Ángeles Marco

Naix a València en 1947. Estudia escultura a la Facultat de BB. AA. de San Carlos. En 1987 es doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Des de 1989 exerceix un lloc com a professora Titular en el Dpt. d'Escultura de la Facultat de BB. AA. de València

El minimalisme, el constructivisme i l'art conceptual són algunes de les influències que es rastren en les seues instal·lacions i escultures, en les quals tampoc falta el simbolisme atribuït a determinats materials en la línia oberta per Joseph Beuys. Empra preferentment el ferro, i ocasionalment altres materials com la goma, la cera o el vidre.

El seu procés creatiu té quelcom de reciclatge, una revisió de múltiples perspectives respecte a determinats elements que al·ludeixen a les formes de l'habitar: escales, rampes, passadissos, ascensors, ponts. L'obra d'Ángeles té quelcom d'"enunciació fragmentària"; l'espai està perfectament calculat i simultàniament apareix marcat pel signe de l'arbitrarietat.

En la seua proposta visual, instal·lacions, escultures i obres multimèdia concedeix un valor essencial a la metàfora, existint un fort component existencial, quelcom posat de manifest de les idees obsessives del buit, la caiguda, el desequilibri o el lliscament. Exemple d'això és la sèrie Salt al buit (1986-1989), en la qual apareixen palanques o pèrtiges desafiants, formes que porten, segons la pròpia artista, fins a un "territori desconegut i sobrecogedor fent-nos vulnerables, víctimes del nostre propi vol imaginari"..., i que configuren un dels nuclis més poderosos dins de la seua producció.

Des de 1990 les seues obres són desplaçaments des de la fotografia, en les quals els espais es comprimeixen o adopten una disposició ondulatòria.

Text facilitat per la Fundació Mediterrani. Autor: J. B. Peiró.