Este projecte, coordinat pel Professor Carlos Manteca i dut a terme pels alumnes de 2n curs de l'especialitat de Disseny de Producte de l'Escola, consisteix en la realització d'un "producte promocional" per a un punt de venda: la hipotètica botiga del MACA.

Al tractar-se d'un article per a promocionar un museu, l'objecte dissenyat ha de tenir un potent valor cultural i, a més, referències a aquest, a la seua història o a les peces d'art que en ell es mostren. La inspiració ha sigut l'espai museístic del MACA i l'obra d'Eusebio Sempere, així com la relació entre ART i DISSENY.

Aquests nous dissenys prendran el relleu dels que es venen mostrant des de fa un any en la planta baixa del Museu.

«Espais Compartits». Javier Terrados. Dijous 29 de gener a les 19 hores. Entrada lliure.

Els xiquets que juguen en els corredors del bloc de vivendes, ara carrers de la seua imaginació i el seu domini, els ancians que dialoguen en les esperes del centre de salut, en les antesales que se'ls antulla places d'un poble perdut en el temps, els batxillers que improvisen un acte en l'atri de l'institut, ara el seu corral de comèdies, els veïns que fan del vestíbul del teatre municipal el seu segon temple, els empresaris que en el centre d'exposicions actualitzen els intemporals ritus del comerç i el mestissatge cultural.

Escenes d'espais compartits. Arquitectures en els marges difusos entre allò públic i allò privat. Nous santuaris, llocs on l'encontre i la interacció personal són regalats.

En aquesta disertació es proposa un recorregut per un conjunt d'obres d'arquitectura que es plantegen un compromís amb la viabilitat d'estos llocs, ensancant els habituals límits de les regles, les convencions, les normatives i les escassetats, i generant altres escenaris possibles d'encontre comunitari. Vivendes col·lectives, centres de salut, teatres, centres d'exposicions, col·legis i instituts, tractats com a suports d'inusuals experiències de convivència.

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant les col·leccions del qual estan formades per obres realitzades fonamentalment en el segle XX. Comprenen des de les anomenades avantguardes fins a quants plantejaments i manifestacions plàstiques es realitzaren en les dècades de la segona meitat de la passada centúria. Estan plasmades sobre diferents suports i materials, amb dimensions i tècniques diverses. Al seu torn, les exposicions temporals estan relacionades amb aquests fons i permeten ampliar o aprofundir en alguns aspectes de cronologia coetània. No obstant això, de les col·leccions permanents i d'aquelles manifestacions temporals l'arquitectura contemporània queda absent.

La pròpia arquitectura del MACA, un projecte creat i dirigit per l'Estudi Sancho Madridejos és un hermós edifici de gran eficàcia funcional. La projecció sincopada d'espais horitzontals i verticals estableix un ordre formal basat en la geometria i la textura dels materials empleats en la construcció, al temps que descobrix una mena de tensió resolta pel recorregut cenital de la llum, una mena d'espiritualitat "sentida" més emocional que real.

El MACA proposa en format de conversa, uns encontres entorn de l'art i l'arquitectura al voltant de la taula de l'arquitecte. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous de cada mes, de gener a maig de 2015.

Este primer cicle constarà de diferents manifestacions. La primera i fonamental mostrar obres d'un arquitecte relacionat per la seua activitat vital i professional amb la província d'Alacant. El criteri de selecció estarà condicionat a la modernitat de les propostes entesa eixa modernitat, en primer lloc, en sentit cronològic atenent a aquelles arquitectures i arquitectes que foren protagonistes i partícips en l'adveniment de la contemporaneïtat. L'exposició d'alguna maqueta permetrà oferir models tridimensionals reivindicant la maqueta com a model, tal com defensaven els autors del Renaixement. I per a il·lustrar el procés complet de treball, es mostraran des dels esbossos i croquis preliminars als plànols del projecte i els apunts desenvolupats durant el procés de l'obra. Tot això amb la fi última de comprendre i apressar de alguna forma, l'espai construït.

La taula de l'arquitecte, una taula de 1912, real i present (dipositada en el MACA pel seu propietari Alfonso Navarro Guzmán), servix de sustent ideològic per a vincular les mostres i servirà de suport material de les maquetes per a poder recórrer mentre somiem, l'espai imaginat.

