Miquel Barceló

Cursà estudis en l'Escola d'Arts Decoratives de Palma de Mallorca i en l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1974). Més endavant es va unir al grup mallorquí d'art conceptual Taller Lunàtic. Miquel Barceló va tindre el reconeixement internacional després de participar en la Biennal de Sao Paulo de l'any 1981 i en la Documenta de Kassel de 1982. La seua tècnica es caracteritza pel ús de matèria pictòrica, que empastra els seus quadres aconseguint efectes de relleu. Barceló pinta "sobre la vida i la mort" i reconeix que el temps és una constant en el seu treball.

Una de les característiques de l'obra prolífica de Barceló és el seu nexe evident amb la literatura i és comú que el mateix Barceló siga l'autor dels pròlegs dels seus catàlegs, així com també de quaderns dibuixats on reflexiona sobre l'art en general i en el procés de la creació de la seua obra en particular.

La seua obra expressa un notable interés pels motius procedents de la natura, tractats des d'una paleta densa, espessa, i generalment fosca, que ha exercit una gran influència. El seu personal univers té com a elements recurrents la visió del món com una vorágine i l'obsessió per plasmar i reivindicar la presència de l'orgànic en totes les seues formes. D'ací que Àfrica, i en concret Mali, li hagen servit com a font d'inspiració, base de les seues textures, colors i creativitat visceral.

El 12 de juny de 2003 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.

Text facilitat per la Fundació Mediterrani. Autor: J. B. Peiró.