Arcadi Blasco

Arcadio Blasco Pastor fou un pintor que en la segona meitat de la dècada dels 50 troba en la ceràmica el material idoni per a l'expressió plàstica. La seua formació artística com a pintor té lloc a l'Escola de Belles Arts de Madrid, on va arribar als 19 anys, terminant el curs de professorat a l'Escola de Belles Arts de San Carlos de València en 1953. Eixe mateix any es trasllada a Itàlia, on resideix durant dos anys a l'Acadèmia d'Espanya a Roma, allí té el seu primer contacte amb la ceràmica a través de l'obra de Nino Caruso i de Carlo Zauli.
En tornar a Espanya, realitza les seues primeres experiències ceràmiques i s'interessa per la ceràmica artesanal, la qual cosa el porta a treballar amb l'alfarero de Conca, Pedro Mercedes -amb qui intercanvia saberes-, i en altres tallers de ceràmica popular d'Agost i Triana (Ceràmica Montalbán). En 1955 instal·la el seu primer taller en la nau -cedida per l'arquitecte Luis Feduchi- l'edifici a mitja construir del Museu d'Amèrica situat a la Ciutat Universitària de Madrid, que va compartir amb José Luis Sánchez, Jacqueline Canivet i Carmen Perujo; allí realitzaria, entre altres obres, moltes vidrieres, mosaics i murals ceràmics destinats, en gran part, a ornamenta les esglésies que es van construir per encàrrec de l'Institut de Colonització dels Pobles d'Espanya, col·laborant amb els arquitectes José Luis Fernández del Amo, Ignacio Gárate, Luis Cubillo, García Benito, Luis Feduchi, Fernández Alba i Fisac, entre altres. L'immens espai d'aquest lloc de treball per a la creativitat també va ser utilitzat ocasionalment per pintors com José Vento, Hernández Mompó, Rafael Canogar, Antonio Saura, etc., que tenien necessitat de realitzar obres de gran format i no disposaven d'espai suficient en els seus estudis. Aquest taller provisional va arribar a convertir-se en un lloc de trobada d'artistes de la jove vanguardia madrilenya.
Precisament, una de les característiques més destacables de la trajectòria com a ceramista d'Arcadio Blasco és la seua participació directa, entre els anys 1945 i 1974, en el nou aconteixer de l'art contemporani, ja que va ser -com ha assenyalat acertadament Carmen González-, "l'únic artista ceràmic que per una sèrie de "casualitats" -com ell mateix defineix- participa en el camp de les arts plàstiques, i que ha realitzat gran quantitat d'exposicions nacionals i internacionals en els fòrums de l'art contemporani portant sempre obra ceràmica. Blasco aventatge per generació una sèrie de propostes similars que no van a tenir la mateixa difusió artística sent destinades quasi sempre, exposar la seua obra en ambients exclusivament ceràmics".
Efectivament, Arcadio Blasco -que havia mostrat durant els anys 1955 i 1956 les seues pintures en exposicions col·lectives com la X Trienal de Milà o la itinerant Art Jove junt a artistes com Rafael Canogar (Toledo, 1929), Antonio López (Tomelloso, 1936), Lucio Muñoz (Madrid, 1929), Luis Feito (Madrid, 1929), etc.- va continuar participant a partir de 1959, amb obres realitzades en ceràmica, en exposicions com Jonge Spaanse Kunts (itinerant per Amsterdam, La Haia, Utrech, Nova York, Madrid) en les quals figuraven importants pintors, que com ell, participaven de la nova vanguardia.
Després d'una primera aproximació directa al quefer ceràmic, que va consistir en emprar la superfície de recipients com a suport del seu vocabulari pictòric -realitzant obres amb certa càrrega decorativa-, Arcadio Blasco es sentirà fortament atret per les qualitats i expressivitat d'aquesta matèria, i com a conseqüència naixeran els seus Quadres ceràmics (1956-64). Es tracta de pintures ceràmiques immerses en l'informalisme de caràcter abstracte i gestual -realitzades sobre plaquetes, que en moltes composicions seran de distint tamany i gruix-, en les quals els esmalts de colors són aplicats amb la tècnica del "driping" que l'autor utilitza per a deixar constància del gest en l'acte pictòric, al temps que persegueix aconseguir determinades qualitats cromàtiques i contrastos matèrics. Aquesta serà l'última sèrie que realitzarà totalment amb esmalts colorejats, superfícies brillants i fort cromatisme. En tots els seus cicles de treball posteriors: Objectes idea (1969), Propostes ornamentals (1969-74), Arquitectures i Murs per a defensar-se de la por (1970-86), Ruïnes arqueològiques (1984-86), Rodes de Molí per a comulgar (1985), Homenatges (1992-95), les argiles de distintes tonalitats, els engobes, vidriats -menys freqüents i molt matisats-, i les aplicacions d'òxids colorants de tons terrosos seran -moltes vegades sotmesos a una cocció reductora-, els materials protagonistes de les seues obres.
