Heterotopies

El conjunt d'obres que integren la Col·lecció CIRCA XX va ser adquirit pel Govern d'Aragó a la seua propietària Pilar Citoler a finals de l'any 2013, mitjançant una fórmula mixta que incloïa compra i donació. Des de llavors es va assignar com a part del fons estable de la col·lecció de l'IAACC Pablo Serrano de Saragossa per a la seua custòdia i exhibició. Un conjunt de 1200 obres que inclou pintures, dibuixos, obra gràfica, fotografia, escultura, instal·lacions i vídeo, convertida en una de les col·leccions de referència en el panorama nacional i internacional. 

Esta selecció d'obres porta per títol Heterotopies, un neologisme encunyat en 1967 pel filòsof francés Michel Foucault, que va construir a partir dels vocables grecs "heteros" (diferent) i "topos" (lloc), com a denúncia de l'interés de la història només pel temps. El concepte de Heterotopia reivindica el món contemporani per excel·lència, una època on l'espai és heterogeni, simultani, juxtaposat on conviu el pròxim i l'allunyat, l'un al costat de l'altre i el dispers; on trobem eixos "llocs altres" en els quals els elements repartits a través del temps conformen un conjunt de relacions, un mapa de xarxes i sinergies, un entrecreuament fatal del temps amb l'espai. 

A través de connexions transgeneracionals proposem una lectura sense cronologia. Només per a mirar. Artistes primers vinculats amb les avantguardes artístiques que busquen l'essència de les formes desterrant l'superflu i retrocedint l'andada fins a arribar a l'origen, al fonament de les formes per a ser testimonis de les conjugacions del negre i de les dissipacions de la transparència. Altres artistes experimenten amb el color i la geometria: la lògica formal i la tradició constructiva es conjuga amb la computació i les noves tecnologies proposant jocs visuals, efectes òptics concrets, dinàmics, tan virtuals com perceptibles sotmesos a un ritme frenètic establit per la repetició i la interacció dels colors. I transformant la percepció, posant l'èmfasi tant en allò que es veu com en el que es suggereix, artistes últims anuncien entorns freds i distants sotmesos al fet mateix de veure o no veure, deslumbrats pel color o per la seua absència, travessats per una llum cegadora pròxima a la invisibilitat que construeix un estat mental en permanent desenfocament, una atmosfera artificial que plasma l'abstracció de la realitat. Les Heterotopies construïdes a temps i espai real són els llocs on es compleixen les utopies.