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, entorn de l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou

sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous

de cada mes, de setembre de 2018 a maig de 2019. Eva Prats és Arquitecta per l'ETSA de Barcelona i Doctora Arquitecta per la RMIT de Melbourne. Ricardo Flores és arquitecte per la FADU-UBA, Màster en Urbanisme i Doctor Arquitecte per l'ETSAB-UPC. Eva i Ricardo funden Flores & Prats a Barcelona el 1998, un estudi dedicat a la confrontació de la teoria i la pràctica acadèmica amb el disseny i l'activitat constructiva.

Han treballat en projectes de rehabilitació d'estructures en desús, en el disseny d'espais públics urbans amb la participació veïnal, i en habitatges socials i la seua capacitat per a crear comunitat. Però l'estudi també ha experimentat amb l'ús de pel·lícules per a documentar els projectes o menús d'arquitectura comestible desenvolupats per a exposicions de la seua obra a Barcelona, Copenhague o Venècia.

El treball de Flores & Prats ha obtingut entre altres reconeixements el Grand Award in Architecture de la Royal Academy of Arts de Londres 2009, el Premi Ciutat de Barcelona 2016, el Premi Ciutat de Palma 2017, el Premio AD Architects of the Year 2018 i el AR New into Old Award 2019. Han sigut nominats al Premio Mies van der Rohe en diverses ocasions i la seua obra ha sigut exposada en les últimes quatre edicions de la Biennal d'Arquitectura de Venècia. A més de la seua pràctica professional, Eva i Ricardo estan activament involucrats en el món acadèmic.

Són professors de Projectes en l'ETSA de Barcelona, Professors of Architecture and Urban Design en el RMIT de Melbourne i entre 2019 i 2021 professors convidats a l'ETH de Zúric. En el curs 2022-2023 començaran com a professors convidats en l'Accademia di Architettura di Mendrisio. En 2014 l'Editorial mexicana Arquine va publicar la primera monografia sobre la seua obra, Pensado a mano. La Arquitectura de Flores & Prats, i en 2017 la nova revista Archives va dedicar el seu primer número al treball de l'estudi. En 2020, Arquine i l'Ajuntament de Barcelona van publicar el llibre monogràfic Sala Beckett. Centro Internacional de Dramaturgia. En 2021, la revista Archives Universum va dedicar el seu primer número al món privat i forma de treballar de l'estudi.

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, entorn de l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou

sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous

de cada mes, de setembre de 2018 a maig de 2019. Ramon Bosch i Bet Capdeferro són arquitectes titulats per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona - UPC - BarcelonaTECH des de l'any 2000 i 1999 respectivament. Bet Capdeferro cursa el Màster en Arquitectura del Paisatge de la Fundació Politècnica de Catalunya. En 2003 funden l'estudi bosch.capdeferro arquitectura en la ciutat de Girona, des d'on treballen en la transformació d'espais d'escala i naturalesa diverses, focalitzant l'atenció entre l'home i el medi. La seua activitat professional en l'estudi ha estat sempre acompanyada per l'experiència docent en les universitats ETSAB-UPC BarcelonaTech, ETH-Zürich, EPSUniversitat de Girona, Cornell UniversityNew York i Washington University-Saint Louis, suportant des de la teoria i la investigació el desenvolupament del procés projectual i constructiu. Conceben el projecte com una experiència còncava i inclusiva, capaç d'integrar harmoniosament a través d'un procés obert tots els diversos fets i agents que el configuren. En 2012 són seleccionats per a participar en la XIII Biennal d'Arquitectura de Venècia - "Common Ground" com a integrants de l'exposició "Vogadors". En 2015 guanyen el Premi FAD d'Arquitectura. En 2016 són premiats en la categoria Patrimoni i Transformació de la XIII Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme - "Alternatives", així com en el Panorama d'Obres de la X Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme. En 2011 són La seua obra ha format part de la mostra "Unfinished" del Pavelló Espanyol, guanyador del Lleó d'Or en la XV Biennal d'Arquitectura de Venècia - "Reporting From the Front". En 2018 són premiats en el Panorama d'Obres de la XIV Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme – "Més habitar, més humanitzar". En 2021 reben el premi en el Panorama d'Obres de la XV Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme - "Espanya buida, Espanya plena". En 2022 reben el Premi d'Arquitectura del Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya. El mateix any la seua obra és nominada al Premi Europeu d'Arquitectura Contemporània - Mies van der Rohe Award.

