En revisar la història des de la perspectiva del present, concretament les aportacions i la importància dels llibres produïts per artistes a partir dels anys seixanta i setanta, en contemplar-los des de la situació actual, es produeix una actualització sorprenent de l'aparició i reconeixement de les pràctiques artístiques Fluxus, conceptuals o minimalistes, però, sobretot, de la producció de llibres i publicacions d'artista durant dit període.

Va ser a principis de la dècada de 1960, la mateixa dècada en què es va formular l'art conceptual, quan va sorgir un enfocament realment diferent pel que fa a la concepció dels llibres d'artista, així com a la seua realització i a la forma de distribució. En eixe període, el llibre va ocupar un lloc central en la producció de rellevants artistes contemporanis, sent al seu torn motiu de teories crítiques sobre l'autoria (o, millor, la falta d'autoria), l'eliminació en el llibre del text o la imatge i, no menys important, sobre l'impacte de les noves tecnologies en la producció massiva de les obres d'art.

Els artistes que van decidir treballar amb el llibre com a suport plàstic, van assumir que les seues publicacions, a més de com a producte artístic, funcionarien com a instruments purament comunicatius produïts mitjançant sistemes més econòmics i serien fàcils d'aconseguir. Es van llançar a treballar amb les tècniques i processos d'impressió aleshores més avançats, la reproducció de fotografia en blanc i negre per mitjà de l'offset o la Xerox, que els permetia realitzar edicions nombroses de forma ràpida i a baix cost. I, segons aquests criteris, es van allunyar radicalment de les produccions anteriors, els anomenats livres d'artiste o llibres il·lustrats, així com de qualsevol dels altres compromisos d'artistes que van utilitzar el llibre en la primera meitat del segle xx.