Replicant. Cía OgmiA

Submitted by brandcode_deweloper on
MACA en directe. DIM 2025

A càrrec de la Cía Ogmia "Replicant" Coordina: OtraDanza

Actuació que transcendeix la dansa contemporània per a reflexionar sobre el cos en moviment.

El món està governat per una voluntat incansable i incandescent que ens converteix en màquines de desig. Desitgem sense cessar i, després de la satisfacció d'un anhel, sorgeix un altre que exigeix ser complert. Aquesta dinàmica ens arrossega sense treva entre dos pols inevitables: el sofriment i l'avorriment.

En aquest vaivé, la búsqueda de la llibertat es presenta com un desafiament, ja que el lliure albir sempre estarà condicionat pel desig.

Replicant explora la intersecció entre la dansa, l'existencialisme i el transhumanisme. L'obra indaga en la condició humana, la llibertat i l'autodeterminació, utilitzant el cos en moviment com a mitjà d'expressió. També busca oferir una mirada personal sobre l'esperit, la vida i la consciència individual, així com examinar el conflicte moral en la construcció de l'ésser.

¿Són la llibertat i l'autodeterminació condicions essencials per a definir allò humà?

ACTI-0438
Imagen
Alt text
13:00 hores
30 minuts
3ª planta

JO SÓC (AQUÍ). Aurora Bauzà & Pere Jou

Submitted by brandcode_deweloper on
MACA en directe

Creació i direcció: Aurora Bauzà & Pere Jou Interpretació i composició musical: Aurora Bauzà & Pere Jou

Ull extern: Alessandro Sciarroni

Producció: Ariadna Miquel i Management: Art Republic

Aurora Bauzà i Pere Jou són compositors, creadors i intèrprets a l'avantguarda de les arts escèniques. La seua investigació principal gira entorn de la veu humana i les seues intrincades connexions amb el cos, el moviment, l'espai, l'escenari i la llum. Les seues composicions van més allà dels límits tradicionals dels gèneres artístics, tractant la música com una entitat multidimensional amb qualitats físiques, escèniques, visuals, dramatúrgiques, expressives i poètiques. El seu enfocament artístic únic implica una pràctica física i de moviment que descompon el moviment resonant del so (cant) del moviment visual, creant una interacció distintiva. La coreografia, vista a través d'una lent acústica, es fusiona de manera fluïda amb la composició musical, conformant l'essència i l'estructura dramatúrgica del seu treball interdisciplinari.

I AM (T)HERE és una obra escènica i musical que explora la relació entre el cos i la veu. A través de la repetició obstinada d'una melodia vocal, i acompanyat per una atmosfera electrònica, l'intèrpret/cantant es mou en busca d'un cos emancipat de la veu, trencant amb la tradició musical clàssica en la qual el cos està silenciat i subordinat al discurs vocal. I AM (T)HERE busca un llenguatge físic i vocal que planteja noves formes d'interacció entre el cos i la veu. Un llenguatge interdisciplinari, híbrid i transversal que construeix una semàntica pròpia dins de la relació cos/veu i que no jerarquitza entre disciplines de les arts vives com el moviment i el so. La peça encarna un cos atrapat entre dues dinàmiques diferents, la veu i el moviment, que evolucionen en direccions oposades, creant un cos en tensió, un subjecte en conflicte amb la seua pròpia identitat.

ACTI-0422
Imagen
Guillem-Pacheco-I-AM-THERE-1-.jpg
18:30 hores
25 minuts
3ª planta

Ara-ací home. Andrés Corchero

Submitted by brandcode_deweloper on
MACA en directe

Now-here man és un sol que naix del desig de ballar a partir de cançons que, per alguna raó que no sé explicar, evoquen records, desperten emocions o estimulen el meu cervell i el meu cos. Cançons que em fan riure, plorar, pensar, emocionar-me... Cançons, moltes d'elles conegudes i que, per si soles ja transmeten emoció. Amb now-here man intente, durant els minuts que dura cada cançó, unir i commoguer aquells que les escolten mentre observen el meu cos existint en moviment. em va ocórrer després d'escoltar la cançó Nowhere man de The Beatles. Aquesta combinació de "ara i ací" em dona la possibilitat de ballar cada dia en un lloc distint i decidir també quina cançó o cançons usaré en cada moment i lloc. Això em permet també que la durada de l'espectacle siga flexible.