En aquell torbellí de búsquedes en què es van convertir els anys 50 per als artistes espanyols més inconformistes, Arcadio Blasco indaga en les possibilitats de la matèria ceràmica i troba en l'argila cuita -despullada de sofisticats vidriats- el mitjà idoni amb el qual realitzar en volum les seues últimes investigacions pictòriques, que desembocaran -en ceràmica- a finals dels anys 60 en relleus i escultures de compromís social i crítica política. El freqüent contacte d'Arcadio Blasco amb alfareros de la península va contribuir sense dubte a enriquir el seu vocabulari plàstic i a trobar solucions per a la seua obra, en alguns procediments que amb una finalitat molt distinta empleaven els alfareros.
Fragment del text de Josep Pérez Camps amb motiu de l'exposició d'Arcadio Blasco a la Sala Luzán de Saragossa en 2001.
CURRÍCULUM.
1928 Mutxamel (Alacant).
1948/52: Estudia Pintura a l'Escola Superior de Belles Arts de San Fernando (Madrid), assistint a les classes de pintura mural de Daniel Vázquez Díaz.
1953: Termina el professorat a l'Escola de Belles Arts de San Carlos de València.
1953/54: Resideix a l'Acadèmia d'Espanya a Roma.
1972: Elegit membre de l'Acadèmia Internacional de la Ceràmica, Ginebra (Suïssa).


EXPOSICIONS INDIVIDUALS
1949 Sala Delclaux, Bilbao.
1951 Salons de l'Ajuntament, Alacant.
1952 Galeria Estilo, Castelló de la Plana; Galeria La Decoradora, Alacant.
1953 Palau Barberini, Roma
1954 Salons de l'Acadèmia d'Espanya, Roma; Galeria de la Caixa d'estalvis del Sudest, Alacant.
1955 Galeria Buchholz, Madrid; Galeria La Decoradora, Alacant; Galeria Dintel, Santander.
1956 Galeria Carpa, Madrid; Galeria Dintel, Santander. 1957 Ateneu, Madrid.
1958 Galeria Dintel, Santander.
1959 Arcadio Blasco, Sala del Prado de l'Ateneu, Madrid.
1961 Galeria Liceu del Cercle de l'Amistat, Còrdova.
1964 Sala d'Exposicions de la Direcció General de Belles Arts, Madrid.
1966 Desenvolupament 66, Galeria El bosco, Madrid.
1967 Galeria. Usai, Alghero (Itàlia);
1968 Galeria II Cancello, Sassari (Itàlia); Galeria Val i 30, València.
1970 Galeria Ten, Barcelona; Sala especial en el Pavelló d'Espanya, Venècia.
1971 Arcadio Blasco. Recintos de barro, Galeria lola-Velasco, Madrid
1972 Arcadio Blasco. Fang cuit, Galeria Alcoiart, Altea; Palau de les Cartiàtides, Milà.
1973 Galeria Aritza, Bilbao; Galeria Atrium, Bilbao; Sala Provincial, Lleó.
1974 Galeria Gaudí, Barcelona; Sala Besaya, Santander; Galeria Skira, Madrid; Llibreria Set i Mig, Alacant.
1975 Galeria Oscma, Madrid; Llibreria Machado, Madrid.
1977 Galeria Artiza, Bilbao; Tolmo, Toledo; Galeria Trazos 2, Santander.
1978 Galeria 11, Alacant, Galeria Sargadelos, Santiago de Compostel·la.
1979 Caixa d'Estalvis de San Fernando, Sevilla.
1980 Sala Juan Gris, Oviedo; Arcadio Blasco mostra de ceràmica i gravats, Sala d´Exposicions Casa Parc Nou, Crevillent, Alacant.
1981 Galeria Canem, Castelló; Galeria Aritza, Bilbao; Galeria Cau d´Art, Elx.
1982 Galeria Siena, Valladolid.
1984 Palau de Cristal, Madrid; Arcadio Blasco. Ceràmica. Murs i arquitectures per a defensar-se de la por. Restes arqueolòiques, Sala d'exposicions de la CAM, Alacant; Museu de Ceràmica de Barcelona; Centre Municipal de Cultura, Alcoi; Sala Ateneu, Escola d'Arts d'Almeria.
1985 Museu de Ceràmica, Avilés; Museu de Jovellanos, Gijón; Museu de Belles Arts, Oviedo; Casa de la Cultura de Talavera de la Reina (Toledo); Palau de la Madraza, Granada; Ceràmiques. Arcadio Blasco, Museu de Santa Cruz, Toledo.
1986 Ceràmiques. Arcadio Blasco, Casa de la Cultura de Conca; Sala Villanueva, Aranjuez.
1987 Sala Luzán, Saragossa; Casa de la Cultura d'Altea; Sala Tórculo de Madrid; Col·legi Públic Alcalde Victoria, Alcoi; Galeria El Coleccionista, Madrid; Cases de la Cultura de Crevillent.
