Madame Herbin competeix i dialoga amb altres dos dones representades per Julio González i Pablo Gargallo: La Montserrat i Alice Prim, Kikí de Montparnasse, sumant-se així a la modernitat compositiva de les primeres avantguardes.
Auguste Herbin (Quiévy (França), 1882 – París, 1960)
Fill d'una família d'obrers tèxtils, Auguste Herbin va nàixer a Quiévy, una xicoteta localitat pròxima a Cateau Cambrésis, el 29 d'abril de 1882. Gràcies a grans esforços econòmics familiars, el jove Herbin va poder ingressar en 1899 a l'Acadèmia de Belles Arts de Lille, però el seu primerenc i desperta interès per l'estela de la pintura impressionista li va fer entrar en conflicte amb professors i companys.
En 1901 s'estableix a París. La influència inicial de l'impressionisme i el postimpressionisme donarà pas a la seua implicació en el cubisme. En 1909 es trasllada als tallers de Bateau-Lavoir, on coneix a Picasso, a Gris i a Braque i participa en el naixement i primer desenvolupament del moviment cubista. El cubisme de Herbin va desarticular molt prompte les diferències entre el cubisme analític i cubisme sintètic, propiciant fórmules variables que van oscil·lar entre la traducció geomètrica dels motius i l'encontre entre el cubisme i l'abstracte, aspecte aquest últim en el qual Herbin va ser realment un pioner. En 1916, mentre es trobava mobilitzat a causa de la guerra, signa un contracte exclusiu amb Léonce Rosemberg. En 1921 l'obra cubista de Herbin es cotitzava més alta que la de Léger o Braque i, no obstant això, l'artista, per a vèncer certs moments d'impasse, va decidir donar un gir a la seua obra. Entre 1922 i 1926 va produir una de les més originals fórmules del nou realisme europeu. Després d'aquesta etapa, l'artista va reprendre, cap a 1925 o 1926, l'abstracció i en 1931 es converteix en un dels creadors del grup Abstraction-Création. En la segona postguerra, els joves creadors de l'Art Concret van reivindicar la influència de Herbin i en aquest àmbit, i portador d'un reconeixement poc usual, desenvoluparia el pintor la seua obra, superant fins i tot greus problemes de salut, fins a la seua mort, en 1960, als 78 anys. Entre 1911 i 1912, Auguste Herbin va pintar quatre retrats de Madame H … En ells, prenia com a model la seua aleshores companya i després esposa, Louise Bailleux. Però malgrat que s'aprecia cert paregut entre ells, les diferències fisiognòmiques confirmen que el pintor està tractant el retrat femení com a gènere i no tant com a plasmació d'una personalitat concreta.
El Portrait de Madame H., posseeix la qualitat de ser una síntesi de la diversitat mostrada pel pintor en els seus retrats femenins d'aquests anys. Herbin es mostra aliè tant a la identificació entre fons i figura pròpia del anomenat cubisme analític com a la concurrència aleatòria de plans colorejats pròpia del anomenat cubisme sintètic i, malgrat això, l'obra participa d'ambdós registres. Propiciant una potent gestualitat de la model representada, que es comunica àvidament amb l'espectador, Herbin homogeneïtza la relació entre fons i figura a través d'un semblant tractament plàstic. Tota la composició es troba pautada en un mateix registre que fa conviure la forma geomètrica amb pinzellades riques en cromatisme, traçades amb el mateix gest del pinzell i amb semblant intensitat en totes les seues aplicacions. Mitjançant aquest procediment, Herbin no geometritza un model natural, sinó que a través de la conjunció de formes prismàtiques sincopes fa aflorar la figura femenina i tots els elements que l'acompanyen.
Herbin va mantenir aparentment la visió tradicional que reprodueix la figura d'una dona en un interior acotada sobre una taula. Aparentment perquè, en realitat, tot el motiu figurat apareix construït mitjançant l'articulació de formes triangulars agudes i paral·lelograms irregulars en els quals la intensitat del color, en tintes planes, juga un paper especial en la definició de l'espai. L'obra per tant, més enllà de la seua evidència figurativa, posseeix una nítida concepció abstracta, mostrant-se, en conjunt, molt pròxim a l'elaborat per Gris també en 1912, sobretot per la confecció del llenç mitjançant l'articulació sistemàtica de plans diagonals que conflueixen amb altres plans verticals i horitzontals.
El pintor anticipa així un altre dels camins de l'estètica cubista, plantejat en alguns dels textos teòrics fundacionals del moviment, però en veritat no realitzats en pintura fins que les circumstàncies històriques de la modernitat van canviar substancialment. En dos Portrait de Madame H. realitzats en 1911 i 1912, Herbin va plantejar amb claredat el mode en què l'estètica cubista podia derivar en la consecució d'un nou classicisme. Herbin dedueix de la reducció en plans abstractes de l'figurat una nova arquitectura figurativa basada en la norma, la concentració i densificació de l'estructura compositiva. I el color. Una intensa presència del color en l'obra, característica que defineix igualment la figura representada.
