Produeix: Ajuntament d'Alacant i Diputació d'Alacant
Comissariada: Rosa María Castells
Roda de premsa Per part de l'Ajuntament d'Alacant, assisteix a l'acte Daniel Simón, Regidor de Cultura. Per part de la Fundació Caixa Mediterrani, Matías Pérez Such, President de la Fundació.
L'exposició La revelació de la pintura... reuneix una selecció d'obres de distints artistes que tenen en comú el gust per la pintura. ¿És possible parlar de pintura en el segle XXI? ¿Parlar la pintura o de la pintura? La pintura mateixa pareix detenir-se en la frontera d'una superfície configurada per dos variables: la química i el gest. Les reaccions d'elements químics com els pigments de color, substàncies ligants i additius, volàtils o sòlids, sintètics o naturals, són la prova científica que la pintura existeix. La forma d'aplicar aquest compost colorit de consistència pastosa o líquida és el que conforma el gest i atrapa el temps, sempre fragmentat. Però serà la mirada (del pintor i de l'espectador) qui otorgue "sentit" al resultat. La pintura, eixa "superfície accidentada", potser d'intensitat dramàtica, es revela en aquesta exposició tan present en alguns quadres com absent en altres. Finestra per la qual penetrar en un món immaterial o mur texturizat on apreciar els plecs de la matèria. Oblit de l'objecte de la representació i encantament del text o de la textura. El pinzell imperceptible i certa sensació d'aquosa transparència. Artistes que a través de la pintura establiren una forma de mirar el món que ha condicionat la nostra contemporaneïtat. No és possible parlar de pintura espanyola sense Joan Hernández Pijuan o Jordi Teixidor ni Carlos León, Alfonso Albacete, José María Sicilia o Prudencio Irazábal. Per quan creiem que la pintura havia mort per sempre, arribaren José Manuel Ciria, Antonio Mesones, Sergio Barrera, Juan Olivares, Nico Munuera i Oliver Johnson per desmentir-ho. L'escuma dels dies, títol de la novel·la de Boris Vian i de l'escultura de Susy Gómez ens recorda eixe lloc imaginari on no estiguérem mai. La Col·lecció Fundació Caixa Mediterrani està composta per 213 obres d'art. Pintura, escultura, fotografia, vídeo, instal·lacions, tècniques digitals… que recorren l'obra de 126 artistes imprescindibles en el panorama espanyol contemporani, des de la transició democràtica fins als nostres dies. La Col·lecció està dipositada en el MACA per un període de cinc anys, gràcies al conveni subscrit per l'Ajuntament d'Alacant i l'Obra Social Caixa Mediterrani. Més informació en la nota completa.
La revelació de la pintura… reuneix una selecció d'obres de distints artistes que tenen en comú el gust per la pintura. ¿És possible parlar de pintura en el segle XXI? ¿Parlar la pintura o de la pintura? La pintura mateixa pareix detenir-se en la frontera d'una superfície configurada per dos variables. La química i el gest. Les reaccions d'elements químics com els pigments de color, substàncies ligants i additius, volàtils o sòlids, sintètics o naturals, són la prova científica que la pintura existeix. La forma d'aplicar aquest compost colorit de consistència pastosa o líquida és el que conforma el gest i atrapa el temps, sempre fragmentat. Però serà la mirada (del pintor i de l'espectador) qui otorgue "sentit" al resultat.La pintura, eixa "superfície accidentada", potser d'intensitat dramàtica, es revela en aquesta exposició tan present en alguns quadres com absent en altres. Finestra per la qual penetrar en un món immaterial o mur texturizat on apreciar els plecs de la matèria. Oblit de l'objecte de la representació i encantament del text o de la textura. El pinzell imperceptible i certa sensació d'aquosa transparència. Artistes que a través de la pintura establiren una forma de mirar el món que ha condicionat la nostra contemporaneïtat.