1988 Sala Luzán, Saragossa.
1989 Galeria Italia, Alacant; Galeria El Ensanche, València; Casa de la Cultura d'Elx.
1990 Galeria el Coleccionista de Madrid, Galeria Aritza de Bilbao, Galeria Trazoz Dos, Santander.
1991 Caixa Provincial d'Estalvis, Còrdova.
1992 Centre Cultural Bancaixa de València.
1993 Elogi a la ciutat, Museu Espanyol d'Art Contemporani de Madrid; La matèria expressiva d´Arcadio Blasco, Centre Cultural d´Alcoi.
1994 Centre d´Art Héctor Mora, Elx Alacant.
1996 Arco ´96, Galeria Italia, Alacant, GIRARTE: Casa de la Cultura de Villena; Casa de la Cultura d'Almansa, Casa de la Cultura de Torrent, Sala Antic Mercat de Requena, Casa de la Cultura d'Alzira, Sala de L'Assumpció d'Albacete, Universitat d'Alacant.
1999 Sala Quatre Cantons, Vilafamés (Castelló); 2000 Arco; Galeria Italia.
2000 Galeria Mayor, Porto.


EXPOSICIONS COL·LECTIVES
1947 IV Exposició Provincial d'Art d'Alacant.
1955 X Trienal de Milà; Exposició Art Jove (itinerant); Galeria Buchholz, Madrid; Acadèmia San Dionisio, Jerez.
1957 Sala Ateneu, Madrid.
1958 Galeria Dintel, Santander, XI Trienal de Milà; Art Sacre, Madrid i Saragossa.
1947 IV Exposició Provincial d'Art, Alacant.
1955 X Trienal de Milà; Exposició Art Jove (itinerant); Galeria Buchholz, Madrid; Acadèmia San Dionisio, Jerez.
1957 Sala de Ateneu, Madrid.
1958 Galeria Dintel, Santander; XI Trienal de Milà; Art Sacre, Madrid i Saragossa. 1959 Jonge Spaanse Kunts, Amsterdam, La Haia, Utrech, Nova York i Madrid; Artesania Ibèrica, Nova York.
1960 Contrastos en la pintura espanyola de hui, Tòquio, Brussel·les, Berlín, Hèlsinki, Los Ángeles i Chicago; Cercle de l'Amistat, Còrdova; Salón de l'Ajuntament de Valladolid.
1962 Biennal de París; Vint anys de pintura espanyola (itinerant): XXXI Biennal de Venècia.
1963 Stuttgart (Alemanya); Pavelló d'Espanya, Mèxic.
1964 Contrastos en la pintura espanyola, Washington.
1965 Salón de Març, València; Vint-i-cinc anys de pintura alacantina, Alacant.
1966 Ceràmica espanyola de la prehistòria als nostres dies, Casón del Buen Retiro, Madrid; Biennal internacional de Punta del Est, Montevideo.
1967 Galeria Mainel, Burgos; Salón de Març, València.
1968 Hemisfair, San Antonio de Texas; Hispamobel, Benidorm; Artistes espanyols, Museu Sto. Spiritu, Brasil.
1969 Internationales Kunsthandewerk, Munich, Stuttgart i Frankfurt.
1970 Reflex espanyol de la Biennal de Venècia, Cadis; Fira de la Ceràmica, València.
1971 Caixa d'Estalvis Provincial, Alacant.
1972 International d'Art, Museu Victoria-Alberto, Londres; Galeria Alcoiarts, Altea.
1973 En-Art-2, Elx; Homenatge a Manolo Millares, Alacant; Gràfica espanyola actual, Col·legi d'Arquitectes; Barcelona; Artistes de hui en torn a Pío Baroja, Madrid; Homenatge a Miró, Palma de Mallorca, Art Actual, Benidorm.
1974 Mostra d´Art Realitat, Barcelona; AA.FAD, Barcelona.
1975 Col·lectiva de l'Associació d'Artistes Plàstics, Madrid.
1976 4 Artistes Alacantins, Sala d'Exposicions de la Caixa d'Estalvis del Sudest d'Espanya, Alacant.
1977 Set aspectes de la situació de l ´home, Elx.
1978 Exposició Internacional de la Plàstica, Santiago de Xile.
1979 Dotze ceramistes espanyols, València, Barcelona i Madrid
1981 Ceràmica Contemporània, Casa de Cultura de Zamora.
1985 Art i Treball, Madrid; Art Chamartín, Madrid. 1986 10 Ceramistes Espanyols, Saragossa; Present de la ceràmica espanyola, Museu d'Art Contemporani de Madrid.
1988 Galeries Sargadelos, València; 30 Ceramistes - 40 Alfareros "Espanya a Salamanca", Palau de Garcigrande, Salamanca.
1989 L'Europa dels Ceramistes, Museu Espanyol d'Art Contemporani, Madrid, Auxerre i Belgrad.
1992 Ceràmica habitat, Diputació de Castelló i Sala de la Llotja, Alacant.




Aquestes són les seues obres incloses en el Fons Pictòric
de la U.P.V.:
"Camuflatge I (Torre de defensa)"