• 38 quadres d'alguns dels grans representants d'esta corrent al voltant de l'obra del madrileño Juan Gris, de qui es mostraran dotze obres, entre elles l'oli Nature morte à la serviette (1924) que posseeix el MACA.

• Es tracta de la primera vegada que la Col·lecció Cubista de Telefónica es mostra en un museu d'art contemporani espanyol de caràcter públic, un fita en les seues itineràncies.

• L'exposició es completa amb el documental Juan Gris. Cubisme i modernitat, de José Luis López-Linares i varis tallers didàctics i activitats. Alacant, 30 de setembre de 2014.- No un, sinó molts cubismes són els que reuneix l'exposició "Col·lecció Cubista de Telefónica" amb 37 peces bellíssimes d'una qualitat excepcional i que des d'hui i fins al 11 de gener de 2015 podrà visitarse en el Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA).
A esta selecció de 37 obres que s'organitza al voltant de l'obra de Juan Gris, s'uneix l'oli sobre llenç Nature morte à la serviette (Naturalesa morta a la servilleta, 1924) que posseeix el MACA i que el col·leccionista Eusebi Sempere va adquirir amb enorme esforç econòmic a Madrid en 1977. Esta obra es conserva en la Col·lecció Art Segle XX del MACA i es va convertir en el primer Juan Gris exposat en una col·lecció pública espanyola.
La mostra, que reuneix part dels fons de la Col·lecció Cubista de Telefónica, s'articula en tres àmbits: l'obra de Juan Gris –11 peces excepcionals de l'artista madrileño–, la visió dels altres cubismes amb l'obra d'altres artistes contemporanis que van treballar a París (Gleizes, Metzinger, Marcoussis, Lhote, Valmier, María Blanchard...) i, tancant l'exposició, l'expansió internacional del moviment recollida en la presència d'artistes espanyols i llatinoamericans.
Es tracta de la primera vegada que la Col·lecció Cubista de Telefónica es mostra en un museu d'art contemporani espanyol de caràcter públic, un fita en les seues itineràncies. L'exposició es completa amb el documental Juan Gris. Cubisme i modernitat, de José Luis López-Linares i varis tallers didàctics i activitats.
Molts cubismes
La Col·lecció de Telefónica posa de relleu la diversitat de les propostes i tècniques cubistes desenvolupades al llarg del temps, perquè el Cubisme va ser més que una avantguarda: va ser el moviment artístic que va inaugurar la modernitat. No va haver-hi un sol cubisme sinó molts cubismes. Fundat a París a finals de la primera dècada del segle XX per Braque i Picasso, els seus límits temporals s'estenen més allà dels anys 20, quan altres artistes s'incorporen per a redefinir-lo. A través d'un revolucionari mode de pintar, el cubisme va canviar per sempre la forma de mirar la pintura: ara l'espectador ha de recórrer plans, línies i colors, disposats segons un ritme propi que obliga no sols a una contemplació sensorial, sinó també a un exercici intel·lectual de reconstrucció.

Ante tot el cubisme es basa en un intens treball de deconstrucció de la realitat, de renúncia a la perspectiva convencional, d'absència de detalls i de geometrització de les formes. La seua capacitat de transformació la va convertir en un llegat estètic que ha perdurat en el temps.
Juan Gris, el més pur dels cubistes
Juan Gris va desenvolupar una noció de pintura capaç de vertebrar amb gran coherència tota la seua trajectòria estètica i influir poderosament en la d'altres artistes, des de la seua època fins a hui. Es va sumar al moviment cubista quan ja estava fundat per a refundar-lo, creant un idioma plàstic universal relacionat amb el classicisme modern i amb l'abstracció denominat segon cubisme o cubisme sintètic. Juan Gris no parteix de la naturalesa per a anar a l'abstracte sinó de l'abstracte de la geometria i el pla de color per a anar a la realitat. Una nova definició del cubisme duta a terme entre 1916 i 1923 que otorga unitat al quadre, convertit ara en una verdadera arquitectura de formes i colors.
Per a Juan Gris, el cubisme no era un procediment pictòric sinó una estètica, un estat d'esperit que impregnava la seua visió de la modernitat. L'artista està representat en la Col·lecció Cubista de Telefónica en la diversitat i complexitat de la seua trajectòria. Des de les obres de la primera dècada del segle XX caracteritzades per la fragmentació de la imatge, el cromatisme contingut i la geometrització rigorosa de les formes fins a les seues obres dels anys 20, matisades de color, més líriques, més naturalistes que inclouen l'exterior, la vida orgànica i la corba. Juan Gris busca sempre el diàleg entre pintura i poesia. Inventor de les rimes plàstiques _una mena de metàfores estètiques-, els seus llenços amaguen jocs simbòlics, correlacions de formes i figures que otorguen plasticitat i sensualitat a les seues obres eternes.

El moviment cubista a París

Tradicionalment la història de l'art considera que el cubisme neix en 1907 i mor en 1914. Però en temps del cubisme, ser cubista era quelcom més complex i divers. A la primera avantguarda artística del segle es van sumar, a més de Picasso i Braque, els artistes més importants. Alguns van adoptar inicialment l'estètica cubista, cas de Picabia, Duchamp, Lipchitz, Leger, Gleizes o Metzinger, estos últims autors de Sobre el cubisme – Du cubisme-, un text de gran repercussió en el qual exposaven la seua teoria de la forma plana i les perspectives pluridimensionals. Altres s'incorporen més tard com Dufy, Derain, els Delaunay o María Blanchard que ho va fer per un breu però intens període en el qual va crear una sèrie de bodegons de gran puresa geomètrica. I entre ells, Guillaume Apollinaire redactant el text que serviria de fals manifest, Els pintors cubistes.
L'estudi de l'ambient parisenc entre 1914, data de l'inici de la Primera Guerra Mundial i 1924, any de publicació del Manifest Surrealista, ha demostrat la pervivència i desenvolupament de l'experiència cubista il·luminant una segona època tan fèrtil i "heroica" com la primera. Nous registres sempre al voltant de Juan Gris. Artistes que van treballar més allà del cubisme canònic afirmant les possibilitats plàstiques del color, apostant per les qualitats estètiques i comunicatives de la forma, otorgant sensació espacial i profunditat a les composicions..., paisatges i naturaleses mortes, que atrapen la nostra mirada.

Expansió internacional a Espanya i Llatinoamèrica

Varis artistes que van participar del cubisme van tindre un paper principal en la modernització de l'art llatinoamericà estenent geogràficament el moviment avantguardista: xarxes, creuaments, relacions personals i viatges que transporten i transformen el cubisme a un costat i a l'altre de l'Atlàntic. En l'uruguaià Rafael Barradas o en els argentins Pettoruti i Xul Solar, la impronta d'este moviment és evident. Les obres del brasiler do Rego Monteiro o de l'uruguaià Torres García parteixen del cubisme però apunten altres influències com el primitivisme. Novedosos són els caligrames del xilè Vicente Huidobro, unió de pintura i poesia al combinar imatge i text. Els espanyols Joaquín Peinado i Manuel Ángeles Ortiz van transformar i reinterpretar el llenguatge cubista amb la incorporació del paisatge en el cas d'este últim.