Wassili Kandinsky

Neix a Moscou en 1866 on estudia Econòmiques i Dret. En 1896 s'instal·la a Munic per a dedicar-se a la pintura. En 1902 va donar vida al grup "Die Phalanx" i en 1906 s'instal·la a Sèvres, prop de París. En aquells moments l'ambient artístic parisenc estava dominat pel Fauvisme i la riquesa cromàtica que prompte criden l'atenció de Kandinsky.
L'artista va concebre la possibilitat d'una "Pintura pura", en la qual els colors primaris foren la base del seu llenguatge, convertint-se d'aquesta manera en el creador de l'Abstracció en 1910, any de la primera aquarel·la abstracta. Aquest primer període abstracte en el si de l'Expressionisme Líric de "Blaue Reiter" (El genet blau), fundat junt a Klee i F.Marc, es relaciona amb la idea romàntica de connectar el món de la música amb el color. L'obra de Kandinsky fins a la 1ª Guerra Mundial posseeix un gran sentit de la llibertat. En 1912 publica "De l'espiritual en l'art", notable labor en l'àmbit teòric de l'art.
Durant la Guerra viu a Moscou, on va dirigir el Museu de la Cultura Pictòrica (1919) i va estar entre els fundadors de l'acadèmia d'Arts i Ciències, 1921. En 1922 torna a Alemanya i ocupa el lloc de professor de la Bauhaus de Weimar; el canvi profund en la concepció de la pintura Kandinskiana durant el període 1922-33, es deu a un procés de racionalització de la seua labor abstracta. Aquesta renúncia a la seua llibertat anterior, implica una major i més profunda relació entre teoria i pràctica. En 1926 escriurà "Punt i línia sobre el pla", partint del fet que el punt és l'element primari i originari de tota la composició i en moviment engendra la línia.
Amb la pujada del règim nazi al poder l'Escola de la Bauhaus es clausura. 1933-1944; és l'última etapa on apareixen pintures repletes de configuracions abstracto-geomètriques irregulars, en les quals es donen nous contrastos cromàtics.
Segons Kandinsky ja no existeixen més veritats que les que estan en el fons de nosaltres mateixos sostingudes per allò que ell anomena "Principi de la necessitat interior". És una recerca de l'absolut. En un assaig escriu que els colors estan destinats més a l'ànima que a la sensibilitat de l'espectador, perquè procedeixen de les profunditats de l'ésser. L'artista "pur" només intenta expressar sentiments "interiors i essencials", deixant de banda l'superficial.
Artista reconegut mundialment i mestre de la teoria de l'art modern.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pintor rus la investigació del qual sobre les possibilitats de l'abstracció el situen entre els innovadors més importants de l'art modern. Va desempenya un paper fonamental, com a artista i com a teòric, en el desenvolupament de l'art abstracte. Nascut a Moscou el 4 de desembre de 1866, va estudiar pintura i dibuix a Odessa, i dret i economia a la Universitat de Moscou. Als 30 anys es va traslladar a Munic per a iniciar-se com a pintor. Encara que les seues primeres obres s'emmarquen dins d'una línia naturalista, a partir de 1909, després d'un viatge a París en el qual va quedar profundament impressionat per les obres dels fauvistes i dels postimpressionistes, la seua pintura es va fer més colorista i va adquirir una organització més lliure. Murnau, la sortida a Johannstrasse (1908) i Pintura amb tres taques (1914), ambdues en el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid (Espanya), són dos de les obres que va realitzar a Munic abans de tornar a Rússia després del començament de la I Guerra Mundial. Cap a 1913 va començar a treballar en les que serien considerades com les primeres obres totalment abstractes dins de l'art modern, no feien cap referència a objectes del món físic i s'inspiraven en el món de la música, del qual prenien els títols. En 1911 va formar, junt amb Franz Marc i altres expressionistes alemanys, el grup Der Blaue Reiter (el genet blau, nom que procedeix de la predilecció que professava Kandinsky pel color blau i l'amor que sentia Marc pels cavalls). Durant aquest període va realitzar tant obres abstractes com figuratives, caracteritzades totes elles pel brillant colorit i la complexitat del disseny. La seua influència en el desenvolupament de l'art del segle XX es va fer encara major a través de les seues activitats com a teòric i professor. En 1912 va publicar De l'espiritual en l'art, primer tractat teòric sobre l'abstracció, que va difondre les seues idees per tota Europa. Va ser també professor en l'Acadèmia de Belles Arts de Moscou entre 1918 i 1921, i entre 1922 i 1933 de la Bauhaus a Dessau, Alemanya. Després de la I Guerra Mundial les seues abstraccions es van tornar cada vegada més geomètriques, a mesura que s'allunyava de l'estil fluid de la seua primera època per a introduir traços de perfil molt marcat i dissenys clars. Composició VIII (1923, Museu Guggenheim, Nova York, Estats Units), per exemple, és un harmònic conjunt de línies, cercles, arcs i altres formes geomètriques simples. En obres molt posteriors com Cercle i quadrat (1943, col·lecció privada) el seu estil es fa més elegant i complex i aconsegueix, així, obres d'un bellíssim equilibri. Va ser un dels artistes més influents de la seua generació. Com a un dels primers exploradors dels principis de l'abstracció no representacional o pura, pot considerarse un dels pintors que va sembrar la llavor de l'expressionisme abstracte, escola de pintura dominant des de la II Guerra Mundial. Va morir el 13 de desembre de 1944 a Neuilly-sur-Seine, a les afores de París.