Així mateix, now-here man és un tipus d'espectacle que puc construir en el lloc en el que el realitze, combinant elements decidits prèviament, amb altres que depenen del lloc escollit per a realitzar l'actuació. L'espai d'actuació determina en gran mesura la composició final, convertint-se la peça, en aquest cas concret, en un site specific.

ACTI-0396
Imagen
nowheremen_14.jpg
12:00 hores
40 minuts
Planta 0

Tarant Aleatori. La Chachi

Submitted by brandcode_deweloper on
MACA en directe

Dos dones mengen pipas en un parc, o en la porta d'una casa, o en un pati. Compartixen un espai comú, una conversa, intimitat del silenci. El Taranto procedix de la zona minera d'Almeria. En origen és un cante primitiu, senzill, sec, sense guitarra, que va nàixer de la necessitat de cantar per lliure.

En aquesta peça d'investigació escènica hi ha una nuesa que ens acompanya i amb la qual experimentem. Respectant l'estructura de tablao tradicional, investigem com l'encontre entre el ball i el cante pot donar pas a l'aleatori per a transformar-se. Sense buscar quelcom concret apareix la gestualitat irreverent, l'humor, l'azarós. El ball i el cante es modifiquen sense trencar-se del tot i el que succeïx ho integrem, com en la vida, per a seguir ballant.

Produïx: Consorci de Museus de la Generalitat

Fitxa artística

Concepte, direcció escènica i musical, vestuari, escenografia i intèrpret: Mª del Mar Suárez La Chachi

Cante i intèrpret: Lola Dolores

Ull extern: Jana Pacheco

Disseny gràfic: Carmen Moreno

Audiovisual: Martín de Arriba i Yolanda Montiel.

Gestors laborals: Metaescènicas

Assistència en distribució: Luisa Hedo

ACTI-0389
Imagen
WhatsApp-Image-2024-10-28-at-13.46.42-11.jpeg
19:00 hores
35 minuts
Planta 2ª

Precària . Irene García

Submitted by brandcode_deweloper on
MACA en directe

Precaria és una performance, un site specific, un monòleg dançat o un ball molt parlat. Part d'un procés d'investigació empírica, de reflexió i de recopilació d'experiències al voltant de què suposa ser artista

en en aquest país i com a través de l'humor l'artista ha aconseguit travessar la precarietat, apropiar-se de les seues dificultats i convertir-les

en matèria de creació.

L'obra visibilitza i posa sobre la palestra qüestions sobre el reconeixement de les arts, la impossibilitat de viure de l'art i la dificultat per arribar a final de mes.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció i Interpretació: Irene García

Tècnica: Sergi Cerdan

Producció: Rita Stivala

Suport dramatúrgic: Oriol López

Audiovisual: Tristán Pérez

ACTI-0379
Imagen
Precaria_31.jpg
19:00 hores
Biblioteca

Elogi de la fissura. Lorena Nogal

Submitted by brandcode_deweloper on
MACA en directe

Guanyadora del Premi Talía 2024 a millor intèrpret femenina.

Un passatge on abraçar les mutacions i el procés de canvi. Un lloc intermedi en busca d'una nova versió de un mateix.

Esta peça és un manifest sobre el que es construïx des de l'obscuritat, des de la dubta, en la grieta que no ensenya sinó que suggereix.

Un treball que descansa en el lloc de trànsit.

En busca de la bellesa que emergeix de l'acceptació de l'imperfecte, de l'asimetria, de l'irregular, i del soroll i tràfic que es diposita en un cos flac, vulnerable i desestructurat.

L'artista

Nascuda a Barcelona en 1984. Lorena Noguera es forma com a ballarina en l'Institut del Teatre de Barcelona, on es gradua en 2005, i en la companyia IT Dansa, on treballa el repertori de coreògrafs de prestigi internacional com Ohad Naharin, Jirí Kilyán, Stijn Celis i Nacho Duato entre altres.

