Juan Uslé

Cursà els seus estudis de Belles Arts a l'Escola Superior de Sant Carles de València entre 1973 i 1977. En 1980 i 1982 rebé dues beques del Ministeri de Cultura. A principis dels huitanta es decantà per una pintura expressionista (coherent amb el corrent internacional dominant) i sombria (molt del nord) en la qual abundaven les referències marítimes i viatgeres.

En 1986 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual segueix residint des de llavors. En 1992 participà en la Documenta IX de Kassel, intensificant-se la seua presència internacional. En 1996 es celebrà la seua primera retrospectiva a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). En la dècada dels noranta la seua obra s'ha anat tornant més lírica, menys referencial, més sígnica.

En els últims anys, les seues pintures es caracteritzen per l'ús de materials molt líquids i d'unes games cromàtiques molt intenses i saturades. Els elements autobiogràfics es fonen amb els jocs compositius cada vegada de major complexitat. Una àmplia gama de recursos pictòrics es despleguen per la superfície del quadre i generen una estructura que ens remit al caràcter gràfic i dinàmic d'una pantalla electrònica. La reiteració de determinats gests i traços provoquen ritmes diversos en un espai dens.

No obstant això, l'aparent automatisme gràfic i la falta de referències figuratives unívoques es sostenen per un sofisticat plantejament conceptual que ancla amb fermesa i rigor cada una de les seues obres. El component simbòlic, la cita a obres anteriors especialment significatives per a l'autor, s'entrecreuen com les trames dels seus quadres constituint un dels llenguatges pictòrics més personals de la nostra geografia i més reconeguts internacionalment.

Text facilitat per la Fundació Mediterrani. Autor: J. B. Peiró.