements de l'art cinètic.

La seua aportació personal a aquest moviment cinètic consisteix en les seues sèries de construccions geomètriques i abstractes a les quals imprimeix l'efecte d'il·lusió de vibració i moviment.

Potser condicionat pel seu origen llevantí, la llum també representa un paper important en la seua obra plàstica, utilitzant-la com a element principal per a crear harmonia i organitzar plans. Considera els seus quadres com una superfície bidimensional on juga amb els elements visuals, la llum, el color i els tons, buscant efectes òptics per a crear volums en les seues figures geomètriques repetides.


Mòbil (1972, MEAL, Madrid). La seua obra abasta molt diversos suports, des de dibuixos, guaixos, olis, pintures, serigrafies fins a escultures de ferro i acer cromat.

Dos dels seus treballs es poden veure en el Museu d'Escultura a l'Aire Lliure de Madrid, per al qual creà les barandilles, hui lamentablement pintades de blau, que suggereixen un curiós efecte moiré al caminar junt a elles, i un mòbil, cedit per l'artista al museu.

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant conté una àmplia col·lecció de les seues obres que abasta tots els suports treballats per l'artista.