Des de fa més de 10 anys forma part activa de l'equip artístic de La Veronal, treballant junt a Marcos Morau com a assistent en la coreografia i ballarina, treballant tant en les coreografies pròpies de la companyia com en les creacions externes: The Royal Danish Ballet, Beijing dance Teather, Göteborgsoperans danskompani, National dance compañero Wales, Companyia Nacional de Dansa, Scapino Ballet, Carte Blanche, Norrdans, Skanes Dansteater ...

También ha treballat amb altres companyies reconegudes com Gelabert-Azzopardi, Lanònima imperial i Companyia de dansa Plan B. A més, com a coreògrafa ha creat els seus propis treballs amb els quals ha obtingut premis en certàmens coreogràfics nacionals. Entre els diversos reconeixements que ha rebut, va ser guardonada com a millor intèrpret femenina en els Premis de la Crítica de Catalunya 2016.

En 2018, junt a diversos companys de promoció de l'Institut del Teatre, va posar en marxa el projecte denominat HOTEL col·lectiu escènic. Es tracta d'una nova companyia de dansa que neix amb la voluntat de construir creuaments que permeten habitar l'imaginari i el món d'altres artistes. Per a això, conviden artistes de diferents disciplines escèniques a crear i dirigir-los. La formació es va estrenar en juny de 2018 amb dos peces breus en la Sala Hiroshima.

ACTI-0363
Imagen
EL_ELOGIO_DE_LA_FISURA16.jpg
18:30 hores
Planta 3ª

Sobre blanc. Daniel Abreu

Submitted by brandcode_deweloper on
MACA en directe

«Este treball que ací present és una intervenció en l'espai a partir de les idees que treballe per a les obres escèniques. Un cos contingut, gestual i al mateix temps buit, són els primers passos que m'acerquen a aquesta proposta. Ballar i crear un paisatge en equilibri amb el que sóc i el que l'espai dóna. Al cap i a la fi és relacionar-nos amb el buit, i veure què pot donar».

Daniel Abreu

Ballador i coreògraf, naix en l'illa de Tenerife on comença la seua curiositat i interés pel moviment físic i l'expressió escènica. A més, durant la seua formació artística es llicencia en Psicologia, la qual ha estat molt present en els seus treballs coreogràfics a través d'una cuidada simbologia poètica.

Com a intèrpret, ha desenvolupat el seu treball en diferents companyies i col·lectius de dansa i teatre del panorama nacional com Provisional Danza i Matarile Teatro, i com a creador, atesora una dilatada trajectòria creativa dibuixada per més de seixanta produccions, que han pogut veure's en més de 40 països, on han sigut reconegudes per crítica, públic i diversos galardons, situant-la en una de les més destacades agrupacions de l'actualitat dancística fa anys.

El seu projecte de companyia sorgeix quasi imperceptiblement en l'any 2004, sent el volum de creacions i de col·laboracions el que donaren lloc al concepte del que hui coneixem com Cía. Daniel Abreu.

Com a conseqüència de tot aquest treball creatiu, Daniel Abreu ha sigut convidat a impartir diferents tallers i cursos, en els quals comparteix la seua visió creativa i d'eines tècniques corporals i d'expressió.

En l'any 2018 és nomenat director artístic de Lava Compañía de Danza, resident en l'Auditori de Tenerife, per a qui crea l'obra guardonada Abisal.

Paral·lelament continua pròxim a altres realitats creatives, com la de dirigir projectes per a altres agrupacions i creadors com Fattoria Vittadini, Zagreb Dance Company, la Companyia Nòmades, 10 & 10 Danza, Proyecto Titoyaya i Teatre Tanca Zawirowania, entre altres.

En l'any 2011 entra a formar part del prestigiós grup d'artistes que conformen el programa europeu Modul Dance.

Entre el reconeixement collat al llarg de la seua trajectòria destaquen el Premi Nacional de Dansa 2014 en la categoria de creació, atorgat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport; el Premi a la Millor Direcció en l'INDIFESTIVAL de Santander 2010; el Premi del Jurat a la Coreografia en el XVIII Certamen Coreogràfic de Madrid (2005); el Premi Fundació AISGE a un ballador sobresalent, per a assistir a l'American Dance Festival (2005) rebut en el marc del XVIII Certamen Coreogràfic de Madrid (2005) i la menció com a Ballador més Destacat del IV Certamen Coreogràfic de Maspalomas (1999).

