Juan Gris

El seu veritable nom era José Victoriano González Pérez. Va nàixer a Madrid el 23 de març de 1887. Baix el pseudònim de Juan Gris s'amaga una de les figures més rellevants de la història de l'art espanyol. Malgrat una mort prematura, als quaranta anys, José Victoriano González representa el mestre del cubisme sintètic. Els primers anys de la seua formació els passa estudiant en l'Escola de San Fernando de Madrid. Després d'abandonar aquesta es fa deixeble del pintor José Moreno Carbonero i comença a il·lustrar dibuixos modernistes en revistes de poesia i premsa en general com "Blanco y Negro" i "Madrid Cómico". En 1906 es trasllada a París, on li acull Daniel Vázquez Díaz i li introdueix en l'edifici conegut com "Le Bateau Lavoir" entrant en contacte directe amb Picasso, Guillaume Apollinaire, André Salmon i Max Jacob. A través de Picasso, qui per aleshores es trobava investigant sobre el cubisme, coneix a Georges Braque i a Maurice Raynal. Durant aquest període il·lustra en revistes franceses com "Le Rire", "Le Charivari", "L'Assiette au Beurre" o "Le Témoin", al temps que mana els seus dibuixos a la revista humorística catalana "Papitu". En 1912 s'incorpora al moviment cubista, firma un contracte amb Henry Kahnweiler, celebra la seua primera exposició individual en la Galeria Sagot, participa en el Salon des Indépendants -on exposa el seu Retrat de Picasso- exhibeix la seua obra amb el grup de La Section d'Or en la Galeria Boétie i en l'Exposició d'Art Cubista organitzada per Josep Dalmau. En 1913 passa una temporada a Céret mentre realitza composicions de tipus enterament cubista com Bodegó de la Guitarra, El fumador i Les tres cartes que preludien la frialdor, la sobrietat i la puresa típiques de la seua obra. L'any següent, la seua obra es caracteritza pel ús del collage. Després de la Primera Guerra Mundial i un període de penúries econòmiques, la seua pintura evoluciona cap al anomenat "retorn a l'ordre". Fins al final de la seua vida, continua il·lustrant dibuixos i gravats en publicacions d'avantguarda i exposant en les millors galeries. Durant la dècada de 1920 va empitjorar seriosament la seua salut i va morir, amb apenas quaranta anys, a Boulogne-Sur-Seine l'11 de maig de 1927.