El color s'articula a través de dos sistemes fonamentals de mescla: el sostractiu i l'additiu. Encara que els dos partixen de la combinació de colors primaris, les seues lògiques són oposades. El sistema sostractiu—propi dels pigments i superfícies materials— absorbix llum fins a aproximar-se al negre; l'additiu —basat en la projecció lumínica— summa llum fins a produir blanc. Llindar cromàtic planteja un recorregut didàctic entre els dos sistemes mitjançant dos instal·lacions connectades que convertixen la percepció del color en una experiència directa, física i participativa.

La primera instal·lació explora el sistema sostractiu mitjançant una taula de llum interactiva. Sobre ella, el visitant pot superposar cercles translúcids de diferents diàmetres i observar com l'acumulació cromàtica modifica progressivament la llum, generant mescles cada vegada més denses i fosques. La peça convertix un principi òptic en una experiència intuïtiva i manipulable.

La segona instal·lació aborda el sistema additiu a través d'una projecció composta per tres focus de colors primaris. En travessar la llum, el cos del visitant fragmenta la seua ombra en diferents capes cromàtiques, revelant com cada font lumínica intervé en la construcció de la imatge. La instal·lació transforma l'espai en un camp d'experimentació on llum, color i moviment es relacionen en temps real.
 

Un projecte de mediació i art comunitari.

Històries de la Balsa és una mostra que recull els processos, descobriments i resultats d'aquest projecte desenvolupat juntament amb les veïnes i veïns del Raval Roig en l'espai de La Balsa, en les faldes del Benacantil.

El projecte proposa imaginar de forma col·lectiva les vides passades, presents i futures d'aquest lloc, a través de la imaginació compartida, la ficció especulativa i els recursos materials i immaterials del paisatge. Les accions realitzades, vinculades a artistes de la col·lecció del MACA com Carmen Calvo o Juana Francés, s'entrelacen amb memòries, relats i saberes de qui cuida i habita La Balsa.

La mostra reuneix materials d'arxiu institucional i comunitari, així com registres de converses i experiències que posen en valor aquest espai urbà sostingut per una intensa vida comunitaria.

Històries de la Balsa convida a mirar el territori des de la cura i l'escolta, i a repensar les relacions entre memòria, comunitat i espai públic.

Coordinació: Sergi Hernández i María Maraña (MA·PA estudio)

En esta ocasió ens centrarem en Gustavo Torner, la producció artística del qual és molt àmplia i diversa atenent a la pintura i l'escultura, però també a l'obra gràfica, l'escenografia, figurins de teatre i òpera, tapis, vidrieres, escultura pública, el disseny d'interiors i exposicions.

Plantegem una nova manera de relacionar-se amb el museu amb l'objectiu de consolidar i afavorir un enriquiment mutu i un intercanvi d'experiències.

Amb aquestes visites comentades i accions volem reflexionar sobre conceptes i idees que aniran sorgint al llarg de la visita, relacionant les obres de les col·leccions del MACA amb el seu context, d'una forma transversal, fent una anàlisi de la realitat actual i com els artistes representen les seues vivències creant una memòria col·lectiva a través de la gran diversitat de llenguatges contemporanis que han sorgit en el segle XX i XXI.

Per a adults inquiets. A càrrec d'Explicarte. Amb el suport del Consorci de Museus de la Generalitat

Imaginar el FUTUR amb SEMPERE

Venim de la sessió anterior, MutaPlantas, molt contentes amb la sensació d'haver descobert el concepte de "mits de futur", "Cansades ja de les mitologies passades, proposem una mitologia futura, per a somiar amb…" deiem en la relatoría anterior. I això ens va empényer a continuar en aquesta sessió amb aquesta idea, perquè parlar de futurs desitjables és una actitud proactiva cap al canvi, i si la fabulació de l'origen mítico de les coses ajuda a entendre el present, imaginar retroactivament el camí cap al futur des d'un mite creat dins de 500 anys, que mira al passat (el nostre present) i fabula míticament el seu present (el nostre futur)… ¡pot ser una eina molt poderosa de ficció especulativa!

–¿Però com ho fem? –ens vàrem dir.

La «sala dels espeills» i l'art cinètic

Aquesta sessió anava a ser especial, perquè coincidía amb el DIM – Dia Internacional dels Museus. I per a fer una sessió centrada en l'interior del museu decidírem en el seu dia que seria en la seua 3a planta, on reposen les escultures cinètiques d'Eusebio Sempere. "La sala dels espeills", deiem. Ja havíem parlat de l'òval que flota en el vestíbul del museu en la sessió d'Arborescentes, fabulant els seus reflexos canviants i la seua geometria de varetes repetides en l'espai. Així que en aquesta ocasió decidírem que els assistents crearien mits que miren al futur usant com a activador creatiu les qualitats de l'art cinètic. L'art cinètic o cinetisme, és una corrent artística que integra el moviment físic-espacial com a element compositiu: el moviment físic real de l'obra, el moviment de l'ull sobre la peça i el moviment físic de l'espectador fan que les obres es transformin, canvien la seua aparença i la seua relació amb l'espai. També usen la llum com a element plàstic, la transformen i usen per a crear efectes espacials i transformar l'espai de l'entorn, i el fenomen de la percepció òptica creant ritmes visuals, la superposició de formes geomètriques ambigües i la percepció lumínica dinàmica. A més, Eusebio Sempere guarda una relació amb el museu molt especial: la seua donació d'una col·lecció d'art contemporani va ser el detonant per a convertir l'antiga Casa de l'Assegurada en l'actual Museu d'Art Contemporani d'Alacant. Sempere quasi que va fer aparèixer el museu amb les obres que portava consigo, les va col·locar en un lloc i en torn a elles va créixer (amb reformes arquitectòniques i ampliacions posteriors) un Museu. Aquesta imatge del poder d'una obra d'art de no sols transformar l'espai circumdant, sinó crear-lo! era meravellosa, així que vàrem començar per ací!