En l'any 2018, la seua obra La Desnudez rep el Premi Max a la Millor Coreografia, Millor Espectacle de Dansa i Millor Intèrpret Masculí de Dansa, i en l'any 2019, la seua obra Abisal rep el Premi Rèplica al Millor Espectacle de Dansa, Millor Banda Sonora i Millor Vestuari per a Leo Martínez.

En l'any 2015 és nomenat Fill Predilecte per l'Il·lustre Ajuntament de la Matança de Acentejo (Tenerife).

Produeix: Consorci de Museus de la Generalitat

Organitza: Abril en Danza i MACA.

ACTI-0346
Imagen
Julio_Falero_2-1000x667-1.jpg
19:00 hores
Planta 0

Soc Fusta. ELELEI

Submitted by brandcode_deweloper on
MACA en directe

ELELEI neix en 2019 de la col·laboració entre Sabrina Gargano (Barletta, Itàlia) i Rafa Jagat (València), unint-los la idea de poder juntar els seus propis recorreguts de dansa i teatre, per a unir-los com a llenguatge disciplinar.

Motivats per a contar històries, per a preguntar-se el per què de les coses, i perquè pogueren ser assimilades pel públic neix en 2020 el seu primer treball A CIEGAS, guanyant el primer premi del festival MAIS IMAGINARIUS de Portugal en 2021 i el PREMI DEL PÚBLIC en la 35 International Choreographic Competition Hannover 2021. Actualment en gira.

A més de A CIEGAS, en gener de 2021 creen el film de teatre físic MAY YOU LISTEN? pertanyent a la formació de la companyia jove de Jasmin Vardimon JV2 a Anglaterra i estrenat en maig 2021. En maig 2022 estrenen MARATHON a Sadlers Wells, Londres, com a col·laboració novament de la companyia JV2 de Jasmin Vardimon.

SOY MADERA va ser estrenada el 26 de maig 2022 en el festival MAIS IMAGINARIUS de Santa María da Feira, Portugal.

SABRINA GARGANO

Artista de dansa independent. Després de completar el Curs de Desenvolupament Professional Jasmin Vardimon JV2 en 2014, Sabrina va actuar al Regne Unit i a l'estranger. Va col·laborar amb PanicLab Dance Theatre (Regne Unit), Gregory Maqoma per a Companhia Instàvel (Portugal), Tom Dale (Regne Unit) Company Idem (Suïssa), Ciemulator Dance Theatre (Suïssa), Beatrice Allegranti Dance Theatre (Regne Unit), Fuora Dance Project (Regne Unit), Victoria Fox per a // Tribe (Regne Unit), Mafalda Deville per a Companhia Instavel (Portugal), Becky Namgauds i Jasmin Vardimon (Regne Unit), interpretant el paper

principal de Pinocchio.

També col·labora amb Verena Schneider, el seu dúo va ser interpretat a Itàlia, Londres i Irlanda del Nord. Coreografia per a la companyia juvenil a The Point, Pera University, Lincoln University. Ensenya al Regne Unit i Europa. També és docent de la companyia Jasmin Vardimon i líder del programa per a JV2 2019-20 i 2020-21. Dirigeix i coreografia MAY YOU LISTEN? per a la companyia JV2 de Jasmin Vardimon en 2021. Forma part del repartiment de la creació de Jasmin Vardimon ALICE estrenada en agost 2022.

RAFA JAGAT

Actor, ballador, director i dramaturg. Es va formar durant cinc anys en art dramàtic i dos anys més en teatre físic. Tot aquest temps d'aprenentatge ho combina amb classes de diferents disciplines dins del llenguatge del

moviment. Crea la seua pròpia companyia Jagat Mata, amb 6 espectacles de teatre físic des de 2008. A més de totes les seues creacions, balla per a la companyia Mey Lin Bisogno durant 4 anys, per a la companyia de dansa Omos Uno altres 4 anys i crea un dúo per a carrer amb Candelaria Antelo.

