Fora de sèrie. Serigrafies d'Ibero-Suïssa en la col·lecció de la UPV
L'exposició titulada Fora de sèrie. Serigrafies d'Ibero-Suiza en la col·lecció de la UPV, produïda per la Universitat Politècnica de València, el Consorcio de Museos de la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament d'Alacant i comissariada per Antonio Alcaraz s'inaugura el 21 de gener de 2014.
Serigrafies de la Ibero-Suiza
La serigrafia Ibero-Suiza va ser fundada a València el 1963, i amb la incorporació de José Llopis Dasí, el taller es va especialitzar en la producció d'obra gràfica. La van desplaçar per a treballar en els seus tallers de Liria, convertint-se en els anys setanta en un dels tallers serigràfics més complets dels dedicats a l'estampació artística a Espanya.
El 1964 entren en contacte amb Toledo, Valdés i Solbes (Equipo Crónica) establint una fluïda relació. Tant Equipo Crónica, com posteriorment Equipo Realidad, van instal·lar en algun moment els seus estudis en el mateix espai que ocupava la Ibero-Suiza. Esta relació de proximitat i amistat, unida a l'afinitat política amb els artistes va fer que les col·laboracions foren contínues.
El 1972 es va realitzar la carpeta "Compositions" d'Equipo Crónica, editada per Gustavo Gili per a edicions La Cometa. Esta sèrie era la més important que havien realitzat fins a eixa data i a partir d'eixe moment la demanda de serigrafies artístiques es va incrementar fins a constituir el 80 % de la producció de l'empresa, els tallers de la qual es van traslladar a Liria el 1973 mantenint una oficina comercial a València. Eixe mateix any entra a formar part de l'empresa Paco López, qui la va dirigir junt a Ignacio Llopis, des de la mort de José Llopis el 1982, fins al tancament el 1998.
L'ampla nòmina d'autors als quals va prestar els seus serveis Ibero-Suiza resulta sorprenent. Noms fonamentals en la història de l'art espanyol de la segona meitat del segle XX, des de Renau i Tàpies, fins a Saura i l'Equipo Crónica, passant per Chillida, Arroyo, Torner, Zóbel, Sempere, Yturralde, Teixidor o l'Equipo Realidad, van passar per estos tallers que tanta importància van exercir en la consolidació i difusió d'un art vinculat amb les propostes abstractes del moment i amb les posicions més políticament compromeses existents en l'època.
La recent adquisició per part de la Universitat Politècnica de València d'un elevat nombre d'estampacions compostes per proves de taller i d'autor, així com d'obres que completaven l'edició comercial, constituïx l'eix de la present exposició. En la mateixa es recull una significativa part de la col·lecció que, des d'ara, completa els fons d'obra gràfica que la nostra Universitat ha anat acumulant des de la creació fa vàries dècades del Fons d'Art, un destacat fons patrimonial que, a través de treballs com els que ara són exhibits, està enriquint el seu valor i importància.
Exposició
Des de finals dels anys 60 fins a la dècada dels 90, els principals autors espanyols van treballar amb Íbero-Suiza. Eusebio Sempere va ser el primer d'ells en conéixer esta tècnica. Els artistes, amb un clar compromís antifranquista, van utilitzar la serigrafia, com a mitjà per a difondre tant les seues inquietuds ideològiques com el seu art.
Durant dècades, la família de José Llopis ha conservat part del material imprés, des d'estampes dedicades a proves numerades i firmades, cartells, proves de taller, de color i estampes incompletes que van quedar fora de l'edició. Material que hui ens permet entendre el procés de creació dels artistes i els tècnics del taller i que resulta de gran interés per a especialistes i investigadors de l'àmbit de l'obra gràfica contemporània.
La mostra que podrà visitar-se fins al 2 de març en la sala d'exposicions temporals està composta per 46 peces, dos d'elles del MACA. 44 serigrafies i 1 obra original. A més de material documental, cartes, dibuixos, pantalles, fotografies....i una selecció de cartells també estampats en serigrafia.
Serigrafies de la Ibero-Suiza
La serigrafia Ibero-Suiza va ser fundada a València el 1963, i amb la incorporació de José Llopis Dasí, el taller es va especialitzar en la producció d'obra gràfica. La van desplaçar per a treballar en els seus tallers de Liria, convertint-se en els anys setanta en un dels tallers serigràfics més complets dels dedicats a l'estampació artística a Espanya.
El 1964 entren en contacte amb Toledo, Valdés i Solbes (Equipo Crónica) establint una fluïda relació. Tant Equipo Crónica, com posteriorment Equipo Realidad, van instal·lar en algun moment els seus estudis en el mateix espai que ocupava la Ibero-Suiza. Esta relació de proximitat i amistat, unida a l'afinitat política amb els artistes va fer que les col·laboracions foren contínues.
El 1972 es va realitzar la carpeta "Compositions" d'Equipo Crónica, editada per Gustavo Gili per a edicions La Cometa. Esta sèrie era la més important que havien realitzat fins a eixa data i a partir d'eixe moment la demanda de serigrafies artístiques es va incrementar fins a constituir el 80 % de la producció de l'empresa, els tallers de la qual es van traslladar a Liria el 1973 mantenint una oficina comercial a València. Eixe mateix any entra a formar part de l'empresa Paco López, qui la va dirigir junt a Ignacio Llopis, des de la mort de José Llopis el 1982, fins al tancament el 1998.
L'ampla nòmina d'autors als quals va prestar els seus serveis Ibero-Suiza resulta sorprenent. Noms fonamentals en la història de l'art espanyol de la segona meitat del segle XX, des de Renau i Tàpies, fins a Saura i l'Equipo Crónica, passant per Chillida, Arroyo, Torner, Zóbel, Sempere, Yturralde, Teixidor o l'Equipo Realidad, van passar per estos tallers que tanta importància van exercir en la consolidació i difusió d'un art vinculat amb les propostes abstractes del moment i amb les posicions més políticament compromeses existents en l'època.
La recent adquisició per part de la Universitat Politècnica de València d'un elevat nombre d'estampacions compostes per proves de taller i d'autor, així com d'obres que completaven l'edició comercial, constituïx l'eix de la present exposició. En la mateixa es recull una significativa part de la col·lecció que, des d'ara, completa els fons d'obra gràfica que la nostra Universitat ha anat acumulant des de la creació fa vàries dècades del Fons d'Art, un destacat fons patrimonial que, a través de treballs com els que ara són exhibits, està enriquint el seu valor i importància.
Exposició
Des de finals dels anys 60 fins a la dècada dels 90, els principals autors espanyols van treballar amb Íbero-Suiza. Eusebio Sempere va ser el primer d'ells en conéixer esta tècnica. Els artistes, amb un clar compromís antifranquista, van utilitzar la serigrafia, com a mitjà per a difondre tant les seues inquietuds ideològiques com el seu art.
Durant dècades, la família de José Llopis ha conservat part del material imprés, des d'estampes dedicades a proves numerades i firmades, cartells, proves de taller, de color i estampes incompletes que van quedar fora de l'edició. Material que hui ens permet entendre el procés de creació dels artistes i els tècnics del taller i que resulta de gran interés per a especialistes i investigadors de l'àmbit de l'obra gràfica contemporània.
La mostra que podrà visitar-se fins al 2 de març en la sala d'exposicions temporals està composta per 46 peces, dos d'elles del MACA. 44 serigrafies i 1 obra original. A més de material documental, cartes, dibuixos, pantalles, fotografies....i una selecció de cartells també estampats en serigrafia.
NP-0012
Imagen
maca.comunicacion@alicante.es
