Georges Braque

Junt a Picasso Braque és el creador del cubisme. Pablo va arribar a referir-se a la seua col·laboració com una cordada a dos ja que els descobriments d'un servien d'element de superació a l'altre. No obstant això, el malagueño sempre s'ha duit la fama de la iniciació del moviment artístic per la excel·lent propaganda que van fer en el seu favor els seus amics i publicistes. Braque va ser deixeble de Charles Lhullier a l'Escola de Belles Arts de Le Havre, on havia entrat en contacte amb Dufy i Friesz. Prompte va reaccionar contra l'academicisme, interessant-se per la pintura de Cézanne i convertint-se al fauvisme el 1905, gràcies al seu contacte amb Othon Friesz. Després de conéixer a Picasso es va iniciar la col·laboració entre tots dos, donant origen al cubisme. Tant del cubisme analític (1908-1911) com del sintètic (1912-1914), les naturaleses mortes es converteixen en els seus protagonistes: Naturalesa morta amb instruments de músics (1908), La meseta rodona (1911), La taula del músic (1913), Vas i violí (1913-1914), etc. Incorporarà a les seues pintures les paraules pintades a partir del 1911, la qual cosa va originar la introducció del col·lage per Picasso l'any següent. Aquesta nova tècnica pictòrica interessaria extraordinàriament a Georges. El 1914 va participar en la Primera Guerra Mundial, caient greument ferit. Després de la Primera Guerra Mundial, Braque no abandona la direcció estructural del cubisme encara que dóna més importància a la figuració i als seus bodegons, partint d'una nova mesura clàssica que en ocasions acusa decorativisme. És l'època quan troba una gran inspiració en el món grec del classicisme com en les seues Canèfores (dones que porten fruites, 1923-1926), és també el moment de les naturaleses mortes de tipus Guéridons, és a dir, naturaleses mortes sobre taula rodona o bodegons del velador (1926-1930), de la sèrie les Petites xemeneies (1919-1927). Després de la dècada dels quaranta apareixen nous escenaris com interiors, postes de sol en la mar, el vol dels ocells, etc. amb una clau i significat concrets. De 1948 a 1955 es produeix la famosa sèrie d'Ateliers, seguida el 1955 a 1963 per la dels Ocells. Es deu destacar a més la seua incursió en el camp escultòric amb obres en bronze com Cavall i arada (1939-1940), Cap de Cavall (1941-1942) i la seua labor en la tècnica del gravat, sobretot, en la Teogonia d'Hesíode.