En la sessió anterior d'Arborescents ens vam quedar amb les ganes de parlar de les xicotetes plantes que sorgeixen lliurement de fissures i racons difícils de «netejar». Tant ficus monumental i tan poc mala herba valenta ens va impulsar a dedicar la següent sessió a elles, a les ¡plantes V.I.P.! (very important plants). Us contem com ens ho vam muntar.

¿Per què són importants les plantes que creixen en les fissures de l'asfalt?

Les plantes que creixen en les fissures de l'asfalt en les ciutats no només són símbols de resistència biològica, sinó també agents clau dins dels nous enfocaments sobre biodiversitat urbana.

Per a repensar les plantes urbanes no com a «residus verds» sinó com a agents vius que reclamen el seu lloc, hem d'entendre que preservar allò salvatge no és només protegir boscos llunyans, sinó també respectar una fissura on brota vida.

Constitueixen laboratoris espontanis de vida i evolució. Són «zones de llibertat», on la vegetació creix sense intervenció humana directa.

Desempenyen un paper essencial com a microcorredors verds. Actuen com a connectors entre fragments d'hàbitats urbans dispersos, permetent el flux d'espècies —des d'insectes pol·linitzadors fins a microorganismes del sòl.

La biodiversitat urbana depén d'aquests espais no planificats. La biodiversitat que aporten aquestes plantes augmenta la resiliència ecològica.

«Plantes VIP» com a mediadores culturals i socials: Una lectura nova d'aquestes plantes és entendre-les com a mediadores culturals i socials. La seua presència desafia la narrativa tradicional del control humà sobre la natura urbana i planteja una estètica del desordre que convida a repensar el disseny de les ciutats. En lloc d'erradicar aquestes manifestacions espontànies, podríem integrar-les en un nou model d'urbanisme que accepte allò no planificat, fomentant una relació més flexible i ètica entre allò construït i allò viu. Aquest enfocament pot connectar-se amb conceptes recents com el dret a allò salvatge en la ciutat.

En esta ocasió ens centrarem en Víctor Vasarely. Artista considerat com el pare de l'Op Art.

Plantegem una nova manera de relacionar-se amb el museu amb l'objectiu de consolidar i afavorir un enriquiment mutu i un intercanvi d'experiències.

Amb aquestes visites comentades i accions volem reflexionar sobre conceptes i idees que aniran sorgint al llarg de la visita, relacionant les obres de les col·leccions del MACA amb el seu context, de forma transversal, fent una anàlisi de la realitat actual i com els artistes representen les seues vivències creant una memòria col·lectiva a través de la gran diversitat de llenguatges contemporanis que han sorgit en els segles XX i XXI.

Per a adults inquiets. A càrrec d'Explicarte. Amb el suport del Consorci de Museus de la Generalitat.

En esta ocasió ens centrarem en Alexander Calder. Enginyer i escultor estatunidenc, creador dels innovadors mòbils o xupí (joguets mòbils penjants), que acabarien per ser el germen de l'escultura cinètica.

Plantegem una nova manera de relacionar-se amb el museu amb l'objectiu de consolidar i afavorir un enriquiment mutu i un intercanvi d'experiències.

Amb aquestes visites comentades i accions volem reflexionar sobre conceptes i idees que aniran sorgint al llarg de la visita, relacionant les obres de les col·leccions del MACA amb el seu context, d'una forma transversal, fent una anàlisi de la realitat actual i com els artistes representen les seues vivències creant una memòria col·lectiva a través de la gran diversitat de llenguatges contemporanis que han sorgit en el segle XX i XXI.

Per a adults inquiets. A càrrec d'Explicarte. Amb el suport del Consorci de Museus de la Generalitat.

Alacant compta amb 36 exemplars de ficus monumentals considerats part del seu patrimoni. Són monuments vius que ens deixen asombrats amb les seues majestuoses copes i impressionants columnes fetes d'arrel.

En aquesta sessió del Mitolatori reivindicam el patrimoni arbori de la ciutat, ho posem en valor a través de la invenció de mits contemporanis i de jocs performatius que construïxen vivències i desperten l'amor per estos sers màgics que conviuen amb nosaltres. ¿Creem una ruta arborescent?.

El grup farà una sessió especial amb el nom "Paraules sense barreres".

El grup Paraules Majors, un projecte de mediació entre el museu i persones majors de 60 anys, ens presenta aquesta proposta inclusiva i creativa que combina allò poètic, allò visual i allò plàstic. La sessió començarà amb una taula oberta de reflexió sobre l'accessibilitat dels museus per a tota classe de col·lectius, obrint un diàleg que invite a repensar els espais culturals com a entorns veritablement inclusius. Posteriorment, es desenvoluparà un taller creatiu en el qual, inspirats per les col·leccions del MACA, els participants escriuran textos, realitzaran fotografies, vídeos u obres plàstiques que representen les seues visions i experiències sobre els museus i l'accessibilitat.

Coordinació i mediació: Juan Diego Cerdá.

Activitat divulgativa d'escolta i de posada en valor de la programació del museu en relació a l'art sonor. Es coneixerà la vinculació de Sempere amb compositors de la seua època, es coneixeran obres i propostes del MACA relacionades amb el so i es visitarà el patrimoni de l'entorn pròxim al museu i que defineix el seu paisatge sonor.

Activitat coordinada per Carlos Izquierdo, compositor i artista sonor que desenvolupa propostes i investigacions que ressalta la importància de l'escolta en l'art.

El pas implica certa exigència física, es recomana calçat còmode i no és recomanable per a persones amb vèrtigo.