Descobriments Millares 1671. Diari d'una excavació arqueològica imaginària i barroca és una carpeta de dotze serigrafies realitzada en 1971, l'última obra que Millares va completar abans de morir. Va ser editada pel Museu d'Art Abstracte Espanyol de Conca sota la direcció de Fernando Zóbel i estampada per Abel Martín. La tirada va constar de 65 exemplars numerats, 10 per a l'artista i 10 dedicats a col·laboradors. L'exemplar que conserva el museu, només firmat i sense numerar, és una d'aquestes proves destinades als col·laboradors, que va poder arribar a Sempere o a Abel Martín. Millares no va arribar a firmar l'edició completa: va morir abans de fer-ho.

Sobre paper de fil aquarel·la Guarro, en cadascuna d'aquestes serigrafies Millares desplegua un univers d'escriptura i signe que oscil·la entre el graffiti i l'arabesc barroc. Encara que sempre va estar fascinat pel signe i la grafia, cap a 1970 Millares incorpora en les seues obres frenètiques escriptures inventades desenvolupant una estranya cal·ligrafia: ratllades, dripping, signes, espais en blanc, línies i empremtes. Amb tinta xinesa i aquarel·la gris fum, dibuixa sobre aquests papers deixant volar la seua ploma àgil, escrivint paraules, frases, paràgrafs que recorden la cal·ligrafia del segle XVII, però en les quals no es pot entendre res i menys, el sentit racional del missatge.

El títol de la sèrie remit a la passió de Millares per l'arqueologia i un homenatge a Conca, ciutat a la qual la generació abstracta espanyola professava una devoció especial. La carpeta és un dels testimonis més complets i refinats del seu immens saber de dibuixant i de la saviesa de la seua obra gràfica.