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, en torn a l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou

sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous

de cada mes, de setembre de 2018 a maig de 2019. Llicenciat en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM) en 1981 i doctor per la ETSAM en 2000, va entrar a treballar en l'estudi de Rafael Moneo fins a 1992. En 1990 va ingressar com a redactor en la revista Arquitectura i va fundar un estudi propi junt a Luis Moreno Mansilla, Mansilla + Tuñón Arquitectos.

És professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM) i ha sigut professor de la Nova Escola d'Arquitectura de Puerto Rico, de l'Escola Internacional d'Arquitectura de Barcelona, de la Fundació Universitària San Pablo CEU, a més de professor convidant de la Städelschule de Francfort del Meno, de l'Escola d'Arquitectura de Navarra, també de la Graduate School of Design of Harvard University EE. UU. i de la Princeton University School of Architecture. Des de 2007, és patró de la Fundació ARQUIA, Medalla d'Or del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya CSAE 2015.

Entre els projectes desenvolupats junt a Luis Moreno Mansilla (1959-2012), destaquen el Museu de Zamora, el Centre Documental de la Comunitat de Madrid, actual Biblioteca Regional Joaquín Leguina, el Museu de Belles Arts de Castelló, el MUSAC a León, l'Auditori Ciutat de León, el Museu de Cantàbria, l'Hotel i Restaurant Relais & Châteaux Atrio i el Museu de Col·leccions Reials (Madrid).[1]​[2]​

En 2014 li va ser concedida la Medalla d'Or al mèrit en les Belles Arts pel govern d'Espanya.

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, en torn a l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou

sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous

de cada mes, de setembre de 2018 a maig de 2019. Esther Pizarro naix a Madrid en 1967. Es llicencia en Belles Arts pel Departament d'Escultura de la Universitat Complutense de Madrid en l'any 1990, on obté el Doctorat en 1995.

La seua formació es completa gràcies a diferents beques que li permeten viatjar a l'estranger, entre elles destaquen: Beca de Creació Artística de la Fundació Pollock-Krasner de New York; Ajuda a la producció de Arts Plàstiques de la Comunitat de Madrid; Beca d'Arts Plàstiques de la Casa de Velázquez, Madrid; Beca Generació 2000, Caixa de Madrid; Beca d'Arts Plàstiques de l'Acadèmia d'Espanya a Roma; Beca d'Arts Plàstiques del Col·legi d'Espanya a París; Beca Predoctoral de Formació de Personal Investigador en la Universitat Complutense de Madrid. Entre 1996 i 1997, resideix als Estats Units amb una Beca de la Comissió Fulbright i del Ministeri d'Educació i Cultura.

Ha rebut diferents premis i accèssits entre els quals cal destacar: Ajudes a la Creació i a la Mobilitat Nacional i Internacional 2022/2023, Ajuntament de Madrid; Ajudes Promoció de l'Art, Suport a Creadors, Creació i Producció Artística 2022, Ministeri de Cultura i Esport; Contracte d'Investigació Ramón Acín 2021; Ajudes a la Creació en Arts Visuals de la Comunitat de Madrid 2021; Ajudes per a la investigació, creació i producció artística en el camp de les Arts Visuals 2020, Ministeri de Cultura i Esport; Premi Buitblanc 2019-2020, Cultura Contemporània Les Cigarreres, Alacant; Premi VISIBLES 2018, Certamen d'Art i Dona Centre Comarcal d'Humanitats Cardenal Gonzaga Sierra Nord, CCHSN, Comunitat de Madrid; Beca Antón a la Creació i Investigació Escultòrica 2017; Projecte premiat en la XX Convocatòria d'Ajudes a la Creació Visual Propostes 2016, Fons Assistencial i Cultural de VEGAP; Premi Adquisició XVII Certamen d'Arts Plàstiques Sala El Brocense, Diputació Provincial de Càceres; Premi adquisició IV Biennal Internacional d'Arts Plàstiques Ciutat d'Alcorcón, modalitat: escultura urbana; realització de projecte d'intervenció artística titulat "Codis Postals"; Primer premi Plaça de les Llibertats, concurs internacional d'idees per a l'ordenació i construcció d'un espai per a la llibertat a Sevilla, MGM Morales+Giles Arquitectes, en col·laboració amb Esther Pizarro i Hackitectura.net; Premi L'Ull Crític de Ràdio Nacional d'Espanya en la modalitat d'Arts Plàstiques; Premi Pàmpana d'Or en la LXI Exposició Nacional d'Arts Plàstiques de Valdepeñas en Ciutat Real; Finalista en el Premi d'Escultura Mariano Benlliure 2000 dels Premis Vila de Madrid i Segon Premi XXII Certamen Nacional d'Escultura de Caixa Madrid.