També treballa amb David Zambrano un mes en el projecte d'improvisació "Two songs for two humans". És cofundador de EXIN, que organitza tallers relacionats amb el moviment a tota Europa. Dóna classes per a balladores i actors a Espanya i Europa. Des de 2020 col·labora com a director i dramaturg amb companyies de circ a Barcelona com (Som Noise, Encuentros i Papaya).

ACTI-0339
Imagen
RLR_562120220423.jpg
18:30 hores

Sempere

Submitted by brandcode_deweloper on
Premi IVC a les Arts Escèniques Valencianes al millor espectacle de Dansa 2024

Moviment, llum, vibració i dinamisme són punts clau en l'obra d'Eusebi Sempere, figura referent en la configuració de la modernitat artística del país en la segona meitat del segle XX. Com a proposta del Museu d'Art Contemporani d'Alacant per a commemorar el centenari del seu naixement, Asun Noales explora de manera meticulosa i delicada la tridimensionalitat dels cossos en l'espai, l'ús de la llum i la recerca d'un treball cinètic i òpticament seductor per a la plàstica escènica. El volum, la plasticitat, la repetició, el ritme, la musicalitat i la poesia tenen cabuda en aquest viatge abstracte i dançat que travessa l'obra de Sempere com una partitura de moviment, usant-la com a punt de partida per a la composició de les escenes.

Companyia: OtraDanza

Produeix: Teatro Principal de Alacant, MACA – Ajuntament d'Alacant, OtraDanza

Direcció i coreografia: Asun Noales

Assistent de coreografia: Federica Fasano

Composició musical i interpretació: Jorge Da Rocha

Espai escènic: Luis Crespo

Il·luminació: Joaquín Hernández

Construcció d'escenografia: Background Producciones

Vestuari: Ana Estéban

Tècnics d'il·luminació i so: Visisonor

Producció executiva: Amadeo Vañó – Cámara Blanca

Gestió i administració: Begoña Noales – Decoa

Intèrprets: Asun Noales, Federica Fasano, Rosanna Freda, Salvador Rocher, Marta Santacatalina, Eila Valls, Aaron Vázquez, Diana Huertas.

ACTI-0331
Imagen
469088681_18304800889202695_197501853783555067_n.jpg
19:00 hores
90 minuts
Teatre Principal

Sinapsis, Dansa Inclusiva i Arts Performatives

Submitted by brandcode_deweloper on

El projecte Sinapsis, Dansa Inclusiva i Arts Performatives, és una iniciativa de l'Associació Ruedapies Dansa Inclusiva, dirigit per Marisa Brugarolas juntament amb Alicia Esteve i Luis Martínez, i impulsat per la Regidoria de Cultura d'Alacant, Les Cigarreres i MACA amb el suport del programa Art for Change de Fundació "la Caixa".

Sinapsis és un projecte artístic-educatiu, inclusiu i participatiu destinat a persones amb i sense diversitat funcional majors de 18 anys per a crear un espai de diàleg entre la cultura contemporània i les vivències personals i grupals dels participants.

A través de tallers de moviment expressiu, dansa i acció performativa interdisciplinària, els participants s'aproparan al coneixement actiu de les seues capacitats expressives, utilitzant estratègies participatives en les quals es convertiran en agents actius del seu propi coneixement. La transformació personal i grupal buscada vindrà al situar el seu moviment personalitzat i expressió artística, en espais reals i imaginaris que dialoguen amb la seua percepció del món, amb l'art, amb el seu espai interior, exterior i amb el propi grup. Amb tot el material generat es crearà una obra singular performativa sorgida de l'apropiació de l'obra d'art i valoració de la seua vivència i expressió per mitjà del cos i el moviment. Aquest diàleg grupal es generarà a través del llenguatge interdisciplinari en el qual intervendran la dansa contemporània com a moviment expressiu, el gest, les arts visuals i la música.

En aquesta activitat de creació participativa, interdisciplinària i inclusiva les persones amb diversitat funcional seran els agents creadors, i no mers reproductors d'una cultura donada, promovent, d'aquesta manera, una transformació social, empoderadora i perdurable en el temps.

Els tallers, mostres i acte de clausura es realitzaran en el Centre Cultural de Les Cigarreres i en el MACA del 14 de febrer al 10 de juny.

