Antonio Saura

Pintor, neix a Osca el 22 de setembre de 1930 i mor en 1998 a Conca. Una prolongada i primerenca malaltia el porta a iniciar de forma autodidacta la seua dedicació pictòrica, que molt prompte es decanta per derroters surrealistes. Amb ocasió de la seua primera exposició a Madrid, en 1951, publica el manifest "Programio", dins d'eixa concepció surrealista de l'art, de la qual són exemple les seues obres "El marqués de Sade i una adolescent verge" (1947) o les sèries sobre "Constel·lacions".
En 1952 viatja a París, i evoluciona cap a l'abstracte i l'art gestual. Es converteix en 1957 en el teòric de la introducció de l'informalisme a Espanya, amb la fundació del Grup El Paso. De entre la seua extensa producció, poden citar-se les sèries Crucifixions, Història d'Espanya, Multituds, Retrats imaginaris, Saurimàquies, etc. Dues importants obres seues són el tríptic de la "Gran Crucifixió" (1957-58) en el Museu d'Art de Veruela (Osca), i el gigantesc mural per al sostre de la seu de la Diputació d'Osca, "Elegia" (1987), on incorpora una gran riquesa de colorit a les seues habituals games ocres, grisos, blanc i negre.
En eixa mateixa línia, en 1997 realitza per primera i única vegada fins al moment, un disseny per a un mural en ceràmica, que s'integra en un element urbà i arquitectònic: el frontispici de l'entrada principal del centre comercial Grancasa, a Zaragoza.
Saura és també un estudioso de l'art, que ha analitzat obsessivament l'obra de Goya, i especialment "El gos" que decorava una de les parets de la Quinta del Sord, figura sobre la qual ha realitzat una i altra vegada estudis i sèries. Menys coneguda, però igual de genial, és la seua labor com a il·lustrador, en la qual destaquen els dibuixos per a una edició de "Pinotxo". En 1996 el Govern d'Aragó li va concedir el Premi