Ha exposat individualment en la Sala Diputació Provincial de Osca; Col·legi d'Arquitectes de Madrid (COAM), Sala Mercadal; Euskalduna Urban Hall, Bilbao; Centre Cultural Les Cigarreres, Alacant; Tabacalera, La Fragua, Ministeri de Cultura i Esport, Madrid; Tabacalera, La Fragua, Ministeri de Cultura i Esport, Madrid; Centre d'Escultura de Candás Museu Antón, Candás, Astúries; Fundació Metrópoli, Madrid; Museu Reial Casa de la Moneda, Segòvia; MataderoMadrid; Casa Àsia, Barcelona; Hospital Reial, Granada; Museu San Telmo, San Sebastià; Centre d'Art Tomás i Valiente, Sala A, (CEART), Fuenlabrada; Col·legi Oficial d'Arquitectes de Canàries COAC, Demarcació Las Palmas; Museu Barjola, Gijón; Galeria Antonio Prates, Lisboa, Portugal; Cercle de Belles Arts, Madrid; Galeria Raquel Ponce, Madrid; Galeria Ponce+Robles, Madrid; Galeria Manuel Ojeda, Las Palmas de Gran Canaria; Galeria Isabel Ignacio, Sevilla; Galeria Teresa Cuadrado, Valladolid; Galeria Espai Líquid, Gijón; Carmen de los Mártires, Diputació de Granada; Sala Saura, Diputació d'Osca, Osca; Gallery B, California State University, Long Beach, Estats Units; Casa de Velázquez, Madrid i Centre Municipal de les Arts, Alcorcón, Madrid.

Entre les seues últimes exposicions col·lectives figura la seua participació en Spain Arts & Science LAB in Belgium. Embassy of Spain; Institut Cervantes Cracòvia, Polònia; Laboral Centre d'Art i Creació Industrial, Gijón; I Biennal del Sud de Panamà; Edifici Miller, Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria; Biennal de Venècia d'Arquitectura, Pavelló d'Espanya, Venècia, Itàlia; Centre Cultural d'Espanya a Lima, Perú; Institut Cervantes i Acadèmia d'Espanya a Roma, Itàlia; Museu Oraziano- Palazzo Orsini, Licenza, Roma, Itàlia; XVIII Biennal de Cerveira, Portugal; Museu Universitari d'Alacant; Centre d'Art Dasto, Oviedo; Caixa de Madrid, Itinerant per Espanya; Acadèmia de San Fernando, Madrid; Galeria Raquel Ponce, Madrid; Centre Municipal de les Arts, Alcorcón, etc ...

En els últims anys ha treballat en intervencions en espais públics amb caràcter temporal i permanent: Convocatòria d'Intervencions Artístiques en Espais Públics de Barbastro, Projecte "La Cultura Llegada", Osca, Espanya; Parc Escultòric de la Dehesa Boyal, les Naus del Marqués, Àvila; Parc de Pradolongo, Madrid; Plaça del Poble, Alcobendas, Madrid; Palau d'Exposicions i Congressos, Mérida; West Lake Park, Hangzhou, Xina; Parc Casino de la Reina, Lavapiés, Madrid; San José de Ocoa, República Dominicana; Estació de metro d'Arganda del Rey, Madrid; Estació de metro de Fráncos Rodríguez, Madrid i Junta Municipal de Latina, Madrid.

Ha realitzat instal·lacions específiques per a diferents espais, entre elles cal destacar: "Space Debris :: Constel·lacions de residus", Euskalduna Urban Hall i Les Cigarreres Alacant; "#NiUnaMenos", Comarcal d'Humanitats Cardenal Gonzaga Sierra Nord, CCHSN, Madrid; "[MAFD] :: Mapping Active Fire Data", Tabacalera, La Fragua, Madrid, Centre d'Escultura de Candás Museu Antón, Astúries i Euskalduna Urban Hall; "Vitralls líquids" Can Prunera Museu Modernista, Sóller, Mallorca; "Liquid mapping :: connected to..", Euskalduna Urban Hall i Galeria Ponce + Robles, Madrid; "Digital Diamonds: Cloudscape" i "Blue Backbone: Datascape". Programa: Cities Art, Ecobox, Fundació Metrópoli, Alcobendas, Madrid; "Un jardí japonés: Topografies del buit", Projecte realitzat en el marc de l'Any dual Espanya-Japó 2013-2014, Itinerància: MataderoMadrid, Nau 16, Línia de programació: Gran Escala. Madrid; Casa Àsia, Pavelló la Purísima, Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau, Barcelona; Museu de San Telmo, San Sebastià; Museu Reial Casa de la Moneda, Segòvia i "Mapes de mobilitat. Patronant Madrid", Centre d'Art Tomás i Valiente (CEART), Fuenlabrada, Madrid, Espanya.