Els professionals

Un equip de professionals en aquestes àrees s'encarregarà de guiar els tallers i les mostres interdisciplinàries obertes al públic, en la qual participaran persones amb i sense diversitat: Marisa Brugarolas, directora artística i docent del projecte Sinápsis, és coreògrafa, docent i investigadora de processos inclusius interdisciplinaris i pedagògics. Directora de Ruedapies Dansa Inclusiva, des de l'any 2005, on ha dirigit una àmplia creació coreogràfica associada a projectes artístics i formatius. És doctora en arts i premi extraordinari per la Universitat Politècnica de València, amb la tesi El cos plural. Dansa integrada en la inclusió. Una renovació de la mirada. Màster en Arts Interdisciplinars, San Francisco State University, becada per la fundació Fulbrigth. Graduada en Arts Integrades i especialista en Moviment Somàtic en Moving On Center, Oakland, California. Llicenciada en Art Dramàtic en Escola Superior d'Art Dramàtic de Múrcia.

La seua labor combina la investigació pedagògica i la creació escènica, participant en festivals i espais per a l'art i l'escena contemporànies a Espanya, Estats Units, Itàlia, Holanda, Costa Rica i El Salvador. Directora del projecte de dansa inclusiva Corpo in Divenire, en la Reial Acadèmia d'Espanya a Roma. Ha col·laborat en la implementació del currículum inclusiu del Màster de Dansa de la universitat Nacional de Costa Rica i en el Conservatori Superior de Dansa d'Alacant. Ponent en múltiples congressos i seminaris com les IX Jornades sobre Inclusió Social i Educació en les Arts Escèniques INAEM. En el 2019 rep el premi del II Congrés Internacional d'Art i Diversitat en reconeixement per la trajectòria i labor en les Arts i la diversitat.

Actualment combina la seua labor artística en Ruedapies amb la docència com a especialista en Dansa i diversitat funcional en el grau de Pedagogia de la Dansa en el Conservatori Superior de dansa d'Alacant, al mateix temps que és membre investigador del grup RediArt XXI, de la Universitat Carlos III de Madrid.

Alicia Esteve, docent del projecte Sinapsis, llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i becada amb les beques Erasmus i Leonardo a Venècia, Itàlia, on té l'oportunitat de perfeccionar els seus estudis artístics d'Anatomia. Participa en nombroses exposicions de pintura individuals i col·lectives, en diverses ciutats espanyoles i de l'estranger, com Venècia, Nova York o Miami, obtenint diversos premis i reconeixements. En 2021 finalitza els seus estudis de Pedagogia de Dansa Contemporània en el Conservatori Superior de Dansa d'Alacant. Des de fa uns anys ha dirigit els seus passos professionals cap a l'ensenyament i pràctica del Yoga, realitzant un professorat en l'escola internacional ETY Viniyoga. El seu creixent interès sobre l'anatomia, la introspecció i l'expressió artística, li ha portat al món de la Dansa Contemporània i actualment compagina l'ensenyament de la Pintura, amb la del Yoga i la Dansa Contemporània en diversos centres.

Luis Martínez, docent del projecte Sinapsis, es forma com a ballador de Ballet Clàssic en el Conservatori Professional de Dansa de Novelda i posteriorment realitza els estudis Superiors en Pedagogia de la Dansa estil Contemporani en el Conservatori Superior de Dansa d'Alacant, ampliant els seus coneixements acadèmics amb beca Erasmus en l'Escola Superior de Dança de Lisboa. Paral·lelament es forma en Teatre de la mà de la Cia. Carasses en la qual és membre permanent des de 2008. Per la seua labor en la companyia ha estat guardonat com a millor actor principal i de repartiment en diferents certàmens a nivell nacional. Les seues inquietuds artístiques el porten a involucrar-se en la investigació de les arts escèniques, amb la intenció d'aportar nous territoris en el camp de la dansa, adentrarse en senderes com les de la investigació pedagògica, la inclusió a través de l'art o la diversitat i per tant de les disciplines artístiques en general, tenint en compte l'ambigüitat i multidisciplinarietat dels processos creatius en els quals hui dia, està submergida la nostra societat.

[gallery link="file" ids="36664,36667,36670"]

ACTI-0301
Imagen
44.jpg