Joan Brossa

Joan Brossa i Cuervo, poeta (així li agradava definir-se) en idioma català per al qual no existien distincions de gènere (literari, escènic, visual, objectual) i un dels renovadors més significatius de la segona meitat del S. XX a Catalunya.

L'interés per la psicologia i l'obra de Freud l'acosten a l'automatisme psíquic i al surrealisme. Mallarmé, per a Brossa és el veritable precursor del caligrama, abans que el propi Apollinaire.

En 1941 coneix al poeta J.V. Foix, màxim exponent del surrealisme literari català del període anterior a la Guerra Civil, qui es converteix en una altra influència important.

En 1948 participa en la creació de la revista Dau al Set amb els pintors Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats, el polígrafo Juan Eduardo Cirlot i el filòsof Arnau Puig, que significa un punt de referència capital per a la vanguarda artística catalana de l'època, en clar contrast amb el marasme intel·lectual imperant sota el primer franquisme. La relació (1947-1951) amb el poeta brasiler Joao Cabral de Melo Neto, li devol el contacte amb la realitat quotidiana i li incita a conéixer el marxisme. L'obra de Brossa guanya en profunditat política i assumeix un compromís social que mai abandonarà.

La seua obra literària, de dimensions enormes i en part encara inèdita, va ser redactada exclusivament en llengua catalana. No obstant això, gràcies a la immediatesa de la seua poesia visual, objectual i corpòria ha arribat a ser universalment coneguda. L'exposició que realitza en la Fundació Miró en l'any 1986 va suposar el seu reconeixement nacional i exterior.

La seua poesia visual i els seus cartells constitueixen la part de la seua obra més coneguda, fins al punt que en este terreny Brossa arriba a ser una referència internacional, sempre amb un missatge incisiu. A partir dels 70 manipula els objectes per a aprofundir en el seu sentit. Objectes i poemes solen ser molt quotidians. Ara bé, l'interés resideix en el contrast entre el títol i l'objecte que ens presenta.

Text facilitat per la Fundació Mediterrani. Autor: J. B. Peiró.