Es tracta d'una pintura sobre cartó que Roberta González va regalar a Eusebio Sempere en prova de la seua gran amistat, juntament amb la Montserrat criant nº 2, dos escultures i prop de trenta dibuixos de Julio González, tal com el propi Sempere va declarar el 1976. El conjunt d'obres de l'artista en la col·lecció constituïx un dels testimonis més singulars del vincle afectiu i intel·lectual que va unir l'artista alacantí amb la família González.

Nature morte és un senzill bodegó executat al voltant dels anys vint i resolt mitjançant plans pictòrics que revelen la influència del cubisme i les corrents constructivistes del moment. Sobre el pla d'una taula inclinada, i damunt d'un drap blanc, es disposen una botella negra, una barra de pa i una gerra de ceràmica pintada. La paleta s'articula al voltant de colors terra, sienes i blancs, amb la botella negra actuant com a element vertical que ancora i organitza la composició.

L'obra pertany a la faceta menys coneguda de Julio González, la de pintor, eclipsada per la seua revolucionària aportació a l'escultura en ferro. No obstant això, peces com aquesta permeten rastrejar la sòlida formació pictòrica que l'artista barcelonès va adquirir en els seus primers anys a París, on va freqüentar els cercles d'avantguarda i va cultivar una estreta amistat amb Pablo Picasso. La sobrietat compositiva i el tractament geomètric dels volums anticipen, en el pla pictòric, els mateixos principis que González trasllladaria més tard al metall: la reducció de les formes a la seua essència estructural i el diàleg entre el pla i l'espai.