Destaca la seua col·laboració en Exposicions Universals amb grans instal·lacions: "Pell de Llum", Pavelló Bilbao Guggenheim ++, Shanghai World Expo Exhibition 2010, Xina i "Fòssils urbans", Disseny expositiu: GPD (General de Produccions i Disseny), Pavelló Acciona, Expo Zaragoza 2008, Espanya.

La seua obra està representada en diverses col·leccions com l'Acadèmia d'Espanya, Roma; Ajuntament de Valdepeñas, Ciutat Real; Casa de Velázquez, Madrid; Fundació Alberto Jiménez-Arellano Alonso, Valladolid; Fundació Astroc, València; Fundació Antonio Prates, Portugal; Institut Valencià d'Art Modern, IVAM, València; Ministeri d'Afers Exteriors, Madrid; Ministeri de Medi Ambient, Madrid i Col·lecció Caixa de Madrid, Madrid.

En l'àmbit acadèmic, ha dirigit el departament de Creació Artística i Teoria de les Arts en l'Escola Superior d'Art i Arquitectura de la Universitat Europea de Madrid durant els cursos acadèmics 2002-2005. Actualment compagina la seua activitat docent, com a catedràtica d'escultura, amb la investigació acadèmica, centrada aquesta fonamentalment en l'estudi de les interrelacions entre art, arquitectura, paisatge, espai urbà, dades i complexitat. Durant els anys 2020-24, pertany a l'Escola de Doctorat i Investigació (EDI) de la Universitat Europea de Madrid, en qualitat d'Investigadora Senior. Actualment, i des del 2025, està vinculada a la Facultat de Disseny i Tecnologies Creatives del Campus Creatiu de la Universitat Europea de Madrid, on dirigeix el Grup d'Investigació: Ecosistemes Creatius i BioDisseny Lab (EcoBD Lab). Té reconeguts quatre Sexennis d'Investigació per Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA).

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, entorn de l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou

sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous

de cada mes, de setembre de 2018 a maig de 2019.

José María Sánchez García (1975) es gradua en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM) en 2002, i en 2016 obté el títol de Doctor Arquitecte per la ETSAM amb la tesi doctoral 'El Caso Bath'. En l'actualitat, és Professor Titular de Projectes Arquitectònics en l'Escola d'Arquitectura de Madrid i ha sigut Professor Convidant en l'Acadèmia d'Arquitectura de Mendrisio, en la Universitat ETH de Zúric i en la IUAV de Venècia. En 2017 ha sigut nomenat Membre Honorífic del Royal Institute of British Architects (RIBA) International Fellowship. També va rebre la menció d'honor en el Premi d'Arquitectura Espanyola 2017, entre altres.

L'estudi José María Sánchez García neix en 2006 i actualment té seu a Madrid i a Suïssa, desenvolupant projectes públics guanyats en concursos d'arquitectura. L'estudi ha sigut guardonat amb premis d'àmbit nacional i internacional, com ara el Primer Premi BSI Swiss Architectural Award, Suïssa; Primer Premi AR+D Architecture Review Awards, Londres; Premi Architectural Record's Design Vanguard, Nova York; Primer Premi Bienal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme; Primer Premi Bienal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme i el Primer Premi d'Arquitectura Enor.

Els projectes han sigut publicats per nombroses revistes nacionals i internacionals indexades, com el Croquis, Arquitectura Viva, Casabella, Architectural Review, a+u, Detail, Oris, Azure, On Diseño, Architekture Aktueal, Rita, 2G o Summa.

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, entorn de l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous de cada mes, de setembre de 2018 a maig de 2019.

Llicenciat en Arquitectura, ha intervingut en diferents projectes de remodelacions d'espais públics, en restauració arquitectònica, enginyeria hidràulica i jardineria històrica, amb continguts i enfocaments mediambientals, patrimonials i culturals. En els últims anys ha iniciat estudis divulgatius en diferents camps, juntament amb exposicions de dibuix. Practica el gravat, la fotografia i la cal·ligrafia